Va ser educat en la cort musulmana de Val\u00e8ncia, on va destacar per la seua prud\u00e8ncia i laboriositat. Aix\u00f2 li va fer mer\u00e9ixer la confian\u00e7a del Rei de Val\u00e8ncia lbn Mardanix, conegut com a Rei Llop, que li va assignar importants tasques.<\/p>\n
Greus i serioses diverg\u00e8ncies van sorgir entre la cort mora de Val\u00e8ncia i la cristiana de Barcelona. El Comte de Barcelona, Ram\u00f3n Berenguer IV, va exigir el tribut que, en altres ocasions, havia oferit el Rei de Val\u00e8ncia com a pagament, b\u00e9 d’acords, b\u00e9 de rescat de moros captius.<\/p>\n
La conversi\u00f3 al cristianisme<\/h3>\n![\"Retrat](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2005\/07\/sanz-castellanos-s-bernardo-360.jpg\")
Sant Bernat, pr\u00edncep moro. Obra de Vicente Sanz Castellanos<\/p><\/div>\n
El Rei Llop, coneixedor de les qualitats de Ahmet, li va enviar al capdavant d’una ambaixada a solucionar el problema amb els cristians. Aix\u00f2 ocorria feia l’any 1156. En el llarg cam\u00ed, sembla ser que al retorn de la missi\u00f3, es van desorientar. Ahmet i els seus acompanyants, cansats i fatigats, van optar pel descans fins a les albors matinals. Del merescut somni van ser despertats per uns c\u00e0ntics. Estranyats es van acostar al lloc de la melodia. All\u00ed van ser rebuts per uns monjos sorpresos davant la pres\u00e8ncia de moros que, per les riques vestimentes, donaven a entendre tindre rellev\u00e0ncia. Ahmet, sense pretendre-ho es trobava en el Monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet<\/strong> (Tarragona).<\/p>\nAtret per la bondat dels monjos va passar un temps a Poblet, no sense abans acomiadar-se de la seua cort. All\u00ed pregunta… estudia… compara\u2026 contempla l’austera vida dels monjos i… decideix fer-se cristi\u00e0.<\/p>\n
Format en la doctrina de Crist \u00e9s batejat el 20 d’agost de 1156 per l’Abat Grimaldo. A partir de llavors no ser\u00e0 Ahmet, sin\u00f3 Bernat. El nom el va prendre de l’Abat propulsor de l’orde cistercenc: Sant Bernat de Claraval.<\/p>\n
Va viure amb la comunitat de Poblet i anhelava la perfecci\u00f3, per la qual cosa, despr\u00e9s d’un per\u00edode, va vestir l’h\u00e0bit de monjo cistercenc, distingint-se per les virtuts de la pietat i la caritat. L’Abat Esteva I, li va nomenar administrador dels b\u00e9ns del Monestir (any 1163?), la qual cosa va permetre a Fra Bernat bolcar-se amb els pobres. En fer-se c\u00e0rrec dels b\u00e9ns del monestir tamb\u00e9 era seua determinar quant es donava als pobres. La seua fama va cr\u00e9ixer per les almoines que donava i tamb\u00e9 per sanar malalts. Acusat Fra Bernardo de prodigalitat dels fruits del cenobi en favor dels pobres, va donar exacta ra\u00f3 del donat i del rebut fent veure a tota la comunitat que, en els seus magatzems i cellers, el blat, el vi, l’oli i els diners desbordava, com si s’haguera acumulat el doble i no s’haguera tret d’ells absolutament res.<\/p>\n
El martiri<\/h3>\n
Els anys passaven per\u00f2 fra Bernat no oblidava a la seua fam\u00edlia. Despr\u00e9s de romandre al monestir m\u00e9s de dues d\u00e8cades, va sol\u00b7licitar a l’Abat Hugo retornar a Carlet per a predicar en la seua terra. All\u00ed va marxar i es va trobar que els seus pares havien mort i governava el seu germ\u00e0 Al Mansur. Va exposar al seu germ\u00e0 i a les seues germanes Zaida i Zoraida l’evangeli cristi\u00e0. Davant el rebuig i l’hostilitat d’Al Mansur, Bernat va decidir fugir amb les seues germanes que si es van sentir atretes per la predicaci\u00f3 del seu germ\u00e0 monjo.<\/p>\n
![\"Obra](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/FranciscoValencia-360.jpg\")
<\/a>Obra de l’artista Francisco Valencia Soler. Podem veure al centre i d’esquena al barquer amb un mall a la m\u00e0 dreta i un clau en l’esquerra.<\/p><\/div>\n
En el seu cam\u00ed de fugida Zaida<\/strong> i Zoraida<\/strong> serien batejades a Guadassuar, prenent el nom de Maria<\/strong> i Gr\u00e0cia<\/strong>. Mentre Al Mansur, enfellonit va ordenar la cerca. Bernat, Maria i Gr\u00e0cia es van ocultar en uns boscos pr\u00f2xims a Alzira. Despr\u00e9s de passar uns dies es van veure obligats a eixir a la recerca d’aliments, sent albirats per Zulema, el barquer del riu X\u00faquer, qui els va delatar. Avisat Al Mansur, aquest es va acostar amb les seues hosts i va capturar als seus germans. Com no aconseguia que renunciaren a la fe cristiana va ordenar lligar al seu germ\u00e0 a un arbre i all\u00ed mateix van clavar en el front de Fra Bernat un clau de ferro, probablement el que utilitzava el barquer per a amarrar la barca. Segons altres versions abans va ser apallissat.<\/p>\nMalgrat l’horror de veure morir al seu germ\u00e0, Maria i Gr\u00e0cia no van renegar de la seua nova fe pel que Al Mansur va ordenar que foren degollades. Aix\u00f2 esdevenia prop d’Alzira a l’agost de l’any 1180. Segons les fonts consultades el dia variaria entre el 20 i el 23. En el lloc exacte del martiri, hui dia envoltat de camps de tarongers, s’erigeix com a record un xicotet mon\u00f2lit de rajola, conegut com \u00abLa Pileta del Martiri<\/strong><\/a>\u00bb en l’interior del qual hi ha un senzill retaule de cer\u00e0mica amb les imatges dels M\u00e0rtirs i Sants Patrons d’Alzira.<\/p>\nEls seus cossos van ser abandonats. Dies despr\u00e9s serien enterrats all\u00ed mateix per persones an\u00f2nimes (moss\u00e0rabs o musulmans). La not\u00edcia va rec\u00f3rrer tots els regnes cristians i, per descomptat, tamb\u00e9 va arribar a Poblet.<\/p>\n
El rei Jaume I troba les restes de Sant Bernat<\/h3>\n![\"Pileta](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/pileta-400.jpg\")
<\/a>La Pileta del Martiri<\/p><\/div>\n
El rei Jaume I el Conqueridor va prendre la Vila d’Alzira el 30 de desembre de 1242. El rei era un gran valedor del Monestir de Poblet i de l’orde del Cister. De fet quan va morir a Alzira en 1276 va ser amortallat amb els h\u00e0bits d’aquesta ordre. Aix\u00ed no \u00e9s de comportar que posara molta obstinaci\u00f3 a trobar les restes d’un sant m\u00e0rtir i de l’orde del Cister de Poblet.<\/p>\n
Quan van trobar les restes dels sants germans, el rei Jaume I va manar que all\u00ed mateix, on havien sigut martiritzats i enterrats, anaren de nou sepultats en dos preciosos sarc\u00f2fags que va manar construir, un per a Sant Bernat i l’altre per a les seues germanes, convertint-se el lloc en centre de peregrinaci\u00f3.<\/p>\n
Els sepulcres estaven coberts per un cimbori de fusta sostingut per sis columnes de pedra. Hi havia dues inscripcions: una en llat\u00ed \u00abHIC IACET CORPUS SANCTI BERNARDI MARTYRIS\u00bb (Ac\u00ed jeu el cos de Sant Bernat M\u00e0rtir) i un altre en valenci\u00e0 \u00abAQU\u00cd ESTAN LOS COSOS DE SANT BERNAT MARTYR, SANTES GR\u00c0CIA Y MAR\u00cdA\u00bb.<\/p>\n
En el mateix lloc tamb\u00e9 es construiria una xicoteta ermita com a suport als pelegrins i per a vigilar el sant lloc. Lamentablement, en estar molt pr\u00f2xim el riu X\u00faquer, les riuades obligarien, segles despr\u00e9s, al seu aband\u00f3 i posterior desaparici\u00f3.<\/p>\n
La guerra de les Germanies obliga a amagar les rel\u00edquies<\/h3>\n
El final de la guerra de les Germanies obligaria a amagar les restes dels sants. Davant la derrota de l’aixecament agermanat que havia donat suport a la vila d’Alzira, i la seva posterior p\u00e8rdua de poder pol\u00edtic, es va t\u00e9mer perdre les rel\u00edquies. Tant la Catedral de Val\u00e8ncia com el Monestir de Poblet reclamaven per a si les restes dels sants i la nova situaci\u00f3 podia ajudar-los en les seves reclamacions. Aix\u00ed en 1521 els cossos van ser ocultats per quatre alzirenys (un d’ells seria l’ermit\u00e0) elegits per a aix\u00f2 amb el jurament de no divulgar el seu nou sepulcre. Quan un d’ells mor\u00edra la resta buscarien a una altra persona id\u00f2nia per revelar el secret. Aquest per\u00edode d’ocultaci\u00f3 s’allargaria m\u00e9s del que seria desitjable. <\/ P>\n
Les rel\u00edquies trobades de nou<\/h3>\n
Tot i que les restes dels sants ja no estaven en el seu sepulcre, cada vegada era major l’aflu\u00e8ncia de pelegrins. Els alzirenys suposaven que les rel\u00edquies no estarien molt lluny. En 1558 es va decidir construir un xicotet monestir que estaria a c\u00e0rrecs dels trinitaris per a atendre espiritualment els nombrosos pelegrins.<\/p>\n
L’any 1600 fra Honorato Gilbau de Castro<\/strong>, frare trinitari del monestir de Sant Bernat publicaria un llibre sobre el sant titulat \u00abLibro de la vida, martyrio, y algunos milagros de S.Bernardo, natural del territorio de la Villa de Alzira<\/cite><\/a> \u00bb. Probablement mentre ho escrivia i buscava informaci\u00f3 sobre Sant Bernat li van arribar not\u00edcies de diferents fonts sobre les sospites que les restes estaven enterrats a l’interior de l’ermita, prop de l’altar.<\/p>\nSens dubte fra Honorato Gilbau seria un dels quals va promoure la cerca de les rel\u00edquies. Ell va ser un dels quals el 7 d’abril de 1599 va visitar al pare provincial Jer\u00f2nim Box per a demanar perm\u00eds per a cavar a l’interior de l’esgl\u00e9sia. El propi pare provincial va visitar el monestir el 15 de maig. Per\u00f2 no donava el seu perm\u00eds perqu\u00e8 temia una p\u00e8rdua de fe en els fidels si les restes no apareixien. Finalment els frares van obtindre la seua autoritzaci\u00f3 despr\u00e9s d’assegurar que ho farien en secret i nom\u00e9s cavarien d’onze de la nit a tres de la matinada.<\/p>\n
Encara que els va costar m\u00e9s dels esperat, finalment, la matinada del 23 de Juliol de 1599 van trobar les restes enterrades al costat de la porta de la sagristia. Malgrat el sigil i que nom\u00e9s van informar a unes poques autoritats, l’endem\u00e0 sis mil persones dels pobles dels voltants van arribar al lloc per a veure les rel\u00edquies.<\/p>\n
Per aix\u00f2, hui dia, Alzira i Carlet celebren la festa del seu Sant Patr\u00f3 el 23 de juliol.<\/p>\n
L’esgl\u00e9sia va obrir un proc\u00e9s per a recaptar tota la informaci\u00f3 i poder autenticar les rel\u00edquies. I aix\u00ed ho faria l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia Don Joan de Ribera (posteriorment declarat sant) el 22 de gener de 1601.<\/p>\n
Una imatge per a preservar les rel\u00edquies<\/h3>\n
Lamentablement a partir de llavors les rel\u00edquies comen\u00e7arien a desapar\u00e9ixer. Cada vegada hi havia menys ossos en l’arca depositada en el monestir on es guardaven les restes. De poc va servir que estiguera tancada per tres claus que custodiaven tres persones diferents.<\/p>\n
El 18 de novembre de 1603, Sant Joan de Ribera va emetre un mandat que prohibia traure els ossos de l’arca sense perm\u00eds expr\u00e9s baix pena d’excomuni\u00f3. Per a acabar amb el problema en 1609 va ordenar que es constru\u00efra una imatge de bronze perqu\u00e8 en el seu interior es guardaren les seues restes.<\/p>\n
Aquesta imatge-reliquiari, d’un metre d’alta, \u00e9s la que est\u00e0 exposada actualment a l’altar de Sant Bernat a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina d’Alzira. Aquesta mesura va servir per a protegir les rel\u00edquies fins als nostres dies.<\/p>\n
En 1647 es van construir dues imatges de bronze per a, en aquest cas, preservar les rel\u00edquies de les Santes Maria i Gr\u00e0cia. Lament\u00e1blement aquestes van ser destru\u00efdes en 1936 en les setmanes pr\u00e8vies a la guerra civil. Algunes de les rel\u00edquies es van poder salvar.<\/p>\n
La guerra civil espanyola fa perillar les rel\u00edquies<\/h3>\n
Un altre conflicte, en 1936, obligaria de nou a haver d’amagar les rel\u00edquies de Sant Bernat. Realment dos mesos abans de l’esclat de la guerra civil va ser quan van atacar i van incendiar les esgl\u00e9sies d’Alzira. El 13 maig anarquistes i esquerrans van assaltar diversos edificis civils i religiosos. Aquella nit uns devots, encara a risc de les seues vides, van traure de les restes fumejants de la parr\u00f2quia de Santa Caterina les imatges de bronze, encara calents, de Sant Bernat i les Germanetes<\/strong>, en l’interior de les quals es trobaven les rel\u00edquies.<\/p>\nEspecialment arriscada va ser la tasca de Salvador Carreres Oliver<\/strong> qui amb els seus fills Salvador i Jos\u00e9 van anar a demanar al \u00abcomit\u00e9 revolucionari<\/i> \u00bb, que estava reunit a \u00abLa Gallera\u00bb, perm\u00eds per a entrar a l’esgl\u00e9sia. Per\u00f2 no van ser els \u00fanics, va haver-hi uns altres com Bernardo Andr\u00e9s Bono<\/strong>, Leopoldo Serra Caster\u00e1<\/strong> i el matrimoni Ram\u00f3n Flor Ortells<\/strong> i Pepita Montalva<\/strong><\/a>. Aquests \u00faltims van ser els qui van amagar la imatge de Sant Bernat a la seua casa.<\/p>\nEl 18 de juliol esclata definitivament la guerra civil. Els registres dels habitatges per part dels milicians es converteixen en una cosa habitual.<\/p>\n
Lamentablement les imatges de les Santes Mar\u00eda i Gracia van ser trobades pels milicians a casa de Salvador Carreres i van acabar en una fosa. Bona part de les rel\u00edquies van ser posades fora de perill per treballadors d’aquesta fosa.<\/p>\n
Encara que Ram\u00f3n Flor ja havia patit registres a la seua casa, va considerar que la imatge-reliquiari de Sant Bernat corria perill i era m\u00e9s segur traure la imatge fora de la ciutat. Al setembre, oculta en un cami\u00f3, va ser traslladada a Onda (Castell\u00f3). All\u00ed el seu amic Jos\u00e9 Mar\u00eda Llopico Gall\u00e1n<\/strong> l’ocultaria durant la resta de la guerra.<\/p>\nFinal de la guerra civil espanyola i retorn de la imatge-reliquiari de Sant Bernat<\/h3>\n
El 28 de maig de 1939, una vegada finalitzada la guerra civil, la imatge-reliquiari de Sant Bernat torna Alzira. Va ser rebuda per multitud de persones. A causa del mal estat de les esgl\u00e9sies la imatge quedar\u00e0 exposada, moment\u00e0niament, a la casa de Ram\u00f3n Flor<\/strong> y Pepita Montalv\u00e1<\/strong><\/a>. El 20 de juliol la imatge tornar\u00e0 definitivament a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina<\/strong>.<\/p>\n\u00abDespr\u00e9s de D\u00e9u, el m\u00e9s milagr\u00f3s \u00e9s Sant Bernat\u00bb<\/h3>\n
Tots els que van intervindre per a salvar la imatge-reliquiari de Sant Bernat aquella fat\u00eddica nit de maig de 1936, salvarien les seues vides durant la guerra civil. Alguns van acabar detinguts en la txeca de \u00abLa Gallera\u00bb per\u00f2 quan va sorgir l’oportunitat van escapar. Tots miraculosament van conservar la vida. Per aix\u00f2 deien \u00abDespr\u00e9s de D\u00e9u, el m\u00e9s milagr\u00f3s es Sant Bernat<\/b>\u00bb.<\/p>\n
Els M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia<\/strong>, coneguts secularment com Sants Patrons<\/strong>, s\u00f3n Patrimoni espiritual i hist\u00f2ric de Carlet i Alzira i el seu culte i devoci\u00f3 han sigut privilegiats per papes i reis.<\/p>\n <\/p>\n
Sant Bernat, pr\u00edncep moro. Obra de Vicente Sanz Castellanos<\/p><\/div>\n
El Rei Llop, coneixedor de les qualitats de Ahmet, li va enviar al capdavant d’una ambaixada a solucionar el problema amb els cristians. Aix\u00f2 ocorria feia l’any 1156. En el llarg cam\u00ed, sembla ser que al retorn de la missi\u00f3, es van desorientar. Ahmet i els seus acompanyants, cansats i fatigats, van optar pel descans fins a les albors matinals. Del merescut somni van ser despertats per uns c\u00e0ntics. Estranyats es van acostar al lloc de la melodia. All\u00ed van ser rebuts per uns monjos sorpresos davant la pres\u00e8ncia de moros que, per les riques vestimentes, donaven a entendre tindre rellev\u00e0ncia. Ahmet, sense pretendre-ho es trobava en el Monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet<\/strong> (Tarragona).<\/p>\n Atret per la bondat dels monjos va passar un temps a Poblet, no sense abans acomiadar-se de la seua cort. All\u00ed pregunta… estudia… compara\u2026 contempla l’austera vida dels monjos i… decideix fer-se cristi\u00e0.<\/p>\n Format en la doctrina de Crist \u00e9s batejat el 20 d’agost de 1156 per l’Abat Grimaldo. A partir de llavors no ser\u00e0 Ahmet, sin\u00f3 Bernat. El nom el va prendre de l’Abat propulsor de l’orde cistercenc: Sant Bernat de Claraval.<\/p>\n Va viure amb la comunitat de Poblet i anhelava la perfecci\u00f3, per la qual cosa, despr\u00e9s d’un per\u00edode, va vestir l’h\u00e0bit de monjo cistercenc, distingint-se per les virtuts de la pietat i la caritat. L’Abat Esteva I, li va nomenar administrador dels b\u00e9ns del Monestir (any 1163?), la qual cosa va permetre a Fra Bernat bolcar-se amb els pobres. En fer-se c\u00e0rrec dels b\u00e9ns del monestir tamb\u00e9 era seua determinar quant es donava als pobres. La seua fama va cr\u00e9ixer per les almoines que donava i tamb\u00e9 per sanar malalts. Acusat Fra Bernardo de prodigalitat dels fruits del cenobi en favor dels pobres, va donar exacta ra\u00f3 del donat i del rebut fent veure a tota la comunitat que, en els seus magatzems i cellers, el blat, el vi, l’oli i els diners desbordava, com si s’haguera acumulat el doble i no s’haguera tret d’ells absolutament res.<\/p>\n Els anys passaven per\u00f2 fra Bernat no oblidava a la seua fam\u00edlia. Despr\u00e9s de romandre al monestir m\u00e9s de dues d\u00e8cades, va sol\u00b7licitar a l’Abat Hugo retornar a Carlet per a predicar en la seua terra. All\u00ed va marxar i es va trobar que els seus pares havien mort i governava el seu germ\u00e0 Al Mansur. Va exposar al seu germ\u00e0 i a les seues germanes Zaida i Zoraida l’evangeli cristi\u00e0. Davant el rebuig i l’hostilitat d’Al Mansur, Bernat va decidir fugir amb les seues germanes que si es van sentir atretes per la predicaci\u00f3 del seu germ\u00e0 monjo.<\/p>\n Obra de l’artista Francisco Valencia Soler. Podem veure al centre i d’esquena al barquer amb un mall a la m\u00e0 dreta i un clau en l’esquerra.<\/p><\/div>\n En el seu cam\u00ed de fugida Zaida<\/strong> i Zoraida<\/strong> serien batejades a Guadassuar, prenent el nom de Maria<\/strong> i Gr\u00e0cia<\/strong>. Mentre Al Mansur, enfellonit va ordenar la cerca. Bernat, Maria i Gr\u00e0cia es van ocultar en uns boscos pr\u00f2xims a Alzira. Despr\u00e9s de passar uns dies es van veure obligats a eixir a la recerca d’aliments, sent albirats per Zulema, el barquer del riu X\u00faquer, qui els va delatar. Avisat Al Mansur, aquest es va acostar amb les seues hosts i va capturar als seus germans. Com no aconseguia que renunciaren a la fe cristiana va ordenar lligar al seu germ\u00e0 a un arbre i all\u00ed mateix van clavar en el front de Fra Bernat un clau de ferro, probablement el que utilitzava el barquer per a amarrar la barca. Segons altres versions abans va ser apallissat.<\/p>\n Malgrat l’horror de veure morir al seu germ\u00e0, Maria i Gr\u00e0cia no van renegar de la seua nova fe pel que Al Mansur va ordenar que foren degollades. Aix\u00f2 esdevenia prop d’Alzira a l’agost de l’any 1180. Segons les fonts consultades el dia variaria entre el 20 i el 23. En el lloc exacte del martiri, hui dia envoltat de camps de tarongers, s’erigeix com a record un xicotet mon\u00f2lit de rajola, conegut com \u00abLa Pileta del Martiri<\/strong><\/a>\u00bb en l’interior del qual hi ha un senzill retaule de cer\u00e0mica amb les imatges dels M\u00e0rtirs i Sants Patrons d’Alzira.<\/p>\n Els seus cossos van ser abandonats. Dies despr\u00e9s serien enterrats all\u00ed mateix per persones an\u00f2nimes (moss\u00e0rabs o musulmans). La not\u00edcia va rec\u00f3rrer tots els regnes cristians i, per descomptat, tamb\u00e9 va arribar a Poblet.<\/p>\n La Pileta del Martiri<\/p><\/div>\n El rei Jaume I el Conqueridor va prendre la Vila d’Alzira el 30 de desembre de 1242. El rei era un gran valedor del Monestir de Poblet i de l’orde del Cister. De fet quan va morir a Alzira en 1276 va ser amortallat amb els h\u00e0bits d’aquesta ordre. Aix\u00ed no \u00e9s de comportar que posara molta obstinaci\u00f3 a trobar les restes d’un sant m\u00e0rtir i de l’orde del Cister de Poblet.<\/p>\n Quan van trobar les restes dels sants germans, el rei Jaume I va manar que all\u00ed mateix, on havien sigut martiritzats i enterrats, anaren de nou sepultats en dos preciosos sarc\u00f2fags que va manar construir, un per a Sant Bernat i l’altre per a les seues germanes, convertint-se el lloc en centre de peregrinaci\u00f3.<\/p>\n Els sepulcres estaven coberts per un cimbori de fusta sostingut per sis columnes de pedra. Hi havia dues inscripcions: una en llat\u00ed \u00abHIC IACET CORPUS SANCTI BERNARDI MARTYRIS\u00bb (Ac\u00ed jeu el cos de Sant Bernat M\u00e0rtir) i un altre en valenci\u00e0 \u00abAQU\u00cd ESTAN LOS COSOS DE SANT BERNAT MARTYR, SANTES GR\u00c0CIA Y MAR\u00cdA\u00bb.<\/p>\n En el mateix lloc tamb\u00e9 es construiria una xicoteta ermita com a suport als pelegrins i per a vigilar el sant lloc. Lamentablement, en estar molt pr\u00f2xim el riu X\u00faquer, les riuades obligarien, segles despr\u00e9s, al seu aband\u00f3 i posterior desaparici\u00f3.<\/p>\n El final de la guerra de les Germanies obligaria a amagar les restes dels sants. Davant la derrota de l’aixecament agermanat que havia donat suport a la vila d’Alzira, i la seva posterior p\u00e8rdua de poder pol\u00edtic, es va t\u00e9mer perdre les rel\u00edquies. Tant la Catedral de Val\u00e8ncia com el Monestir de Poblet reclamaven per a si les restes dels sants i la nova situaci\u00f3 podia ajudar-los en les seves reclamacions. Aix\u00ed en 1521 els cossos van ser ocultats per quatre alzirenys (un d’ells seria l’ermit\u00e0) elegits per a aix\u00f2 amb el jurament de no divulgar el seu nou sepulcre. Quan un d’ells mor\u00edra la resta buscarien a una altra persona id\u00f2nia per revelar el secret. Aquest per\u00edode d’ocultaci\u00f3 s’allargaria m\u00e9s del que seria desitjable. <\/ P>\n Tot i que les restes dels sants ja no estaven en el seu sepulcre, cada vegada era major l’aflu\u00e8ncia de pelegrins. Els alzirenys suposaven que les rel\u00edquies no estarien molt lluny. En 1558 es va decidir construir un xicotet monestir que estaria a c\u00e0rrecs dels trinitaris per a atendre espiritualment els nombrosos pelegrins.<\/p>\n L’any 1600 fra Honorato Gilbau de Castro<\/strong>, frare trinitari del monestir de Sant Bernat publicaria un llibre sobre el sant titulat \u00abLibro de la vida, martyrio, y algunos milagros de S.Bernardo, natural del territorio de la Villa de Alzira<\/cite><\/a> \u00bb. Probablement mentre ho escrivia i buscava informaci\u00f3 sobre Sant Bernat li van arribar not\u00edcies de diferents fonts sobre les sospites que les restes estaven enterrats a l’interior de l’ermita, prop de l’altar.<\/p>\n Sens dubte fra Honorato Gilbau seria un dels quals va promoure la cerca de les rel\u00edquies. Ell va ser un dels quals el 7 d’abril de 1599 va visitar al pare provincial Jer\u00f2nim Box per a demanar perm\u00eds per a cavar a l’interior de l’esgl\u00e9sia. El propi pare provincial va visitar el monestir el 15 de maig. Per\u00f2 no donava el seu perm\u00eds perqu\u00e8 temia una p\u00e8rdua de fe en els fidels si les restes no apareixien. Finalment els frares van obtindre la seua autoritzaci\u00f3 despr\u00e9s d’assegurar que ho farien en secret i nom\u00e9s cavarien d’onze de la nit a tres de la matinada.<\/p>\n Encara que els va costar m\u00e9s dels esperat, finalment, la matinada del 23 de Juliol de 1599 van trobar les restes enterrades al costat de la porta de la sagristia. Malgrat el sigil i que nom\u00e9s van informar a unes poques autoritats, l’endem\u00e0 sis mil persones dels pobles dels voltants van arribar al lloc per a veure les rel\u00edquies.<\/p>\n Per aix\u00f2, hui dia, Alzira i Carlet celebren la festa del seu Sant Patr\u00f3 el 23 de juliol.<\/p>\n L’esgl\u00e9sia va obrir un proc\u00e9s per a recaptar tota la informaci\u00f3 i poder autenticar les rel\u00edquies. I aix\u00ed ho faria l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia Don Joan de Ribera (posteriorment declarat sant) el 22 de gener de 1601.<\/p>\n Lamentablement a partir de llavors les rel\u00edquies comen\u00e7arien a desapar\u00e9ixer. Cada vegada hi havia menys ossos en l’arca depositada en el monestir on es guardaven les restes. De poc va servir que estiguera tancada per tres claus que custodiaven tres persones diferents.<\/p>\n El 18 de novembre de 1603, Sant Joan de Ribera va emetre un mandat que prohibia traure els ossos de l’arca sense perm\u00eds expr\u00e9s baix pena d’excomuni\u00f3. Per a acabar amb el problema en 1609 va ordenar que es constru\u00efra una imatge de bronze perqu\u00e8 en el seu interior es guardaren les seues restes.<\/p>\n Aquesta imatge-reliquiari, d’un metre d’alta, \u00e9s la que est\u00e0 exposada actualment a l’altar de Sant Bernat a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina d’Alzira. Aquesta mesura va servir per a protegir les rel\u00edquies fins als nostres dies.<\/p>\n En 1647 es van construir dues imatges de bronze per a, en aquest cas, preservar les rel\u00edquies de les Santes Maria i Gr\u00e0cia. Lament\u00e1blement aquestes van ser destru\u00efdes en 1936 en les setmanes pr\u00e8vies a la guerra civil. Algunes de les rel\u00edquies es van poder salvar.<\/p>\n Un altre conflicte, en 1936, obligaria de nou a haver d’amagar les rel\u00edquies de Sant Bernat. Realment dos mesos abans de l’esclat de la guerra civil va ser quan van atacar i van incendiar les esgl\u00e9sies d’Alzira. El 13 maig anarquistes i esquerrans van assaltar diversos edificis civils i religiosos. Aquella nit uns devots, encara a risc de les seues vides, van traure de les restes fumejants de la parr\u00f2quia de Santa Caterina les imatges de bronze, encara calents, de Sant Bernat i les Germanetes<\/strong>, en l’interior de les quals es trobaven les rel\u00edquies.<\/p>\n Especialment arriscada va ser la tasca de Salvador Carreres Oliver<\/strong> qui amb els seus fills Salvador i Jos\u00e9 van anar a demanar al \u00abcomit\u00e9 revolucionari<\/i> \u00bb, que estava reunit a \u00abLa Gallera\u00bb, perm\u00eds per a entrar a l’esgl\u00e9sia. Per\u00f2 no van ser els \u00fanics, va haver-hi uns altres com Bernardo Andr\u00e9s Bono<\/strong>, Leopoldo Serra Caster\u00e1<\/strong> i el matrimoni Ram\u00f3n Flor Ortells<\/strong> i Pepita Montalva<\/strong><\/a>. Aquests \u00faltims van ser els qui van amagar la imatge de Sant Bernat a la seua casa.<\/p>\n El 18 de juliol esclata definitivament la guerra civil. Els registres dels habitatges per part dels milicians es converteixen en una cosa habitual.<\/p>\n Lamentablement les imatges de les Santes Mar\u00eda i Gracia van ser trobades pels milicians a casa de Salvador Carreres i van acabar en una fosa. Bona part de les rel\u00edquies van ser posades fora de perill per treballadors d’aquesta fosa.<\/p>\n Encara que Ram\u00f3n Flor ja havia patit registres a la seua casa, va considerar que la imatge-reliquiari de Sant Bernat corria perill i era m\u00e9s segur traure la imatge fora de la ciutat. Al setembre, oculta en un cami\u00f3, va ser traslladada a Onda (Castell\u00f3). All\u00ed el seu amic Jos\u00e9 Mar\u00eda Llopico Gall\u00e1n<\/strong> l’ocultaria durant la resta de la guerra.<\/p>\n El 28 de maig de 1939, una vegada finalitzada la guerra civil, la imatge-reliquiari de Sant Bernat torna Alzira. Va ser rebuda per multitud de persones. A causa del mal estat de les esgl\u00e9sies la imatge quedar\u00e0 exposada, moment\u00e0niament, a la casa de Ram\u00f3n Flor<\/strong> y Pepita Montalv\u00e1<\/strong><\/a>. El 20 de juliol la imatge tornar\u00e0 definitivament a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina<\/strong>.<\/p>\n Tots els que van intervindre per a salvar la imatge-reliquiari de Sant Bernat aquella fat\u00eddica nit de maig de 1936, salvarien les seues vides durant la guerra civil. Alguns van acabar detinguts en la txeca de \u00abLa Gallera\u00bb per\u00f2 quan va sorgir l’oportunitat van escapar. Tots miraculosament van conservar la vida. Per aix\u00f2 deien \u00abDespr\u00e9s de D\u00e9u, el m\u00e9s milagr\u00f3s es Sant Bernat<\/b>\u00bb.<\/p>\n Els M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia<\/strong>, coneguts secularment com Sants Patrons<\/strong>, s\u00f3n Patrimoni espiritual i hist\u00f2ric de Carlet i Alzira i el seu culte i devoci\u00f3 han sigut privilegiats per papes i reis.<\/p>\n <\/p>\nEl martiri<\/h3>\n
<\/a>El rei Jaume I troba les restes de Sant Bernat<\/h3>\n
<\/a>La guerra de les Germanies obliga a amagar les rel\u00edquies<\/h3>\n
Les rel\u00edquies trobades de nou<\/h3>\n
Una imatge per a preservar les rel\u00edquies<\/h3>\n
La guerra civil espanyola fa perillar les rel\u00edquies<\/h3>\n
Final de la guerra civil espanyola i retorn de la imatge-reliquiari de Sant Bernat<\/h3>\n
\u00abDespr\u00e9s de D\u00e9u, el m\u00e9s milagr\u00f3s \u00e9s Sant Bernat\u00bb<\/h3>\n