![\"Riu](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/wp-content\/uploads\/2000\/07\/cami-martiri-2.jpg\")
Riu Verd al seu pas per la partida de Cabanyes<\/p><\/div>\n
La seua hist\u00f2ria ens diu que despr\u00e9s del bateig de les dos germanes en Guadassuar es dirigiren cap a Alzira, aix\u00ed el pare Benet Farr\u00e9 ens diu que \u00abFra Bernat invit\u00e0 les seues germanes a seguir-lo a ell lliurement cap a Catalunya i prepararen la fugida. De bon mat\u00ed, despr\u00e9s d’encomanar-se amb tota l’\u00e0nima al Senyor i a la Verge Maria, es dirigiren cap a Alzira, vers el riu navegable X\u00faquer per a cercar alguna barca comercial que els port\u00e9s cap el pa\u00eds cristi\u00e0 <\/b><\/i> \u00bb [1]<\/b><\/span><\/a>. \u00c9s prou possible que aix\u00ed f\u00f3ra, que la seua intenci\u00f3 siguera arrivar al X\u00faquer per a embarcar i arrivar a terres cristianes, per\u00f2 tamb\u00e9 cal pensar que intentaren creuar-lo per a refugiar-se a l’Alquen\u00e8ncia, situada a la banda dreta del X\u00faquer on, com indica el mateix top\u00f2nim (Al-Kanisa=l’Esgl\u00e9is), podrien viure moss\u00e0rabs. \u00c9s clar que supondre a\u00e7\u00f2, va en contra d’alguns historiadors que no admeteixen la seua perviv\u00e8ncia dins dels dominis isl\u00e0mics.<\/p>\n En qualsevol dels casos, eixiren de Guadassuar cap a llevant, pel cam\u00ed vell que travessava les f\u00e8rtils terres de la Ribera, prop d’alguns llocs habitats, dels que desconeguem el nom anterior al segle XIII, i que hem conegut ja com a despoblats, dels quals tenim const\u00e0ncia per les fonts documentals; cartogr\u00e0fiques com ara el pl\u00e0nol de l’acequia Reial d’Alzira de 1764; els seus top\u00f2nims que en casos han donat nom a les partides rurals; i dels que hem localitzat arqueol\u00f2gicament la seua ubicaci\u00f3 exacta. Aquests s’abandonaren per diferents motius, entre ells les inundacions i com indicava el bot\u00e0nic Cavanilles va ser causa tamb\u00e9 el conrreu de l’arr\u00f2s, focus d’epid\u00e8mies: \u00abEste acaba con la salud y vida de los que nacen en aquellos pueblos, y con las de otros infelices que van a establecerse: este despobl\u00f3 Al\u00e1squer i Resal\u00e1\u00f1, prepar\u00f3 la ruina de Cab\u00e1\u00f1es, Mulata y otras poblaciones que ya no existen<\/b><\/i> \u00bb [2]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n Riu Verd. Antic pont de Cabanyes entre Alzira i Guadassuar<\/p><\/div>\n Aix\u00ed passarien a la vista del poblat situat cap al sudoest, en un alter\u00f3 rodejat de terres de marjal, i que \u00e9s conegut des del segle XII fins al segle XVI, com a Terrachea o Tarragona [3]<\/b><\/span><\/a>. M\u00e9s avant, seguint segurament a trams el cam\u00ed indicat i de vegades ocults, arribarien a un altre alter\u00f3 on hi hauria un assentament, del que ens resta la Casa de Maranyent, per ac\u00ed seguirien fins trobar-se el riu Verd o dels Ulls, on posteriorment hi estava el mol\u00ed de Casass\u00fas, no sabem si en el moment dels Sants hi haur\u00eda cap altre [4]<\/b><\/span><\/a>. De poder creuar el riu per este punt enlla\u00e7arien amb el cam\u00ed de Cabanyes que circulava a I’altra banda dreta del riu, i per ell, actual cam\u00ed de la Patada, arribarien a l’alter\u00f3 on es va produir el martiri, i que com sabem tamb\u00e9 era un lloc habitat ja en l’\u00e8poca iberoromana [5]<\/b><\/span><\/a>. De no haber creuat el pont del mol\u00ed de Casass\u00fas arribar\u00eden a Barralbeb, el caseriu que pass\u00e0 a ser el Raval de Santa Mar\u00eda, on al no poder embarcar o creuar el X\u00faquer es podrien haber desviat cap al suroest enlla\u00e7ant amb el (cam\u00ed de Cabanyes, arribant al lloc del martiri. Es pot pensar en altra variaci\u00f3, clar est\u00e0 que si fugien amirien buscant camins alternatius, per aix\u00f2 podem considerar que, una vegada passat pel lloc de Maranyent, travessarien els camps buscant el pont de Cabanyes, que hui dia \u00e9s un nuc de camins i mesten les despulles mij soterrades d’un vell pontet.<\/p>\n En qualsevol dels casos, el cam\u00ed que seguiren els va conduir al mateix lloc, a la gl\u00f2ria, per arribar all\u00ed triaren el cam\u00ed m\u00e9s curt per\u00f2 a la vegada el m\u00e9s pen\u00f3s. El seu model d’entrega i sacrifici deu ser motiu de reconeixement espiritual i cultural. El lloc del martiri \u00e9s un paratge natural i hist\u00f2ric, on es produ\u00ed una de les hist\u00f2ries m\u00e9s cruentes. La Pileta deu ser punt d’encontre, de peregrinaci\u00f3 i devoci\u00f3 d’alzirenys i riberencs, sols aix\u00ed complirem en el nostre deute amb el jovens germans que fugiren amb pas decidit, i foren capturats sense que ning\u00fa fera res per ells. Des del moment que es recuperaren els seus restes all\u00f2 al segle XIII, fins ara, ens esperen per a rec\u00f2rrer junts el seu cam\u00ed per les nostres terres, seguim-los.<\/p>\n Finalment, vull agrair a l’Arxiconfraria dels Sants Patrons l’acord per unanimitat de la Junta, d’exposar en el Museu, baix el Pal\u00b7li de Sant Bernat del segle XVII, les imatges peregrines, contribuint d’aquesta manera a la divulgaci\u00f3 i estima de Sant Bernat, Maria i Gr\u00e0cia.<\/p>\n <\/p>\n 2000<\/p>\n\n![\"Riu](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/wp-content\/uploads\/2000\/07\/cami-martiri.jpg\")
Agust\u00ed Ferrer Clari – Director del Museu Municipal d’Alzira<\/h4>\n
\n