{"id":3914,"date":"2018-07-05T22:20:16","date_gmt":"2018-07-05T22:20:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?page_id=3914"},"modified":"2023-01-22T23:26:48","modified_gmt":"2023-01-22T23:26:48","slug":"esglesia-de-santa-eulalia-a-italia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/esglesia-de-santa-eulalia-a-italia\/","title":{"rendered":"Esgl\u00e9sia de Santa Eulalia a It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"\n

Chiesa Matrice di Santa Eulalia (Treviso – Italia)<\/h2><\/center>\n

Encara que ens semble mentida, al nostre patr\u00f3 tamb\u00e9 li rendeixen culte en un poble del nord d’It\u00e0lia, parlem del municipi de Borso del Grappa<\/b> a la prov\u00edncia de Treviso, al nord de Ven\u00e8cia. All\u00ed en el cam\u00ed d’acc\u00e9s a la preciosa esgl\u00e9sia de Santa Eulalia<\/strong> trobem una est\u00e0tua de \u00abSan Bernardo di Alzira (o Poblet) Martire<\/i> \u00bb. Per\u00f2 el millor ser\u00e0 que ho compte Don Manuel Fabris, parroco d’aquesta esgl\u00e9sia i autor del llibre publicat en 2016 \u00abLa Chiesa Matrice di Santa Eulalia di M\u00e9rida V.M.<\/b><\/a>\u00bb, qui en 2015 va escriure el seg\u00fcent article que es va incloure en l’anuari d’aqueix any de l’Arxiconfraria:<\/p>\n

\n
\"Esgl\u00e9sia<\/a>

Esgl\u00e9sia de Santa Eulalia.
L’est\u00e0tua a l’esquerra del cam\u00ed \u00e9s la de Sant Bernat<\/p><\/div>\n

Per a moltes persones o turistes l’est\u00e0tua de Sant Bernat \u00e9s confosa per Santo Domingo de Guzm\u00e1n, tal vegada per la figura del gos que es troba als seus peus\u2026 per\u00f2 es tracta d’un altre sant que no va tindre dubtes a oferir la seua vida per la fe en Crist: Bernat d’Alzira, m\u00e0rtir de la fe en el per\u00edode de la dominaci\u00f3 \u00e0rab a Espanya.<\/p>\n

Qui escriu \u00e9s don Manuel Fabris, rector d’una xicoteta parr\u00f2quia a la regi\u00f3 del Veneto, en el nord d’It\u00e0lia, que es troba entre el verd dels tossals del vi Prosecco<\/i> als peus dels Alps. Una ciutat que porta el nom d’una altra gran santa espanyola: Santa Eulalia.<\/p>\n

En aquest antic centre d’origen pre-rom\u00e0 que va veure el seu m\u00e0xim desenvolupament urb\u00e0 i administratiu durant l’\u00e8poca de l’imperi de Roma, sorgeix la m\u00e9s antiga Esgl\u00e9sia de la zona (Esgl\u00e9sia Matriu de 12 parr\u00f2quies dependents) que compta amb m\u00e9s de 1400 anys d’hist\u00f2ria i d’una particularitat: en el seu territori es veneren un gran nombre de sants espanyols, que constitueixen un \u00abunicum\u00bb en el nord de la pen\u00ednsula italiana.<\/p>\n

L’estiu passat ordenant l’arxiu parroquial, em va vindre entre les mans un xicotet llibre que contenia un Tridu a Sant Bernat de Poblet m\u00e0rtir, escrit en 1916 per Don Sante Piva, Arxipreste de Santa Eulalia en el per\u00edode de la Primera Guerra Mundial.<\/p>\n

Aix\u00f2 va fer que s’encenguera en mi el desig de con\u00e9ixer millor aquest sant, celebrat en la parr\u00f2quia cada any el 21 d’agost, per\u00f2 tal vegada recordat nom\u00e9s pels m\u00e9s ancians de la localitat.<\/p>\n

Per la qual cosa a l’octubre de l’any passat vaig anar a Espanya a la recerca d’informacions sobre aquestes figures de santedat en vista d’una publicaci\u00f3 que s’imprimir\u00e0 en ocasi\u00f3 del bicentenari de la consagraci\u00f3 de l’\u00faltima Esgl\u00e9sia Matriu (la tercera en ordre de construcci\u00f3) l’any vinent 2016.<\/p>\n

La pregunta que em va portar a la vostra ciutat d’Alzira va ser: Com va arribar el culte de sant Bernat entre nosaltres?<\/strong><\/p>\n

La seua veneraci\u00f3 va ser introdu\u00efda en la nostra comunitat per un sacerdot espanyol de nom Don Carlos Rodr\u00edguez<\/b><\/a> que va ser Arxipreste de Santa Eulalia en el segle XVII per m\u00e9s de 40 anys.<\/p>\n

Don Sante Piva, en el llibre abans citat, fa refer\u00e8ncia d’alguns manuscrits que desafortunadament l’Arxiu ja no conserva; els quals citen aquest Sant i de la seua relaci\u00f3 amb Don Carlos Rodr\u00edguez.<\/p>\n

De fet \u00e9s important notar una singular coincid\u00e8ncia: Don Rodr\u00edguez va tindre la seua formaci\u00f3 en un dels m\u00e9s prestigiosos monestirs de Catalunya: el monestir cistercenc de S. Mar\u00eda de Poblet, el mateix que va acollir a Sant Bernat com a monjo i en el qual el seu culte \u00e9s celebrat amb ritu propi.<\/p>\n

Res ens impedeix de pensar que Don Rodr\u00edguez va portar amb si, des del temps de la seua formaci\u00f3, la veneraci\u00f3 a aquest sant, vist que exercira el seu ministeri en territori veneci\u00e0 i, com b\u00e9 sabem, Ven\u00e8cia (unida a la flota espanyola) va tindre un rol determinant en la batalla de Lepant del 1571, que va detindre l’amena\u00e7adora invasi\u00f3 turca a Europa.<\/p>\n

Bernat m\u00e0rtir des d’aquest punt de vista representa la \u00abresist\u00e8ncia\u00bb de la fe cristiana en contra d’aquella musulmana, tema en auge en la societat veneciana del segle XVII, tant que en la mateixa ciutat de Ven\u00e8cia es va difondre una manera de dir: \u00abcani ai mori\u00bb (trad. \u00abgossos als moros\u00bb). Gr\u00e0cies a D\u00e9u aquestes expressions mediavals van ser superades. Cal parlar d’amor, miseric\u00f2rdia, perd\u00f3, germanor i respecte a la persona sense distinci\u00f3 de ra\u00e7a, color, ideologia ni creences.<\/p>\n

\"Est\u00e0tua<\/a>

Sant Bernat a l’exterior de l’esgl\u00e9sia de Santa Eulalia.
Obra de l’escultor Orazio Marinali. Finals del segle XVII.<\/p><\/div>\n

D’ac\u00ed s’ent\u00e9n per tant la pres\u00e8ncia de la figura del gos en la nostra est\u00e0tua: \u00e9s la imatge del germ\u00e0 Almanzor (el fratricida), representat en manera menyspreadora als peus de Sant Bernat en la figura d’un gos que ataca.<\/p>\n

A m\u00e9s, Don Sante Piva ens confirma que la imatge prov\u00e9 de l’Altar Major de la segona Esgl\u00e9sia Matriu, que es va esfondrar a causa d’un terratr\u00e9mol en 1697, situada ara en la part esquerra a l’exterior de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

En la seua descripci\u00f3 l’Arxipreste subratlla un particular singular: \u00ab\u00e9s representat amb un clau unit a la palma del martiri a la m\u00e0 dreta, hui brutalment agredida per un colp d’artilleria i conservada en la can\u00f2nica <\/i>(=casa parroquial, en itali\u00e0) en espera de temps millors<\/i> \u00bb (vam estar en el ple furor de la Primera Guerra Mundial).<\/p>\n

Aquesta m\u00e0 est\u00e0 desapareguda… amb altres antics documents (entre els quals els escrits aut\u00f2grafs de Don Rodr\u00edguez), tal vegada a causa dels saquejos que va rebre la parr\u00f2quia tant durant la Primera com en la Segona Guerra Mundial. Per\u00f2 el fet que els signes siguen la \u00abpalma\u00bb i el \u00abclau\u00bb ens asseguren que es tracte de Sant Bernat.<\/p>\n

La nostra imatge a m\u00e9s presenta una altra singularitat: en la cintura porta un \u00abrosari\u00bb… tamb\u00e9 aix\u00f2 podria confondre-ho amb Santo Domingo, per\u00f2 aquest rosari \u00e9s particular. Un atent observador notar\u00e0 que el \u00abrosari\u00bb \u00e9s en realitat un \u00abtasbeeh\u00bb (el rosari musulm\u00e0 breu, amb 34 perles), per\u00f2 amb el crucifix. Estem enfronte a una extraordin\u00e0ria \u00abhist\u00f2ria de conversi\u00f3\u00bb tractada en imatges: el pas de la fe musulm\u00e0 (el tasbeeh) a aquella cristiana (la creu). Sota la creu trobem una medalla que t\u00e9 escrita dues lletres \u00abH\u00bb i \u00abB\u00bb; el nom abans i despr\u00e9s de la conversi\u00f3: H<\/strong>-amed i B<\/strong>-ernat.<\/p>\n

El desig que els faig \u00e9s que puga cr\u00e9ixer la comuni\u00f3 espiritual tamb\u00e9 entre les nostres comunitats parroquials, unides per la comuna devoci\u00f3 d’aquesta figura extraordin\u00e0ria d’home i sant, actual tamb\u00e9 hui, temps en el qual ser cristi\u00e0 s’est\u00e0 tornant perill\u00f3s, prou nom\u00e9s pensar a quants dels nostres germans continuen a oferir la seua sang per no trair al nostre Senyor Jesucrist.<\/p>\n

El culte a Sant Bernardo, unit a all\u00f2 de la titular Santa Eulalia, tots dos m\u00e0rtirs de la terra Ib\u00e8rica, fan sorgir moltes preguntes, primer de tot: \u00bfCom es va desenvolupar el culte a aquests sants entre nosaltres a It\u00e0lia? \u00c9s el que buscarem de descobrir, encara que si fora nom\u00e9s a nivell d’hip\u00f2tesi, en la publicaci\u00f3 del bicentenari.<\/p>\n

Mentrestant deixem espai a la cerca i investigaci\u00f3.<\/p>\n

Don Manuel Fabris.<\/p>\n<\/div>\n