![\"Escultura](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2007\/07\/cas-sb1-600.jpg\")
<\/a>Imatge de Sant Bernat al casalici<\/p><\/div>\n
Quan en 1984-85 vaig publicar al costat d’Alfonso Rovira \u00abEl puente de San Bernardo. Iconograf\u00eda y tradici\u00f3n<\/cite>\u00bb [1]<\/b><\/span><\/a>, no podia sospitar que en 2007, aquests casalicis serien desmuntats i assentats de nou en el seu empla\u00e7ament originari.<\/p>\n Deu anys despr\u00e9s, acompanyat en aquesta ocasi\u00f3 per Jos\u00e9 Carrillo \u00abNiclas\u00bb<\/b>, va ser editat per la falla de la Pla\u00e7a Major \u00abSant Bernat M\u00e1rtir. Fuentes literarias e iconogr\u00e1ficas<\/cite> \u00bb[2]<\/b><\/span><\/a>. En tots dos treballs, basant-me en l’autoritat d’El\u00edas Tormo [3]<\/b><\/span><\/a> vaig difondre la identitat dels autors de la imatgeria situada als casalicis del pont: \u201cLes va llaurar Francisco Vergara, el Vell, per models de Capuz\u201d<\/i>.<\/p>\n Des d’aqueixa data no s’ha aportat cap novetat respecte a aquesta autoria [4]<\/b><\/span><\/a>. Atenent a la invitaci\u00f3 de Jos\u00e9 Palacios Boquera, president de la Pontif\u00edcia Arxiconfraria dels Sants Patrons, em propose aprofundir en les fonts documentals que vaig utilitzar en aquells treballs amb l’objecte obtindre alguna not\u00edcia m\u00e9s dels autors de la imatgeria alzirenya.<\/p>\n Salvador Aldana Fern\u00e1ndez, que al costat de Felipe Garin van impartir doc\u00e8ncia als qui curs\u00e0vem estudis art\u00edstics en la Universitat Liter\u00e0ria de Val\u00e8ncia, va publicar en 1970 la \u00abGu\u00eda abreviada de Artistas Valencianos<\/cite> \u00bb [5]<\/b><\/span><\/a>. En aquest documentat treball en referir-se a Francisco Vergara assenyala: \u201cEscultor del siglo XVIII. Naci\u00f3 el 1 de marzo de 1681. Disc\u00edpulo de Julio Leonardo Capuz, de Rodulfo y Aliprandi. Cas\u00f3 con Agustina Gimeno y tuvo dos hijos artistas, Ignacio y Jos\u00e9. Falleci\u00f3 el 6 de agosto de 1753. Destaca entre sus obras realizadas en la ciudad de Valencia: Retablo mayor de la Iglesia de San Agust\u00edn, Capilla del Santo Sepulcro, Santo Domingo y Santa Catalina (Iglesia de San Bartolom\u00e9) Santo Domingo y Santa Catalina Capilla del Rosario, convento de Santo Domingo) y terminaci\u00f3n de la fachada de la catedral de Valencia. En Alzira el Retablo mayor (\u00bfSanta Catalina?) y Santos Bernardo, Mar\u00eda y Gracia\u201d<\/i>.<\/p>\n Escultures de les germanes santes Maria i Gr\u00e0cia<\/p><\/div>\n En assenyalar el magisteri de Julio Leonardo Capuz ens aporta la possible identitat que completa el cognom Capuz, atribu\u00efble a mitja dotzena d’escultors que treballen a Val\u00e8ncia en les dates en qu\u00e8 van ser erigides les escultures en el pont de Sant Bernat.<\/p>\n Aldana es refereix a Julio Leonardo Capuz Calvet, nascut a Ontinyent en 1660 i mort en 1731, fill del tamb\u00e9 escultor Julio Capuz, i assenyala que \u00e9s \u201cEl m\u00e1s importante de los escultores barrocos de la primera mitad del siglo\u201d<\/i>.<\/p>\n Cap treball se li atribueix a Alzira, per\u00f2 si que es tra\u00e7a una nova pista en la refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica en esmentar-se els estudis de Marcos Antonio de Orellana i Antonio Igual \u00dabeda.<\/p>\n Orellana, autor del Segle XVIII, en la seua \u00abBiograf\u00eda Pict\u00f3rica Valentina o Vida de los pintores, Arquitectos, Escultores y Grabadores valencianos\u00bb [6]<\/b><\/span><\/a> ens aporta noves dades: \u201cLeonardo Julio Capuz, hijo mayor de Julio Capuz, escultor, y de Esperanza Calvet, naci\u00f3 en la villa de Onteniente, en 10 de abril de 1660. Del mismo D. Leonardo son el San Bernardo y sus dos hermanas Mar\u00eda y Gracia, que existen en el triunfo piramidal y triangular erigido sobre la barbacana del puente de la Trinidad de Valencia; hizo los modelos de las tres estatuas de los mismos Santos que est\u00e1n en el puente de Alcira, y las trabaj\u00f3 Dn. Francisco Vergara, padre de don Ignacio y de Don Joseph. Y el San Bernardo que est\u00e1 en el puente de la Villa de Carlet. Todas las cuales estatuas se colige y desprende sin violencia alguna que fueron labradas cuando por la Sagrada Congregaci\u00f3n de Ritos en 1 de Julio de 1702 se declaro y autoriz\u00f3 el culto p\u00fablico que gozaban dichos m\u00e1rtires, sobre que escribi\u00f3 con su profunda erudici\u00f3n el libro Las tres p\u00farpuras de Alcira: Bernardo, Mar\u00eda y Gracia<\/b><\/a>, el Can\u00f3nigo magistral de esta Metropolitana D. Jayme Cervera\u201d<\/i>.<\/p>\n Santa Lucia. Imatge menor dels casalicis<\/p><\/div>\n Orellana \u00e0mplia substancialment la informaci\u00f3 anterior: assenyala a Leonardo Julio Capuz com a \u00fanic autor de les tres est\u00e0tues dels m\u00e0rtirs d’Alzira en el pont de la Trinitat de Val\u00e8ncia. Afig el modelatge de les tres escultures del pont de Sant Bernat d’Alzira (presumible modelatge en fang) que seran llaurades en pedra pel seu deixeble Francisco Vergara. I es cita l’autoria de Capuz en el Sant Bernat que coronava en portal del mateix nom a Carlet.<\/p>\n Antonio Igual \u00dabeda \u00e9s un autor m\u00e9s recent. En 1953 va publicar \u00abLeonardo Julio Capuz Escultor valenciano del siglo XVIII<\/cite> \u00bb[7]<\/b><\/span><\/a>. En la seua documentada monografia, en referir-se als Sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia, situats als Casalicis del Pont de la Trinitat, a Val\u00e8ncia, i erigits en 1722, escriu:<\/p>\n \u00abEn 1722 fueron construidos por primera vez casalicios sobre el puente de la Trinidad (edificado a principios del siglo XV), generosamente costeados por el can\u00f3nigo magistral de Valencia mosen Jaime Cervera; as\u00ed se desprende de las dos inscripciones que entonces fueron colocadas en los casalicios, cuyo texto reproduce Teixidor. Imatges menors. En primer lloc Santa Caterina<\/p><\/div>\n De quant hem llegit es dedueix que Julio Leonardo Capuz assumeix el paper de mestre i Francisco Vergara \u00abEl Vell\u00bb (s’usa aquest apel\u00b7latiu per a distingir-lo del seu fill Ignacio Vergara Gimeno) el de deixeble. Tamb\u00e9 que va ser Capuz l’autor de les est\u00e0tues dels tres germans a Val\u00e8ncia i la de Sant Bernat a Carlet, sent Vergara, qui prenent els models del pont de la Trinitat tallaria les imatges d’Alzira. Per\u00f2 atenent aquestes not\u00edcies es produeix una contradicci\u00f3 en la cronologia: els casalicios d’Alzira estan datats en 1717, els de Val\u00e8ncia en 1722 i el portal de Carlet en 1723.<\/p>\n Per aquesta circumst\u00e0ncia, el haver servit els casalicis d’Alzira de model als de Val\u00e8ncia<\/b> i per la d’haver sigut demolits els del pont de la Trinitat en 1823 i el Portal de Carlet en 1917, els edicles alzirenys cobren major rellev\u00e0ncia.<\/p>\n \u00bfCorrespon tamb\u00e9 a aquests famosos escultors les imatges que coronaven els casalicis d’Alzira? A falta de localitzar el contracte subscrit per tots dos autors i els comitent Jaume Servera i Nicol\u00e1s Bas, atenent al seu estil, pot deduir-se que van ser tallades per ells o tal vegada per membres del seu taller que mantenen.<\/p>\n Aprofitant la bastimentada instal\u00b7lada per a la reposici\u00f3 dels casalicis i la col\u00b7locaci\u00f3 de les imatges (aquestes sotmeses a neteja i restauraci\u00f3), he pogut contemplar molt de prop la qualitat d’aquestes escultures. Aquestes, van ser parcial o totalment reposades en 1944 amb la intervenci\u00f3 d’Antonio Ballester i El\u00edas Cu\u00f1at[8]<\/b><\/span><\/a>. De l’observaci\u00f3 pot concloure’s que totes les est\u00e0tues que coronaven el casalici de Sant Bernat van ser \u00edntegrament realitzades despr\u00e9s de la guerra de 1936, mentre que les figures femenines del casalicio de Santa Maria i Santa Gr\u00e0cia, conserven, excepte els caps, la tra\u00e7a origin\u00e0ria. Aquestes imatges menors, al costat d’una de les germanes (tamb\u00e9 escap\u00e7ada) i Sant Bernat (mutilada parcialment), s\u00f3n doncs peces originals del segle XVIII i eixides dels tallers de Capuz i Vergara.<\/p>\n Aquestes imatges, al costat de la Santa Caterina de la portada Barroca de Santa Caterina, llaurada en 1692 per Gaspar D\u00edes [9]<\/b><\/span><\/a> s\u00f3n les mes rellevants escultures en pedra que conserva el patrimoni alzireny.<\/p>\n <\/p>\n 2007<\/p>\n\n<\/a><\/a>
El can\u00f3nigo Cervera, hijo de Carlet, sent\u00eda por ello gran devoci\u00f3n hacia los santos Bernardo, Mar\u00eda y Gracia<\/strong>, en cuyo loor escribi\u00f3 un libro; y llevado de su fervor determin\u00f3 gastar una buena suma de dinero en los casalicios y sus im\u00e1genes. En cuanto al autor de \u00e9stas, s\u00f3lo se conoce el testimonio de Fuster y Membrado: En el puente de la Trinidad, se puso a los principios de este siglo las im\u00e1genes de los invictos m\u00e1rtires San Bernardo, Mar\u00eda y Gracia… Dicen ser las estatuas de mano de Leonardo Julio Capuz, grande escultor de esta ciudad de Valencia…
Las circunstancias de haber sido destruidos en 1823 ambos casalicios con las respectivas im\u00e1genes de San Bernardo y de las dos hermanas, impide enjuiciar su valor art\u00edstico. No obstante, seg\u00fan afirma el propio Orellana, los casalicios que el disc\u00edpulo de Capuz, Francisco Vergara \u201cEl Viejo\u201d, labr\u00f3 los mismos santos Bernardo, Mar\u00eda y Gracia, en el puente de Alcira, donde a\u00fan se conservan y fueron directamente inspirados en estos del puente de la Trinidad de Valencia, y constituyen como una r\u00e9plica suya que nos permite conocer sus principales rasgos.\u00bb<\/i><\/p>\n<\/a>Bernat Montagud Piera<\/h4>\n
\n