{"id":3473,"date":"2018-07-12T16:19:16","date_gmt":"2018-07-12T16:19:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3473"},"modified":"2019-11-03T10:53:02","modified_gmt":"2019-11-03T10:53:02","slug":"ratificacio-del-patronatge-1987","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/ratificacio-del-patronatge-1987\/","title":{"rendered":"Ratificaci\u00f3 del Patronatge en 1987"},"content":{"rendered":"\n

Dos mesos abans de la guerra civil, els milicians van calar foc a les esgl\u00e9sies d’Alzira. Tota la centen\u00e0ria documentaci\u00f3 sobre Sant Bernat va ser destru\u00efda. Mig segle despr\u00e9s el llavors president de l’Arxiconfraria, Jos\u00e9 Palacios Boquera<\/strong>, va considerar oport\u00fa obtindre un document del Vatic\u00e0 que ratificara el patronatge.<\/p>\n

Ell mateix ens va deixar aquest article, fins ara in\u00e8dit, on ens relata els motius i vicissituds que li van portar a sol\u00b7licitar i obtindre en 1987 la ratificaci\u00f3 de Sant Bernat i les Germanetes<\/em> com a Patrons d’Alzira.<\/p>\n

Sens dubte, la import\u00e0ncia de l’article radica en el fet que Jos\u00e9 Palacios va ser el principal promotor de la idea i va estar en primera l\u00ednia de tot l’esdevingut.<\/p>\n

\n

Un tema que, en diverses ocasions i sense ser president de la Arxiconfraria, havia comentat amb Francisco Albiol i alguns membres de la Arxiconfraria, era el patronatge can\u00f2nic dels Germans M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia<\/strong>. Tenia inter\u00e9s a con\u00e9ixer els documents que existien a Alzira, en l’Arquebisbat i a Roma referents al patronatge can\u00f2nic, perqu\u00e8 no volia dubtes sobre aquest. Havia escoltat diferents versions. Existia tradici\u00f3 i molts escrits que donaven refer\u00e8ncia, per\u00f2, al meu entendre, faltava un document taxatiu que evitara tot dubte sobre el patronatge de Sant Bernat i tamb\u00e9 sobre el patronatge de les germanes Maria i Gr\u00e0cia. No desitjava problemes en el futur. Alzira ja havia tingut massa problemes de car\u00e0cter can\u00f2nic i de patronatge i que precisament jo havia patit en etapa dif\u00edcil i angoixant com a president de la confraria de la Verge del Lluch. Calia obtindre document que evitara qualsevol dubte.<\/p>\n

Calia no oblidar que alguns afirmaven que el patronatge de Sant Bernat era per decisi\u00f3 de l’Ajuntament (19 juliol 1643<\/a>) sense incloure a les germanes i sense confirmaci\u00f3 can\u00f2nica. Uns altres afirmaven que eren patrons amb la Verge del Lluch, mentre que calia afirmaven que eren patrons amb la Verge de la Murta per l’acord de l’Ajuntament que parla de copatronatge sense indicar que advocaci\u00f3 de la Verge o sant (6 maig 1893). Si Sant Bernat era patr\u00f3 d’Alzira per simple acord municipal, la Verge de la Murta era la copatrona tamb\u00e9 per simple acord municipal sense necessitat de confirmaci\u00f3 can\u00f2nica. Aquestes i altres afirmacions sempre mantenien que Sant Bernat era patr\u00f3 d’Alzira. En aix\u00f2 no existia dubte, encara que s\u00ed en la forma. Hi havia, per tant, que eliminar qualsevol tipus de dubte. Calia resoldre el tema can\u00f2nic del patronatge dels Germans M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia<\/p>\n

MONESTIR DE POBLET<\/h4>\n

Durant la solemnitat de la Pasqua de Resurrecci\u00f3 de 1987, l’Arxiconfraria va preparar i va realitzar un viatge a Roma amb visita i audi\u00e8ncia del Papa Joan Pau II. Les meues obligacions \u2013 la visita a Madrid del Ministre cub\u00e0 de Comer\u00e7 interior \u2013 no m’ho van permetre. Els vaig esperar juntament amb la meua esposa i el meu fill Javier en el Monestir. Vaig mantindre una llarga i bella conversa amb l’Abat P.Maur Esteva. Em vaig assabentar casualment que s’havia produ\u00eft una mala entesa amb Juan Piris i aix\u00f2 per simple error. Vaig procurar esmenar-ho. Poblet no tenia excessiva documentaci\u00f3 i all\u00ed vaig prendre li decisi\u00f3 de viatjar a Roma i aclarir definitivament la situaci\u00f3, en aquest moment, del patronatge de Bernat, Maria i Gr\u00e0cia. Tots afirmaven que estava clar, fins i tot en el Monestir de Poblet, per\u00f2 no se m’entregava un document fefaent de confirmaci\u00f3 can\u00f2nica.<\/p>\n

ROMA: S.Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed<\/h4>\n

El nostre consiliari Juan P\u00edris va parlar amb l’Arquebisbe Monsenyor Roca Cabanellas sobre el patronatge i sobre l’Arxiconfraria i va considerar oport\u00fa aclarir la situaci\u00f3 can\u00f2nica a Roma, ja que en l’arquebisbat no constava document pontifici, encara que ning\u00fa dubtara. Cal ressenyar que la documentaci\u00f3 de l’arquebisbat va ser destru\u00efda durant la contesa civil (1936\u20131939). Em vaig obsessionar m\u00e9s a viatjar a Roma. Era imprescindible.<\/p>\n

Em vaig despla\u00e7ar a Roma amb Juan Piris el 23 de juny (de 1987). Al seg\u00fcent dia, 24 festivitat de Sant Joan i, per tant onom\u00e0stic del consiliari visitem la S. Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed. \u00c9s interessant detallar la visita per providencial. Ens endinsem en l’edifici de la Congregaci\u00f3 (Piazza Pio XII \u2013 Roma) i preguntem pel P. Jordi \u2013 el nom ens el havia facilitat el bon amic Monsenyor Vicente Carcel Ort\u00ed condeixeble de Juan i cap de la Cancelleria del Tribunal Suprem – Signatura Apost\u00f2lica. Agradable i simp\u00e0tic ens rep el P.Jordi. Li manifestem el motiu de la nostra visita que no era un altre que el con\u00e9ixer tota la documentaci\u00f3 referent al patronatge can\u00f2nic dels sants cistercencs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia. El P.Jordi s’al\u00e7a i obrint el fitxer ens llig un breu text que havia preparat per al Martirologi de l’Esgl\u00e9sia Universal que s’estava preparant per mandat del Papa Joan Pau II. Ens mira i afirma immediatament:<\/p>\n

– Els M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia eren i s\u00f3n els patrons can\u00f2nics de la Ciutat d’Alzira. Alzira nom\u00e9s t\u00e9 aqueixos patrons.<\/i><\/p>\n

Ens vam quedar sorpresos.<\/p>\n

– Voleu un document?. B\u00e9, envieu una sol\u00b7licitud signada pels rectors d’Alzira i un escrit o certificat de l’autoritat civil competent que fa\u00e7a constar l’antiguitat del patronatge i que es troba vigent. Immediatament la Santa Seu ho confirmar\u00e0 per escrit perqu\u00e8 en aquesta Congregaci\u00f3 no existeix dubte del patronatge dels tres sants cistercencs.<\/i><\/p>\n

Perplexitat i sorpresa. El P.Jordi ens continua dient que, encara que no hi haguera documents, no hi havia dubte ni problema ja que Sant Bernat, Maria i Gr\u00e0cia s\u00f3n els \u00fanics patrons can\u00f2nics d’Alzira.<\/p>\n

– Jo -afirma el P. Jordi- soc monjo de Poblet que es troba a Roma en servei a la Santa Seu. Conec a Sant Bernat d’Alzira, germ\u00e0 d’ordre? Si voleu parlem en la nostra llengua.<\/i><\/p>\n

El P. Jordi parlava en catal\u00e0 i nosaltres en valenci\u00e0. Ens quedem sorpresos. Per\u00f2 clar havia fet una afirmaci\u00f3 en el sentit que \u201cSant Bernat i els Germanetes eren els \u00fanics patrons d’Alzira\u201d, quan la nostra ciutat tamb\u00e9 t\u00e8nia una patrona que era la Verge del Lluch. El sorpr\u00e9s ara era el P. Jordi. No ho comprenia. El P.Jordi identificava a Sant Bernat i les Germanetes amb Alzira i a Alzira amb Sant Bernat i les Germanetes. No comprenia l’exist\u00e8ncia d’una patrona d’Alzira. El P.Jordi pregunta incr\u00e8dul:<\/p>\n

– Alzira t\u00e9 una patrona can\u00f2nica i per tant confirmada per la Santa Seu?.<\/i><\/p>\n

– Si<\/i>, li contestem.<\/p>\n

No s’ho creia. Li vaig contestar que la Verge del Lluch era patrona can\u00f2nica d’Alzira confirmada per Breu apost\u00f2lic de S. S. el Papa Pau VI i comunicaci\u00f3 de la S.Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed. Li manifeste que l’expedient el conec al m\u00ednim detall perqu\u00e8 paraula per paraula l’havia preparat com a president de la confraria de la Verge del Lluch en aquell entones. Juan em mirava.<\/p>\n

– Recordes la data?<\/i> -Em pregunta el P. Jordi-<\/p>\n

Immediatament li conteste que era el 30 de mar\u00e7 de 1978 i que la meua signatura es trobava estampada en l’expedient\u2013sol\u00b7licitud. El P.Jordi calla i marxa. Torna amb l’expedient a la m\u00e0 i assenyalant amb el dit la meua signatura. Diu:<\/p>\n

– Aix\u00f2 no s’havia d’haver demanat per part vostra, perqu\u00e8 la figura de Sant Bernat i les seues germanes Maria i Gr\u00e0cia representen molt per a Poblet, Carlet i Alzira i, a m\u00e9s, si tenim en compte que Alzira t\u00e9 el privilegi de ser el custodi de les seues insignes rel\u00edquies. Si aquest expedient haguera passat per les meues mans li haguera posat inconvenients.<\/i><\/p>\n

El P. Jordi es fixa una mica m\u00e9s i mirant-me comenta:<\/p>\n

– Tamb\u00e9 havies demanat que la Verge del Lluch fora la Patrona Principal d’Alzira i aix\u00f2 s\u00ed que era impossible, perqu\u00e8 ac\u00ed la const\u00e0ncia lit\u00fargica i, amb totes les de la llei, era i \u00e9s que els Patrons principals s\u00f3n els M\u00e0rtirs Bernat, Mar\u00eda i Gracia. A m\u00e9s l’orde cistercenc ha treballat molt per a la inclusi\u00f3 dels tres germans en el Martirologi de l’Esgl\u00e9sia Universal.<\/i><\/p>\n

Ens trob\u00e0vem a Roma perqu\u00e8 alg\u00fa ens facilitara informaci\u00f3 i documents i ens trobem que un dels assessors, durant anys, de la Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed era un monjo de Poblet….No pod\u00edem demanar m\u00e9s-<\/p>\n

Amb un somriure em diu:<\/p>\n

– Et dediques a confirmar can\u00f2nicament patrons?<\/b><\/i><\/p>\n

Somriem tots.<\/p>\n

Era la nostra intenci\u00f3 con\u00e9ixer documents sobre els nostres patrons. Est\u00e0vem conven\u00e7uts que hi havia alguna cosa en els arxius de la Congregaci\u00f3 per a la causa dels sants, situat en el mateix edifici. Ens va presentar a Monsenyor Tedeschini i vam poder observar la copiosa informaci\u00f3 sobre advocacions de Mar\u00eda i de sants que all\u00ed es guardava. Busquem. Monsenyor Tedeschini va trobar l’original de la concessi\u00f3 de la Missa i Ofici propis dels nostres patrons per a l’Arxidi\u00f2cesi i el regne de Val\u00e8ncia (Benet XIII \u2013 17 setembre de 1725) Ens va entregar una fotoc\u00f2pia autenticada amb signatura i segell de la congregaci\u00f3. Per part nostra regalem el llibre \u00abLas Tres P\u00farpuras de Alzira<\/b><\/a>\u00bb de Jaume Cervera.<\/p>\n

Concretem amb el P.Jordi Gibert que elevar\u00edem les preces a la Santa Seu per a la ratificaci\u00f3 del patronatge que depenia de la Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed. Ens va informar amb detall de com preparar-ho i presentar-ho. Parlem tamb\u00e9 de la confirmaci\u00f3 de \u00abArxiconfraria\u00bb<\/b><\/a> i ens va convidar al fet que amb la documentaci\u00f3 que posse\u00efrem obr\u00edrem expedient i li ho envi\u00e0rem `que s’encarregaria de tramitar-ho. Es va posar a la nostra disposici\u00f3 per a quant precis\u00e0rem, alegrant-se molt del nostre inter\u00e9s per \u00abSant Bernat i les Germanetes<\/strong>\u00bb, alhora que ens informava que les seues \u00faltimes not\u00edcies eren que s’havia aconseguit trobar un document amb la signatura de Sant Bernat, com a administrador del Monestir de Poblet. De tot aix\u00f2 ens podien facilitar major informaci\u00f3 a Poblet.<\/p>\n

Pr\u00e8via autoritzaci\u00f3 visitem l’Arxiu Secret Vatic\u00e0. Vam tindre plena llibertat per a buscar qualsevol document. Obsequiem un exemplar de \u00abLas Tres P\u00farpuras de Alzira<\/b><\/a>\u00bb de Jaume Cervera.<\/p>\n

\u00c9s digne de deixar const\u00e0ncia del suport i ajuda rebuda de Monsenyor Vicente C\u00e1rcel Ort\u00ed<\/strong>, sacerdot valenci\u00e0 que ens facilitava els mitjans necessaris perqu\u00e8 la nostra cerca resultara r\u00e0pida i efica\u00e7.<\/p>\n

PRECES: Patronatge<\/h4>\n

Detingudament vaig preparar la redacci\u00f3 de les preces que calia presentar a l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia perqu\u00e8 aquest, al seu torn, si el creia convenient, les elevara al Sant Pare. Juan Piris va revisar i va retocar, quedant redactat el text definitiu el 8 de juliol de 1987, sent signat per l’Arxipreste Francisco Albiol Ba\u00f1on, rector de Santa Caterina i Consiliario Juan Piris Fr\u00edgola; rector de Sant Joan Baptista Bernat Pastor Sales; rector de l’Encarnaci\u00f3 Jos\u00e9 Dom\u00ednguez Valor; rector dels Sants Patrons Conrado Andr\u00e9s Andr\u00e9s; rector de La nostra Senyora del Lluch Jos\u00e9 Santamar\u00eda Serrat i rector de la Sagrada Fam\u00edlia Juan Pont Bod\u00ed. El Vicari Episcopal de la Ribera Alberto Caselles Forn\u00e9s el va signar en el Palau Arquebisbal. Es van adherir amb la seua signatura els sacerdots alzirenys Bernat Carreres Oliver, Bernat Ba\u00f1uls Fontana i Bernat Momp\u00f3 Momp\u00f3, aix\u00ed com les comunitats religioses amb resid\u00e8ncia a Alzira. Llar Santa Teresa Jornet (Germanetes dels Ancians Desemparats); Col\u00b7legi de la Pur\u00edssima (Germanes Franciscanes de la Immaculada); Col\u00b7legi dels Sants Patrons (Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul) i Hospital Municipal (Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul).<\/p>\n

L’Excm. Ajuntament d’Alzira, mitjan\u00e7ant certificat de Sr. Manuel Pesudo Esteve, secretari i amb el Vist i plau de l’Alcalde Francisco J. Blasco Castany, van confirmar el nomenament de Patr\u00f3 a favor del glori\u00f3s M\u00e0rtir Sant Bernat (19 juliol 1643) i la seua const\u00e0ncia permanent i ininterrompuda del patronatge dels Sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia.<\/p>\n

Com a annex a la sol\u00b7licitud del presbiteri i certificat municipal es van incloure escrits d’adhesi\u00f3 dels presidents de l’Arxiconfraria dels Sants Patrons Jos\u00e9 Palacios Boquera i Amparo V\u00e1zquez de Borr\u00e1s; Molt Il\u00b7lustre Confraria de La nostra Senyora del Lluch, patrona d’Alzira, Jos\u00e9 Vicente Vila Castellar i Vicenta Bernabeu de Tudela; Real Confraria de la Verge de la Murta Juan Vidal Caster\u00e1 i M\u00aa Amparo Bono de Rosell; Col\u00f2nia Alzirenya a Val\u00e8ncia Alfonso Navarro Pons i Irene Piera de Vivari; C\u00edrcul Alzireny Jos\u00e9 Palacios Boquera; Club Tennis Alzira Rafael Sanfrancisco Llinares; R\u00e0dio Alzira\u2013Cadena Ser Alfonso Rovira Mar\u00edn i les entitats socials, industrials, culturals, recreatives, p\u00fabliques i privades encap\u00e7alades amb la signatura del prestigi\u00f3s industrial alzireny Luis Su\u00f1er Sanchis, Medalla d’Or de la ciutat d’Alzira.<\/p>\n

En recordar aquests instants cal agrair l’afecte i afecte que tots, sense distinci\u00f3, signaven, explicant-los que la nostra sol\u00b7licitud \u201cera una ratificaci\u00f3 del patronatge de Bernat, Maria i Gr\u00e0cia per a l’obtenci\u00f3 d’un document pontifici que buidara tot dubte\u201d. Coneixedors d’\u00e8poques passades i no gaire llunyanes a tots els va semblar no solament, molt oport\u00fa, sin\u00f3 necessari. En la sol\u00b7licitud de signatura es va poder constatar quant representen Sant Bernat i les Germanetes per a tots els fills d’Alzira, aix\u00ed com per a les seues institucions.<\/p>\n

Com ja t\u00e8nia experi\u00e8ncia i per a evitar cap dubte i suspic\u00e0cies en els tr\u00e0mits de l’expedient sol\u00b7licitem \u00abBERNAT, MARIA I GR\u00c0CIA com PATRON (NO Patrons) PRINCIPAL\u00bb. Calia evitar parlar de tres patrons. Ja hi havia una PATRONA, la VERGE del LLUCH. Sol\u00b7licit\u00e0vem que Bernat, Mar\u00eda i Gr\u00e0cia (els tres germans) eren els Patrons principals d’Alzira, d’acord amb la Instrucci\u00f3 de la Sagrada Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed de 24 de juny de 1970 n\u00fam. 31 (Acta Apostolicae Sedis 62. – any 1970).<\/p>\n

El nostre consiliari Juan Piris ho va entregar personalment a l’Arquebisbe Monsenyor Miguel Roca Cabanellas. – L’Arquebisbe va elevar preg\u00e0ries a la Santa Seu mitjan\u00e7ant preci\u00f3s escrit. Tot l’expedient el va entregar en la S.Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed Monsenyor Vicente C\u00e1rcel Ort\u00ed el 19 d’agost de 1987.<\/p>\n

El 23 d’agost em vaig despla\u00e7ar a Roma i vaig visitar al P.Jordi Gibert, el qual va tindre innombrables atencions amb mi. Al P.Jordi ja li havia passat la sorpresa del patronatge de la Moreneta. Prenem un refresc en la cafeteria en la Via della Concilliazione. Avan\u00e7ant-se a una petici\u00f3 que anava a sol\u00b7licitar-li va contestar que el decret de la S.Congregaci\u00f3 ratificant i confirmant el patronatge dels tres germans m\u00e0rtirs portava data de 20 d’agost, dia en qu\u00e8, segons la tradici\u00f3, van ser martiritzats. Ja en el seu despatx em va aclarir el text del document que s’havia enviat a l’Arquebisbat de Val\u00e8ncia, via diplom\u00e0tica per la Nunciatura Apost\u00f2lica. Immediatament em va entregar una c\u00f2pia del document que guarda la S.Congregaci\u00f3. Em va explicar que, en determinats temps, no es conservava en la Congregaci\u00f3 copia, perqu\u00e8 \u00fanicament existien originals fets a m\u00e0 i que eren bells pergamins. D’altra banda a Roma havien existit guerres, espolis, canvis de seu….i aix\u00f2 explicaria que no hi haguera const\u00e0ncia de privilegis, concessions i fets puntuals.<\/p>\n

Era feli\u00e7, perqu\u00e8 el 20 d’agost de 1987, aniversari del martiri dels M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia, la S.Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed ratificava i confirmava el patronatge. En el futur ja no hi hauria dubtes SANT BERNAT I LES GERMANETES<\/strong> eren PATRONS CAN\u00d2NICS DE LA CIUTAT D’ALZIRA<\/strong>, patronatge que la Provisi\u00f3 i la comunitat cristiana alzirenya han volgut compartisca amb la VERGE MORENETA del LLUCH.<\/p>\n

COMUNICACI\u00d3: Ratificaci\u00f3 patronatge<\/h4>\n

L’Arquebisbe Monsenyor Roca Cabanellas va entregar a Juan Piris, consiliari de l’Arxiconfraria el document original de la S.Congregaci\u00f3. Ara calia comunicar-ho oficialment. Com ja em va oc\u00f3rrer sent president de la confraria de la Verge del Lluch, no vol\u00edem crear confusions, perqu\u00e8 no era, per dir-ho d’alguna manera, un nou patronatge, sin\u00f3 la ratificaci\u00f3 del patronatge ja existent. En aix\u00f2 el text del decret aclareix molt. L’Arquebisbe desitjava que es comunicara solemnement en una Celebraci\u00f3 Eucar\u00edstica que tindria lloc a l’octubre. Nosaltres no pens\u00e0vem de la mateixa manera, perqu\u00e8 era una ratificaci\u00f3 del patronatge existent que havia sigut el nostre objectiu. No vol\u00edem crear intranquil\u00b7litat en els confrares de la Verge del Lluch, als quals no havia agradat \u00abpatrons principals\u00bb. Hi havia algun que treia conclusions err\u00f2nies. S’oblidava que, per al patronatge de la Verge del Lluch, vam haver de deixar const\u00e0ncia que el patronatge de la Moreneta no ha sigut en detriment, ni menyscapte del patronatge dels Sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia, sin\u00f3, al contrari, ja que la religiositat alzirenya ha rodat entre totes dues advocacions.<\/p>\n

Enuig d’alguns confrares de la Confraria de la Verge del Lluch<\/h4>\n

Alguna persona tamb\u00e9 havia oblidat el text de les cartes remeses des de Roma, en qu\u00e8 ens indicaven les dificultats per al patronatge de la Verge del Lluch per existir ja \u00abtres patrons\u00bb. Alguns oblidaven que la nostra sol\u00b7licitud de patronatge a favor de la Verge del Lluch – text preparat \u00edntegrament per mi – demanava \u00abpatrona principal\u00bb, per\u00f2 no es va atorgar perqu\u00e8 ja existien. Era conscient que \u00abalguns\u00bb creurien que li havia arrabassat alguna cosa a la Moreneta del Lluch. Qu\u00e8 prompte es perd la mem\u00f2ria hist\u00f2rica!<\/p>\n

Alguns no van comprendre el que la Santa Seu confirmara el que els Germans M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia eren els PATRONS PRINCIPALS de la Ciutat d’Alzira. La Mare de Deu era m\u00e9s que qualsevol sant. No volien m\u00e9s explicacions. Els va molestar que el president que havia lluitat pel patronatge de la Moreneta durant anys, ara sol\u00b7licitava i obtenia el patronatge dels m\u00e0rtirs. Segons ells i aix\u00f2 es percebia, se’ls llevava \u00abalguna cosa\u00bb. Persones que, quan es va sol\u00b7licitar el patronatge de la Verge del Lluch, apreciaven com a l\u00f2gic que el patronatge de la Moreneta no seria en detriment del patronatge dels Sants Patrons, sin\u00f3 m\u00e9s aviat complementari, ara ni tan sols se’ls pot recordar. Han oblidat les cartes que, en nom de l’arquebisbe Sr. Marcelino, ens va enviar el seu secretari Joaqu\u00edn Mestre que deien \u00abAlzira tenia tres patrons principals i no hi havia cap motiu per a…\u00bb. Han oblidat que, si el llavors president de l’Arxiconfraria Manuel Montagud Ricart s’haguera oposat al patronatge de la Moreneta, potser, hubieramos tingut major dificultat i sempre queda el dubte de si la Santa Seu haguera acceptat<\/strong>. Han oblidat la postura inicial del Cardenal Larraona, prefecte de la S.Congregaci\u00f3 de Ritus. Han oblidat el treball d’aquell irrepetible grup de persones eminentment cat\u00f2liques i compromeses (Pepe Espa\u00f1a i Maria Moll; Tom\u00e1s Espa\u00f1a i Angeles Espa\u00f1a; Manuel Montagud i M\u00aa Virtudes Piera; M\u00aa Carmen Qu\u00edlez; Isabel Revert; Jos\u00e9 Piera; Alfonso Navarro; Miguel Dur\u00e1, Rafael Sanfrancisco…Joaqu\u00edn Nadal Steinfelder) que vol\u00edem el m\u00e0xim per a la Mare de Deu del Lluch, per\u00f2 tamb\u00e9 per a Sant Bernat i les Germanetes<\/strong>, fonament i base de la fe alzirenya.<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s. Pepe Palacios no va declarar a Sant Bernat i les Germanetes Patrons Principals, sin\u00f3 que va ser la Santa Seu. No ha d’oblidar-se que les preces que Pepe Palacios, com a president de la confraria de la Verge del Lluch, va preparar per al patronatge de la Moreneta suplicava el \u00abPatronatge Principal\u00bb i no es va concedir per la Congregaci\u00f3 perqu\u00e8 all\u00ed SI constava que els patrons principals eren Bernat, Maria i Gr\u00e0cia com aix\u00ed consta en l’ofici propi (S.Congregatio Rituum. Decreta Lit\u00fargica 1723 \/ 1726, ff, 321 \u2013 322). Jaime Cervera en \u00abLas Tres P\u00farpuras de Alzira\u00bb cita el patronatge principal de Carlet i Alzira.<\/p>\n

27 setembre 1987: L’Arquebisbe a Alzira<\/h4>\n

L’Arquebisbe Roca Cabanellas, tal com tenia comprom\u00e9s, es despla\u00e7a a Alzira per a presidir l’Eucaristia Solemne amb motiu de les festes patronals de la Verge del Lluch. Aqueix mat\u00ed va resultar complicada, doncs, d’una banda, denotava que determinats confrares de la Moreneta no solament no comprenien els meus plantejaments i postura, sin\u00f3 que ho manifestaven p\u00fablicament sense cap argument. El mateix Aure escrivia un article fora de to i de la realitat eclesial. L’Arquebisbe havia acceptat a Juan Piris el suggeriment fet temps arrere, per\u00f2 mantenia que havia de comunicar-se, d’una manera solemne, perqu\u00e8 els Sants Patrons eren, des de segles, la base de la nostra fe cristiana i que devia no solament mantindre’s, sin\u00f3 potenciar-se.<\/p>\n

Vaig mantindre una conversa amb Juan i es va concretar que parlaria amb l’Arquebisbe en l’instant de la recepci\u00f3 i li explicaria que en l’homilia tot el relatiu al decret de la Congregaci\u00f3 i parlara \u00fanicament de la Moreneta i que convidara a les dues confraries patronals a conjuminar activitats. No va quedar molt conven\u00e7ut l’Arquebisbe i encara que va acceptar el suggeriment i explicaci\u00f3 de Juan, es tenia dubte raonable que en l’homilia…Quan li vaig saludar i en pres\u00e8ncia dels presidents de la Confraria de la Verge del Lluch, ja em va manifestar:<\/p>\n

– B\u00e9.. b\u00e9, per\u00f2 que conste que no pense igual que Juan i tu.<\/i><\/p>\n

A l’instant Juan em preguntava si t\u00e8nia copia del text de la Congregaci\u00f3, responent-li negativament. L’Arquebisbe li havia manifestat que volia llegir-lo, per a recordar b\u00e9 el text.<\/p>\n

En l’homilia, despr\u00e9s de saludar a totes les autoritats, va nominar a totes i cadascuna de les confraries amb paraules i ordre molt cuidat -em vaig assabentar amb posterioritat que ho havia preparat Juan-. Va parlar de Mar\u00eda, Mare de D\u00e9u; de la Moreneta del Lluch i la seua significaci\u00f3 devocional en la comunitat cristiana alzirenya. Mes, finalitzant vi a dir:<\/p>\n

– Desig aprofitar aquesta oportunitat que estem celebrant la festa. de la vostra patrona la Sant\u00edssima Verge del Lluch i precisament a l’altar dels Sants Patrons, per a comunicar-vos que, amb una rapidesa inusual en l’actuar de la Santa Seu he rebut escrit de la Sagrada Congregaci\u00f3 per al Culte Div\u00ed, en el qual ratifica i confirma als Sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia com a patrons principals d’aquesta benvolguda ciutat d’Alzira i aix\u00f2 de d’acord amb el sentir un\u00e0nime i multisecular del poble alzireny que tenen als seus Sants Patrons com a origen i fonament de la fe cristian.<\/i><\/p>\n

Vaig mirar a Juan que es trobava al costat del Prelat en l’altar. La nostra mirada va ser suficient. En el moment de les ofrenes i en acostar-me juntament amb la presidenta, l’Arquebisbe em va dir:<\/p>\n

– Ho he fet b\u00e9? Est\u00e0s content?<\/i><\/p>\n

L\u00f2gicament no solament es referia a la meua persona, sin\u00f3 que tamb\u00e9 al consiliari\u2013arxipreste, doncs b\u00e9 coneixia que tot quant es plantejava ho estudi\u00e0vem conjuntament. Tots dos est\u00e0vem en el mateix projecte i amb els mateixos objectius i aix\u00f2 perqu\u00e8 m’havia involucrat Juan Piris.<\/p>\n

La Comunitat cristiana alzireny, en fi de comptes, tenia ja can\u00f2nicament Patrona \u2013 la Verge del Lluch – i Patrons – els M\u00e0rtirs Bernat, Maria i Gracia.<\/p>\n

Jos\u00e9 Palacios Boquera<\/h4>\n<\/div>\n\n