{"id":1751,"date":"2003-07-23T21:01:14","date_gmt":"2003-07-23T21:01:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=1751"},"modified":"2023-02-16T23:02:56","modified_gmt":"2023-02-16T23:02:56","slug":"sant-bernat-i-la-mare-de-deu-del-lluch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/sant-bernat-i-la-mare-de-deu-del-lluch\/","title":{"rendered":"Junts Sant Bernat i la Mare de D\u00e9u del Lluch"},"content":{"rendered":"\n

De la m\u00e0 de Sant Bernat:
el patronatge de la Mare de D\u00e9u del Lluch<\/h2>\n
\"Retaule

Retaule de l’antiga ermita de la Mare de D\u00e9u del Lluch, on es veuen a l’esquerre les imatges dels Sants Patrons Bernat, Maria y Gr\u00e0cia<\/p><\/div>\n

El passat 30 de mar\u00e7 es compl\u00ed el 25\u00e9 aniversari de la proclamaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u del Lluch com a patrona can\u00f2nica de la ciutat d’Alzira<\/strong>, esdeveniment important\u00edssim dins del context de la hist\u00f2ria de la religiositat del nostre poble.<\/p>\n

El patronatge can\u00f2nic de la Moreneta<\/strong> t\u00e9 els seus precedents en un patronatge popular que arranca, almenys, en l’any 1835, i est\u00e0 lligat amb el del pare Sant Bernat, patr\u00f3 indiscutible de les alzirenyes i dels alzirenys.<\/p>\n

Ja en el seu moment don\u00ed a con\u00e8ixer la primera not\u00edcia que parla d’eixe patronatge popular, que es troba al Libro de Actas Municipales de 1835, que es localitza a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat, i que ara, per la seua import\u00e0ncia i perqu\u00e8 es conega m\u00e9s i millor, transcric:<\/p>\n

\u00abEn Alcira. a veinte de julio de mil ochocientos treinta y cinco, reunidos en la sala capitular, en Ayuntamiento ordinario, los se\u00f1ores governador, presidente y dem\u00e1s componentes que abajo firman los que saben, dixeron: En el a\u00f1o anterior <\/b><\/i>(se refiere a 1834), cuando esta villa se hallava atacada en la enfermedad del c\u00f3lera, por cuya raz\u00f3n trasladaron desde el convento de San Bernardo M\u00e1rtir y a Nuestra Se\u00f1ora del Lluch de su hermita de San Salvador. Prometiendo que cesando dicha enfermedad se volver\u00edan a sus respectivas iglesias y se har\u00edan solem-nes fiestas en acci\u00f3n de gracias; habiendo experimentado esta villa los ausilios de su protecci\u00f3n y pareciendo justo obsequiar a dichos patronos en cuanto sea posible, con lo cual est\u00e1n amantes todos los habitantes de esta villa, determinaron que los d\u00edas veinte y tres, veinte y cuatro y veinte y cinco del pr\u00f3ximo julio se solemnicen haciendo solemnes fiestas en obsequio de dichos patronos, y para suplir los gastos que puedan sobrevenir se salga por el pueblo a pedir aquella cantidad que voluntariamente quiera se\u00f1alar cada vecino. As\u00ed lo resolvieron y firmaron los que saben de dichos se\u00f1ores. Doy fe.\u00bb <\/b><\/i>[1]<\/b><\/span><\/a><\/p>\n

\"Virgen

La Mare de D\u00e9u del Lluch, Patrona d’Alzira<\/p><\/div>\n

La devoci\u00f3 a la patrona resta associada des d’antic a la dels patrons. Cal recordar, entre altres, que al segle XIX la Mare de D\u00e9u era baixada a la poblaci\u00f3 per participar en les festes en honor a Sant Bernat i les Germanetes, que copresid\u00ed amb ells les Festes de Gr\u00e0cia de 1868, que en l’antic ermitori del Salvador, junt a la imatge de la Mare de D\u00e9u, se situaven unes talles dels sants patrons, tal i com es pot comprovar en la fotografia d’\u00e8poca que reprodu\u00efm. I que la Mare de D\u00e9u estigu\u00e9 present en 1880 en els actes commemoratius del VII Centenari del Martiri dels Sants, que junt a ells i el Sant\u00edssim Crist de la Verge Maria apareix esmentada com a patrona de la ciutat l’any 1887, i que particip\u00e0 en els actes, que tingueren lloc en l’any 1899, commemoratius del III Centenari de La Troballa de les Rel\u00edquies dels Sants M\u00e0rtirs; i en 1935 -\u00aben ess\u00e8ncia\u00bb-, en les del VIII Centenari del naixement de Sant Bernat, en 1989 en les Noces d’Or de la restauraci\u00f3 al culte p\u00fablic dels patrons, etc.<\/p>\n

Sant Bernat i les Germanetes acompanyaren la Mare de D\u00e9u del Lluch en els actes de la \u201cGran Misi\u00f3n General\u201d que predicaren els Pares Pa\u00fcls l’any 1951, en la coronaci\u00f3 can\u00f2nica de la Moreneta<\/strong> que tingu\u00e9 lloc a l’aleshores pla\u00e7a del Caudillo el 22 de maig de 1966, en les festes de setembre en honor de la Verge l’any 1980, en qu\u00e8 les imatges pelegrines dels patrons foren col\u00b7locades en la mateixa carrossa, i es feren presents en el santuari en 1979, amb motiu del primer aniversari del patronatge en la Missa solemne presidida per l’arquebisbe Roca Cabanellas, en maig de 1989, etc.<\/p>\n

Sant Bernat i les Germanetes i la Mare de D\u00e9u del Lluch esdevindran els titulars de la Germandat de la Col\u00f2nia Alzirenya a Val\u00e8ncia, fundada l’any 1927 i reinstaurada l’any 1959.<\/p>\n

Dit tot el que antecedeix, no \u00e9s estrany que Manuel Montagud Ricart<\/strong>, coneixedor de la hist\u00f2ria, la tradici\u00f3 oral i la devoci\u00f3 popular alzirenya, president entre 1939 i 1979 de la Molt Il\u00b7lustre Arxiconfraria dels Sants Patrons, sol\u00b7licitara, el 17 de setembre de 1976, de l’arquebisbe Josep Ma Garc\u00eda Lahiguera, a l’igual que altres institucions religioses i el clergat de la ciutat, que l’ordinari de la di\u00f2cesi elevara a Sa Santedat el Papa Pau VI la petici\u00f3 que la Santa Seu declarara la Mare de D\u00e9u del Lluch patrona de la ciutat d’Alzira.<\/p>\n

La contribuci\u00f3 de la Confraria dels Sants Patrons a la consecuci\u00f3 d’all\u00f2 que la major part del poble cat\u00f2lic alzireny demanava per a la Mare de D\u00e9u del Lluch va ser, sens dubte, important. Per aix\u00f2, resulta molt dif\u00edcil d’entendre l’actitud d’alguns de no considerar \u201cl’honor\u201d que fa poc se’ls ha fet i que, dissortadament, per q\u00fcestions certament incomprensibles, han rebutjat. \u00a1Aix\u00ed es paga!.<\/p>\n

Aureliano J. Lair\u00f3n Pla
Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira<\/h4>\n

 <\/p>\n

[1]<\/b><\/span><\/a> – Veure l’article \u00abEl colera de 1834 i els nostres patrons<\/b><\/a>\u00bb (2018) de Aureliano J.Lair\u00f3n.<\/p>\n

2003<\/p>\n\n