{"id":1527,"date":"2017-07-23T10:11:51","date_gmt":"2017-07-23T10:11:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=1527"},"modified":"2023-01-27T08:56:48","modified_gmt":"2023-01-27T08:56:48","slug":"300-anys-dels-casalicis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/300-anys-dels-casalicis\/","title":{"rendered":"300 anys dels casalicis"},"content":{"rendered":"\n

300 anys d’historia dels casalicis del pont de Sant Bernat (1717-2017)<\/h2>\n

Un dels monuments m\u00e9s emblem\u00e0tics i significatius d’Alzira \u00e9s sense cap dubte el que conformen els dos Casalicis del desaparegut Pont de Sant Bernat, catalogats com a Be de Rellev\u00e0ncia Local i inclosos en la declaraci\u00f3 de B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural del conjunt hist\u00f2ric de la Vila<\/strong>.<\/p>\n

\"Gravat

Gravat de principis del segle XIX. S’aprecia la destrucci\u00f3 parcial del pont realitzada per les tropes napole\u00f2niques.<\/p><\/div>\n

L’apreciat Pont de Sant Bernat<\/b> era anteriorment conegut com el Pont de sant Agust\u00ed<\/b>, perqu\u00e8 era el que comunicava la Vila amb el raval de Sant Agust\u00ed, adoptant el nom de Pont de Sant Bernat en ubicar-se en l’any 1717, damunt dels dos trencaaig\u00fces centrals, els dos casalicis, l’un dedicat a sant Bernat i als patrons menors, sant Agust\u00ed, sant Gregori, sant Silvestre i l’\u00c0ngel Custodi, i l’altre a les germanetes Maria i Gr\u00e0cia, junt amb les advocacions de santa Caterina, santa Ll\u00facia, santa B\u00e0rbara i la Immaculada. D’esta manera, tot el que entrava a la poblaci\u00f3 o n’eixia, ho feia amb la protecci\u00f3 dels Sants Patrons, d’ah\u00ed la tend\u00e8ncia popular de tocar les l\u00e0pides votives i encomiar-se a la seua protecci\u00f3.<\/p>\n

La desaparici\u00f3 del pont<\/h2>\n

Durant 249 anys van estar presidint el magn\u00edfic pont de pedra, fins que en 1966 es van desmuntar per a completar el desafortunat projecte de rebliment del caixer fluvial del X\u00faquer amb el fi d’evitar les inundacions, de manera que el solar resultant va ser ocupant per l’actual avinguda Sant Patrons delimitada pels desproporcionats immobles, i convertint-se en la nova imatge de la moderna i pr\u00f2spera ciutat. El 21 de juliol de 1977, prompte es compliran els 50 anys, s’inaugurava la nova art\u00e8ria, que es convertia de la nit al dia en el principal eix viari d’Alzira. El pont va patir el trencament il’enderroc de l’arc major; la mutilaci\u00f3 i trasllat al mig de la via dels casalicis, a m\u00e9s del soterrament baix les escombreries i l’asfalt de les, ja en aquell moment que no abans, ru\u00efnes del centenari pont. Gr\u00e0cies al magn\u00edfic reportatge fotogr\u00e0fic d’Alfonso Rovira es pot seguir amb detall el proc\u00e9s de destrucci\u00f3 del Pont de Sant Bernat, juntament amb el rebliment dels caixers dels rius X\u00faquer i Barxeta.<\/p>\n

\"Los

Els casalicis a la meitat de l’avinguda a la fi del segle XX<\/p><\/div>\n

La supressi\u00f3 i rebliment del llit del X\u00faquer, sols va afectar les aig\u00fces superficials, ja que les subterr\u00e0nies continuen passant pel seu canal natural, i provoquen algunes solsides, en el pavimenti en les edificacions. El cas m\u00e9s evident va ser la falsa cimentaci\u00f3 dels casalicis, els quals en ser desmembrats dels ampits on descansaven, s’al\u00e7aren descontextualitzats i despersonalitzats, damunt d’una placa transversal al pont. En assentar-se els rebliments, a una banda i l’altra del pont, este va fer a manera de ganivet, trencant el basament sobre el qual s’havien muntat. Els casalicis iniciaren un proc\u00e9s de desplom cap als flancs exteriors, cada vegada m\u00e9s alarmant, amena\u00e7ant caure. Situaci\u00f3 que s’agreujava continuament en suportar la pressi\u00f3 del tr\u00e0nsit rodat.<\/p>\n

L’alarmant situaci\u00f3 s’allargava. En part era un repte oferir solucions viables, t\u00e8cnicament i econ\u00f2micament. Per una banda actuar sobre la fr\u00e0gil estructura del monument, caracteritzat per un casset\u00f3 triangular damunt dels tres pilars, i per altra per l’enorme dificultat d’intervindre en un mitj\u00e0 hostil, com era l’arteria de m\u00e9s tr\u00e0nsit; aix\u00ed com de m\u00e9s comer\u00e7os i de vivendes concentrades de tota la ciutat.<\/p>\n

La restauraci\u00f3 dels casalicis en el segle XXI<\/h2>\n

Conscient no tan sols del valor monumental dels casalicis, sin\u00f3 tamb\u00e9 del significat hist\u00f2ric, com a part de la nostra mem\u00f2ria cultural i de la personalitat alzirenya, es va sol\u00b7licitar a la Direcci\u00f3 General de Patrimoni Cultural Valenci\u00e0 de la Conselleria de Cultura i Esport la col\u00b7laboraci\u00f3 en la soluci\u00f3 i reparaci\u00f3 dels danys estructurals que l’afectaven. Com a resultat de les gestions, el 31 de mar\u00e7 de 2004 comen\u00e7aren els treballs de desmuntatge, la primera part dels quals va consistir a retirar les imatges, tasca encomanada per 23.753.-\u20ac a Estudios T\u00e9cnicos de la Conservaci\u00f3n, ESTECO, que els va netejar per l\u00e0ser, va reintegrar els trencats i els faltants petris. La segona intervenci\u00f3 es va centrar en l’estructura arquitect\u00f2nica. La complexitat dels treballs requeriren un estudi de la part monumental que s’aprecia a l’exterior, i de la soterrada davall l’asfalt, per a poder plantejar solucions factibles, que resolgueren definitivament la falta d’estabilitat. El projecte el va redactar l’arquitecte Antonio Ingl\u00e9s i l’obra va ser adjudicada per 256.192’21.-\u20ac a Estudios M\u00e9todo de la Restauraci\u00f3n – EMR. A l’agost de 2006 s’iniciaren les obres de desmuntatge coordinades per qui subscriu, i es van descobrir en les excavacions els trencaaig\u00fces on s’estimava oport\u00fa tornar a muntar els casalicis. El fet de trobar-se despla\u00e7ats a un costat de l’avinguda supos\u00e0 la modificaci\u00f3 del projecte i es contempl\u00e0 la possibilitat de recuperar la seua imatge al desenterrar part de l’estructura, i restituir algunes pedres carreus del barandat, contextualitzant-lo parcialment. L’Ajuntament va aprovar la substituci\u00f3 de l’est\u00e0tua de la Mare de D\u00e9u, esculpida per Leonardo Borr\u00e0s, que presidia el Casalici de Sant Bernat des dels anys 40, per la figura de l’\u00c0ngel Custodi, protector de les viles reials que en origen s’hi trobaven.<\/p>\n

\"Trabajos

Treballs de muntatge en el segle XXI<\/p><\/div>\n

La restauraci\u00f3 dels casalicis va suposar un delicat projecte en el qual es compaginaren la restituci\u00f3 del b\u00e9 al lloc original, i la seua reintegraci\u00f3 en l’espai urb\u00e0, no exempt de dificultats. Al complicat treball de desmuntatge d’un monument tan castigat pel temps; s’afegien circumst\u00e0ncies com les inundacions; la Guerra Civil; la restauraci\u00f3 dels anys quaranta; el trasllat de 1966 i 1967 … a les quals es va afegir la dificultat de compaginar les obres evitant obstaculitzar, o almenys causar el menor malestar, en la vida di\u00e0ria de la ciutat, la circulaci\u00f3 de vehicles, de transeunts, els habitatges i comer\u00e7os de l’entorn, i la gran quantitat d’actes p\u00fablics que de costum, passaven per este punt concret. Situaci\u00f3 agreujada, durant les excavacions, amb una nombrosa instal\u00b7laci\u00f3 de serveis en tan redu\u00eft espai (telefonia, Gas Natural, Ono, enllumenat p\u00fablic, sem\u00e0fors, aig\u00fces potables…) cosa que va suposar un considerable repte per a, sense interrompre els serveis, poder traslladar i actualitzar les diferents xarxes i canalitzacions i modificar en diferents ocasions el plantejament inicial, els pressupostos i els terminis d’execuci\u00f3. Es va descartar descobrir i deixar a la llum m\u00e9s fa\u00e7ana del pont davant el poc espai disponible i la quantitat d’instal\u00b7lacions.<\/p>\n

\"Foto

Primera meitat del segle XX<\/p><\/div>\n

Es va aconseguir que es dignificara, no sense esfor\u00e7, ja que es van superar tot un rosari de dificultats t\u00e8cniques, econ\u00f2miques, socials i incl\u00fas culturals, per a poder adequar les obres, introduir millores i integrar un dels monuments m\u00e9s emblem\u00e0tics de la nostra ciutat, i d’esta manera fer passar al record el mal estat de les imatges i l’amena\u00e7a de col\u00b7lapse. El 14 de desembre de 2007 es va inaugurar la reforma i a hores d’ara ja no pensem en l’est\u00e8tica ubicaci\u00f3 al mig de l’avinguda sin\u00f3 que els vegem on correspon, intuint que baix d’estos descansen, tal vegada esperant temps millors per a tornar a veure la llum, les despulles del pont.<\/p>\n

La Regidoria de Patrimoni Cultural i Turisme, dins de la campanya de senyalitzaci\u00f3 dels monuments duta des del MUMA<\/strong>, ha instal\u00b7lat un \u00abInfomon\u00bb explicatiu per a ampliar la informaci\u00f3 del monument.<\/p>\n

Els Casalicis formen part del nostre paisatge urb\u00e0, de la nostra hist\u00f2ria i tradici\u00f3, i s\u00f3n el referent visible del pont de Sant Bernat, que va ser la clau de la Ribera ja que era el nexe entre dos extensos territoris al nord i al sud del X\u00faquer i per tant, senya d’identitat dels alzirenys i de la Ribera del X\u00faquer. Els desitgem molts segles m\u00e9s de vida com a singular refer\u00e8ncia cultural de la nostra ciutat i de la comarca.<\/p>\n

Agust\u00ed Ferrer Clari
Director del MUMA (Museu Municipal d’Alzira)<\/h4>\n

2017<\/p>\n\n