{"id":3554,"date":"2000-07-23T11:20:25","date_gmt":"2000-07-23T11:20:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3554"},"modified":"2023-01-27T07:48:30","modified_gmt":"2023-01-27T07:48:30","slug":"homenatge-a-pepita-montalva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/homenatge-a-pepita-montalva\/","title":{"rendered":"Homenatge a Donya Pepita Montalva Gomis"},"content":{"rendered":"\n

A la meitat de la nit va ajudar a salvar les rel\u00edquies de Sant Bernat<\/h2>\n
\"Pepita

Donya Pepita Montalva Gomis<\/p><\/div>\n

Aquesta insigne alzirenya va patir molt la nit nefasta del 13 de maig de 1936 al viure la destrossa que les hordes van fer al temple de Santa Caterina.<\/p>\n

Va n\u00e0ixer al carrer Santa Lucia, 4 el dia 10 de febrer de 1892 en una casa gran, sumptuosa com podem veure hui. El vest\u00edbul t\u00e9 dues sales grans, en la de l’esquerra hi ha un despatx antic de singular bellesa. En ell es van filmar les escenes de l’\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula rodada a Alzira.<\/p>\n

La de la dreta t\u00e9 una altra hist\u00f2ria, parlarem en l\u00ednies finals en aquest escrit.<\/p>\n

Entrant ens entropessem amb el bar, dona impacte, els taulells amb variats dibuixos que adornen les seues parets i la gran ximenera, que ha hagut de cremar molts troncs de llenya.<\/p>\n

La nostra protagonista va ser setmesona i en un bressol abrigallat amb cotons de branca, en aquest lloc, va passar els primers mesos de la seua vida.<\/p>\n

La seua inf\u00e0ncia va ser feli\u00e7 i la seua educaci\u00f3 molt bona, ja que pertanyia la seua fam\u00edlia a la classe acomodada i enfront del seu habitatge, estava l’antic convent de les Reverendes Mares Franciscanes.<\/p>\n

Es va casar amb Don Ram\u00f3n Flors Ortells<\/strong> i va aportar ella una bona fortuna al seu matrimoni. Mai va fer ostentaci\u00f3 de la seua riquesa, era una dona senzilla, amiga de totes les seues ve\u00efnes, amant de la seua llar i molt caritativa, qui demanava en aquella mansi\u00f3 no s’anava amb les mans buides.<\/p>\n

Les dones que van conviure amb ella, la recorden amb els cabells blancs, de faccions boniques i de car\u00e0cter obert.<\/p>\n

En temps de la guerra civil espanyola va acollir a dues xiquetes madrilenyes i van aconseguir ser felices en aquella casa, on van trobar molt d’afecte. No va tindre fills m\u00e9s el seu fillol i ve\u00ed Agust\u00edn va omplir el buit dels absents.<\/p>\n

Maig de 1936, els milicians cremen les esgl\u00e9sies<\/h2>\n

Tornem al 13 de maig de 1936, la nostra protagonista plorava a la porta de la Parr\u00f2quia que dona al carrer de la Sang, davant la seua impot\u00e8ncia i la de tres valerosos joves que amb enteresa i amor volien portar-se a Sant Bernat a un lloc on es poguera salvar de la profanaci\u00f3.<\/p>\n

Donya Pepita es va despla\u00e7ar a la seua casa i li va dir al seu home:<\/p>\n

\u00abRam\u00f3n, Sant Bernat est\u00e0 tombat en terra i com tot est\u00e0 cremat i pessa molt, no poden portar-lo a esta casa.<\/b><\/i>\u00bb<\/blockquote>\n

Era de matinada i mentre la muni\u00f3 dormia, el marit va agafar una escala de recol\u00b7lectar taronges i ajudat pels arriscats Bernardo Andr\u00e9s Bono<\/strong>, Salvador Carreres Oliver<\/strong> i Leopoldo Serra Caster\u00e1<\/strong>, el van carregar i per el \u201cMur\u201d van arribar al carrer Cuerno<\/i> i al domicili. Donya Pepita va sostindre el cap del nostre Patr\u00f3 tot el trajecte (passats els anys en comptar l’efem\u00e8rides, se sentia feli\u00e7).<\/p>\n

La imatge del nostre Sant Patr\u00f3 pesava unes 10 arroves. Amb esfor\u00e7 sobrehum\u00e0 aquells homes van aconseguir pujar-ho al primer pis i darrere d’una porta va quedar depositat.<\/p>\n

Quan la pau va tornar a les llars espanyoles Sant Bernat va ser portat d’Onda i allotjat en aquesta casa.<\/p>\n

Donya Pepita li va fer un dosser amb cobreixes rojos de Damasc enfront de la reixa de l’habitaci\u00f3 de la dreta i el poble alzireny va desfilar davant la imatge implorant la benedicci\u00f3 per a tots els benefactors que van intervindre en el salvament.<\/p>\n

Va morir, on havia nascut, el 19 de setembre de 1983 molt abrigallada d’afecte.<\/p>\n

Aquesta honorable alzireny mereix que el seu nom no estiga en l’oblit. Va ser una hero\u00efna, va arriscar la seua vida i la de la seua fam\u00edlia en benefici dels alzirenys i de les rel\u00edquies del Pare Sant Bernat<\/strong>.<\/p>\n

Josefina Fern\u00e1ndez Sempere<\/h4>\n

2000<\/p>\n\n