{"id":1807,"date":"2004-07-23T16:21:47","date_gmt":"2004-07-23T16:21:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=1807"},"modified":"2023-02-16T22:57:04","modified_gmt":"2023-02-16T22:57:04","slug":"sant-bernat-i-vila-real","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/sant-bernat-i-vila-real\/","title":{"rendered":"Sant Bernat i Vila-real"},"content":{"rendered":"\n

Un quadre de Sant Bernat al museu de la Bas\u00edlica de Sant Pasqual<\/h2>\n
\"Cuadro<\/a>

Quadre amb la representaci\u00f3 de Sant Bernat.
Museu de la Bas\u00edlica de Sant Pasqual a Vila-real.<\/p><\/div>\n

Nascuda per voluntat de Jaume I El Conqueridor, segons carta pobla de febrer de 1274. Vila-real comen\u00e7\u00e0 a bastir se prenent el tra\u00e7at hipod\u00e0mic o en graella. El seu pl\u00e0nol primitiu era un rectangle, tancat per muralles, que en una m\u00ednima part encara es conserva, amb quatre torres als angles. Dues art\u00e8ries principals, perpendiculars entre si dividien el quadril\u00e0ter en quatre parts iguals i en la seva conflu\u00e8ncia era la pla\u00e7a[1]<\/b><\/span><\/a>. Cadascuna de les art\u00e8ries principals tenia dues portes, en total quatre eren els punts d’acc\u00e9s de la Vila. Cadascun d’aquets prenia el nom de la direcci\u00f3 o ciutat cap on es dirigien. Portal d’Onda, portal de Castell\u00f3, portal d’Enmigi portal de Val\u00e8ncia[2]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n

Aquest \u00faltim, posse\u00efa en la part interior elevada un altar obert a la vida p\u00fablica on rebien culte els sants vinculats a la di\u00f2cesi valentina[3]<\/b><\/span><\/a>. Amb el pas del temps i la p\u00e8rdua de la seua funci\u00f3 defensiva (1839 en el cas de la Vila-real) comencen a enderrocar-se les muralles i amb elles els portals. Quan va ser el torn del que donava acc\u00e9s cap a Val\u00e8ncia, una fam\u00edlia ve\u00efna salv\u00e0 el llen\u00e7 de la capella en la seva casa i all\u00ed passa els seg\u00fcents cent cinquanta anys. En Manuel Us\u00f3 Cheza<\/strong> adquir\u00ed la casa n\u00famero vint-i-cinc del carrer Major de Sant Dom\u00e9nec i es trob\u00e0 el llen\u00e7 envoltat de pl\u00e0stics i en un lamentable estat de conservaci\u00f3. Sabedor de la seva proced\u00e8ncia i singularitat, en 1996 es pos\u00e0 en contacte amb la junta que administra la Bas\u00edlica de Sant Pasqual per fer-ne donaci\u00f3[4]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n

S’encarreg\u00e0 aleshores el restaurador i llicenciat en belles arts n’\u00d2scar Rubert Planes, qui examin\u00e0 el quadre i en va extraure les conclusions; l’obra presentava un ampli repertori de degradacions; atacs d’insectes, bombaments, clevills, trencalls, brut\u00edcia superficial i interna, p\u00e8rdua de la pel\u00b7l\u00edcula pict\u00f2rica i un llarg etc\u00e8tera. En part, aquests deterioraments es van produir en substituir el bastidor per un altre inadequat, de menys grand\u00e0ria que l’original. Tot el sobrant perif\u00e8ric de la tela fou enrotllat i clavat a la fusta. Els claus acabaren rovellant-se i crema la tela, el bastidor es va deformar i la mala tensi\u00f3 hi provoc\u00e0 bosses i arrugues, en aquestes condicions la pintura va perdre adher\u00e8ncia i es va despendre.<\/p>\n

La ubicaci\u00f3 del quadre, tant als seus inicis, quasi al ras del portal de Val\u00e8ncia, com al seu final, arraconat en un pati, accelera el proc\u00e9s destructiu a causa de la humitat, l’aire i la llum solar excessiva.<\/p>\n

El proc\u00e9s de restauraci\u00f3 consistiria en protegir la pintura en capes de paper adhesiu, separant-la del vell bastidor, desenrotllar l’original i fer-hi la neteja. M\u00e9s tard es refor\u00e7\u00e0 el quadre original amb una nova tela de lli de les mateixes caracter\u00edstiques i es va clavar al nou bastidor de fusta de pi amb dimensions correctes. Es netej\u00e0 amb sab\u00f3 adequat, i van apareixer les imatges de la Mare de D\u00e9u amb el Jesuset, els Sants Innocents, Sant Josep i Sant Bernat M\u00e0rtir amb m\u00e9s claredat<\/b>. Les abundants faltes de pintura, sobre tot en la perif\u00e8ria, es van reomplir amb estuc acolorit segons el toc de la imprimaci\u00f3 antiga i, finalment, es reintegr\u00e0 crom\u00e0ticament amb pintures al vern\u00eds, distint de les originals i amb una t\u00e8cnica diferenciadora, que usen els experts per a distingir les parts restaurades per\u00f2 no molestar a la vista de l’espectador[5]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n

Salvaguardada l’obra, fou beneida el 2002 pel frare francisc\u00e0 i fill de Vila-real Llu\u00eds Pitarch Neda<\/b>, i des d’aquell moment pass\u00e0 a ocupar una vitrina lateral del museu \u00abSala Pouet\u00bb del Sant de la Bas\u00edlica de Sant Pasqual. <\/p>\n

El quadre data del segle XVIII<\/b>, \u00e9s d’autor desconegut, t\u00e9 unes dimensions de 184 x 68 cm i est\u00e0 pintat a l’oli. S’hi aprecia en la seua part central superior, coronada i amb el xiquet en el bra\u00e7, la Mare de D\u00e9u dels Desemparats. Al centre es troben els Sants Innocents, i a les vores inferiors Sant Josep a l’esquerre i Sant Bernat a la dreta, amb l’h\u00e0bit de l’orde del Cister i al front el representatiu clau.<\/p>\n

Recorda, pel que fa a la composici\u00f3, el llen\u00e7 que existia a la Catedral de Val\u00e8ncia (fins al 1936) atribu\u00eft a Ribalta, que representava en la part central la Immaculada Concepci\u00f3 envoltada d’\u00e0ngels. Als seus peus, a l’esquerra Sant Francesc d’As\u00eds i a la dreta Sant Bernat M\u00e0rtir[6]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n

Amb aquesta recuperaci\u00f3 patrimonial, ha eixit a la llum una nova representaci\u00f3 iconogr\u00e0fica del sant. Representaci\u00f3 que amb el desaparegut retaule cer\u00e0mic de Borriana[7]<\/b><\/span><\/a> ens confirma la devoci\u00f3 que existia cap al nostre patr\u00f3 en terres castellonenques.<\/p>\n

Francesc Piera<\/h4>\n

 <\/p>\n