{"id":3370,"date":"2019-10-22T16:37:10","date_gmt":"2019-10-22T16:37:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?page_id=3370"},"modified":"2023-01-22T23:09:37","modified_gmt":"2023-01-22T23:09:37","slug":"casalicis-dels-sants-patrons","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/casalicis-dels-sants-patrons\/","title":{"rendered":"Els Casalicis dels Sants Patrons"},"content":{"rendered":"\n
\"Pont<\/a>

Pont de Sant Bernat sobre el riu X\u00faquer<\/p><\/div>\n

En 2017, els Casalicis dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gr\u00e0cia<\/strong> van complir tres segles d’atzarosa vida. Lamentablement, un monument que durant dos segles i mig va presidir des del pont la vida quotidiana dels alzirenys, va passar sense pena ni gl\u00f2ria tan important aniversari malgrat estar ara enclavats en una de les emblem\u00e0tiques avingudes de la ciutat d’Alzira.<\/p>\n

Els Casalicis es van acabar de construir en 1717 i van ser costejats per Jaume Cervera i Nicolas B\u00e1s com a mostra de la seua devoci\u00f3 pels Sants Patrons<\/strong>. Es van erigir sobre els tallamars del ja existent pont de Sant Agust\u00edn<\/strong>. Encara que formalment mai se li va canviar el nom al pont, \u00e9s evident que en estar coronat pels casalicis en honor a Sant Bernat i les seues germanes prompte va comen\u00e7ar a ser conegut com a Pont de Sant Bernat<\/strong><\/i>.<\/p>\n

\"Pont<\/a>

Pont de Sant Bernat sobre el riu X\u00faquer<\/p><\/div>\n

Els casalicis van ser dissenyats per Leonardo Julio Capuz(1660-1731) per\u00f2 qui va dur a terme l’obra va ser el seu deixeble Francisco Vergara \u00abel Vell\u00bb (1681-1753). Les escultures de Sant Bernat i les seues germanes tenen uns 185 cm d’alt. La imatge d’una de les germanes va ser destru\u00efda el 1936. Despr\u00e9s de la guerra civil es va col\u00b7locar una nova modelada per Antonio Ballester Vilaseca el 1943 i esculpida al taller d’Elies Cu\u00f1at en 1944[1]<\/span><\/a>.<\/p>\n

El pont, que ja va haver de patir la voladura del seu arc principal en retirar-se les tropes napole\u00f2niques a principis del segle XIX, no va sobreviure a la piqueta del desenvolupament urban\u00edstic del segle XX. No obstant aix\u00f2 si ho van fer els casalicis. Encara aix\u00ed no ho han tingut gens f\u00e0cil en els \u00faltims cent anys. Sobretot durant la guerra civil. Ja durant la segona rep\u00fablica es va exacerbar el sentiment anti-religi\u00f3s de l’esquerra que aconseguiria el seu zenit en la guerra civil que a Alzira va tindre greus conseq\u00fc\u00e8ncies humanes i culturals. Els milicians es van acarnissar amb les imatges de Sant Bernat i les Germanetes<\/strong><\/i> derrocant-les dels casalicis. Tres d\u00e8cades despr\u00e9s seria el pont el que patiria l’acci\u00f3 destructiva de l’home al\u00b7legant motius higienicosanitaris per a soterrar el bra\u00e7 mort del riu X\u00faquer i aix\u00ed fer-lo desapar\u00e9ixer definitivament.<\/p>\n

Sobre les perip\u00e8cies patides en aquestes d\u00e8cades creiem interessant l’escrit que va deixar D.Ricardo Fluix\u00e0 G\u00f3mez que va ser director de l’Acad\u00e8mia Municipal de Dibuix.<\/p>\n

\n

NOTES PER A LA HIST\u00d2RIA DEL PONT DE SANT BERNAT PER RICARDO FLUIX\u00c1 G\u00d3MEZ<\/h4>\n

A principis del segle XX, comen\u00e7ava a Alzira, la conveni\u00e8ncia o no, del farciment del vell llit del riu X\u00faquer. Justificant natural que la nostra benvolguda ciutat fora una illa, Algetzira X\u00faquar<\/i>, l’antiga Sucro<\/i>.
Aquests detalls poden comprovar-se en els documents que es troben a l’Arxiu Municipal i en les publicacions de principis de segle, PATRIA CHICA, HERALDO DE ALZIRA, LIBERTAD, etc.<\/p>\n

El 1966 la Corporaci\u00f3 Municipal presidida per l’estimat amic D.Jos\u00e9 Pellicer Magraner, em va encarregar la direcci\u00f3 del desmuntatge i posterior muntatge dels Casilicis. De la numeraci\u00f3 de carreus i pedres ornamentals, vaig encarregar al meu germ\u00e0 i al com\u00fa amic Balyet -tots dos pintors-.
Es va procedir a la demolici\u00f3 del nostre emblem\u00e0tic pont de Sant Bernat pel desmuntatge dels casilicis. Excuse dir el pesar de tots els alzirenys, el veure desapar\u00e8ixer el m\u00e9s preuat tresor de la nostra Patria Chica. Jo com nascut en aquest poble dels meus pecats i amant de les coses p\u00e0tries, em va fer mal al mig de l’\u00e0nima. Quantes vegades el meu estimat oncle i mestre Don Jos\u00e9 Mar\u00eda Parra, li havia dit a l’alcalde Pellicer:<\/p>\n

– Aix\u00f2 \u00e9s un crim col\u00b7lectiu de molta generacions de alzirenys i a tu mai et perdonaran la pitjor tasca, que hagis donat la \u00abpuntilla\u00bb al nostre mil\u00b7lenari pont de Sant Bernat!<\/p>\n

\"Casalici<\/a>

Casalici de Sant Bernat (any 2018)<\/p><\/div>\n

Per fi, calia salvar el que bonament pogu\u00e9rem i vam comen\u00e7ar la tasca. La reconstrucci\u00f3 no va ser f\u00e0cil, hi havia moltes pedres carreus, capitells, fust, entaulament, cornises … corcades pel temps -malaltia de la pedra-. Per reempla\u00e7ar aquestes peces, es van portar d’un descampat de Carcaixent, procedents d’alguna casona, blocs de pedra de la mateixa pedrera.<\/p>\n

Per a const\u00e0ncia i com anecdotari negre, declare com a testimoni que vaig ser, que durant els dies de la nostra guerra civil, ning\u00fa es va fixar en les nostres imatges dels nostres patrons, fins que un graci\u00f3s amb mala llet -no escric noms per no figurar entre els vius-, els va posar a les tres porpres una gorra de milici\u00e0. Aquesta va ser l’espurna que va moure a la xusma kultural d’aquells dies, rematar la \u201cfeina\u201d, derrocant les imatges i tirant-les al llit del riu.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la contesa es van traure del llot solament la figura de Sant Bernat. La figura del sant de Carlet i m\u00e0rtir d’Alzira es va extraure sense cap. Aquesta la va modelar i va recompondre l’escultor alzireny Enrique Caster\u00e1 Masi\u00e1. El bra\u00e7 es va recuperar trencat i hui dia es troba encara lligat amb uns filferros. De l’casilici de les germanes Gracia i Mar\u00eda es va recuperar les imatges de la Immaculada, Santa Maria, Santa Ll\u00facia i Santa B\u00e0rbara, aquestes \u00faltimes decapitades. Els caps de les mateixes van ser modelades i reposades per l’escultor valenci\u00e0 Antonio Ballester Vilaseca en el taller d’El\u00edas Cu\u00f1at. La imatge de Santa Gr\u00e0cia, malgrat aprofundir en el llit del riu, no va apar\u00e9ixer.<\/p>\n

\"Casalici<\/a>

Casalici de les Germanetes (any 2018)<\/p><\/div>\n

Per a const\u00e0ncia, les imatges de les Germanetes, van ser enderrocades del seu casilici aquella nit fat\u00eddica. La imatge de Santa Maria, com vam dir anteriorment, va caure al riu, per\u00f2 la de Santa Gracia va anar a destrossar-se sobre la cal\u00e7ada del pont, destruint-se totalment. Aqueixa mateixa nit -confid\u00e8ncies d’un amic que va ser qui va portar les restes en un carro- van ser portades les destrossades pedres de la imatge juntament amb els enderrocs de l’enderrocament de l’esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed, per a omplir el \u201cCam\u00ed Fons\u201d, hui Avinguda Joanot Martorell.[2]<\/span><\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 el senyor Ballester va esculpir senceres les tres imatges que coronen el casilici de Sant Bernat. Sant Silvestre, Sant Gregori, i Sant Agust\u00ed, en ja esmentat taller d’El\u00edas Cu\u00f1at. Per falta de temps, la quarta, \u00e9s a dir, la que corona la c\u00faspide del teulat del casilici de les Germanetes<\/i>, una imatge de la Verge, sembla ser de la \u00bfMurta ?, treta d’un dibuix- testimoni del segle XVII, que consta en l’Arxiu Municipal, la va esculpir Leonardo Borr\u00e1s. Aquesta imatge de la Mare de D\u00e9u pot ser que fos canviada posteriorment del projecte per l’altra, la de l’\u00c0ngel Custodi, segons una fotografia de finals del segle XIX. Aix\u00f2 ho corrobora el recent restaurat quadre de Sant Silvestre, que presideix el sal\u00f3 de sessions de l’ajuntament, quatre dels patrons que va tenir Alzira, al costat de Sant Bernat, que no figura en el quadre.<\/p>\n

El motiu pel qual obra en el meu poder les factures de les avantdites imatges -menys de la Santa Gr\u00e0cia- que va ser que el llavors alcalde, va voler que figuraren totes en una mateixa factura.<\/p>\n

Aquestes viv\u00e8ncies i dades, s\u00f3n els que humilment pot aportar aquest amant de Sant Bernat.<\/p>\n

Alzira, mar\u00e7-abril 1993<\/p>\n

Text de D.Ricardo Fluix\u00e1 G\u00f3mez obtingut gr\u00e0cies a D.Alfonso Rovira Mar\u00edn<\/h6>\n<\/div>\n
\"Los<\/a>

Els Casalicis en 2018<\/p><\/div>\n

Seguint el pla de remodelaci\u00f3 urbana (i tal com D.Ricardo Fluix\u00e0 ens relata) en 1966 es van desmuntar els casalicis tornant-los a muntar un any despr\u00e9s (amb el pont ja desaparegut) al centre de la nova avinguda creada sobre l’antic llit del riu, a tot just quatre o cinc metres de les seves tallamars originals. Aquesta nova avinguda es va anomenar dels Sants Patrons.<\/p>\n

A causa d’una mala fonamentaci\u00f3 realitzada en la seua nova ubicaci\u00f3, amb el pas dels anys tots dos casalicis van comen\u00e7ar a inclinar-se amb perill evident d’ensulsiada. Finalment es va prendre la decisi\u00f3 d’actuar. En 2006 els casalicios van tornar a desmuntar-se una vegada m\u00e9s. Es va aprofitar l’ocasi\u00f3 per a reparar el mutilat bra\u00e7 de Sant Bernat que romania en el seu lloc gr\u00e0cies a uns gruixuts filferros com ens recordava Ricardo Fluix\u00e1. Tamb\u00e9 es van fer tastos per a descobrir els tallamars originals, ja que es tenia coneixement que en 1966 no van ser derru\u00efts (nom\u00e9s l’arc principal del pont ho va ser) i \u00fanicament havien sigut soterrats. Aix\u00ed el 14 de desembre de 2007 es va procedir a la inauguraci\u00f3 de la remodelaci\u00f3 i ubicaci\u00f3, 40 anys despr\u00e9s, al seu lloc original sobre els tallamars del pont. Aix\u00f2 fa que des de llavors els casalicis no estiguen en el centre de l’avinguda (com l’havien estat entre 1967 i 2006), sin\u00f3 a l’un costat.<\/p>\n

Avui dia estan en el mateix lloc en qu\u00e8 es van construir fa tres segles. Despr\u00e9s de dos segles i mig contemplant el pas diari de persones i carros als seus peus creuant el pont, ara, des de la seua hist\u00f2rica posici\u00f3 i el lloc convertit en una de les principals avingudes de la ciutat, Sant Bernat i les Germanetes<\/strong> segueixen l’esdevenir diari dels alzirenys oferint-los la seua protecci\u00f3 com en els seus inicis fa 300 anys.<\/p>\n

 <\/p>\n