{"id":3629,"date":"2009-07-23T14:05:45","date_gmt":"2009-07-23T14:05:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3629"},"modified":"2023-02-13T19:54:17","modified_gmt":"2023-02-13T19:54:17","slug":"gravadors-de-sant-bernat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/gravadors-de-sant-bernat\/","title":{"rendered":"Els gravadors de Sant Bernat"},"content":{"rendered":"\n

El pintor V.L\u00f3pez, els gravadors Jord\u00e0 i Capella i Sant Bernat i els Germanetes<\/h2>\n
\"Gravat<\/a>

Gravat de Sant Bernat en uns antics Goigs<\/p><\/div>\n

Natural de Muro de l’Alcoi (Alacant), com opinen alguns investigadors, o de la ciutat de Val\u00e8ncia, segons afirmen uns altres, el gravador Francisco Jord\u00e1n naix l’any 1765. Als vint anys ingressa en la Reial Acad\u00e8mia de Belles arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia[1]<\/span><\/a>, on assisteix a classes de dibuix i obt\u00e9 algun premi, i de gravat, que imparteixen dos reconeguts entalladors Manuel Monfort, director de gravat, i Manuel Bru. Alumne avantatjat de tots dos, domina a la perfecci\u00f3 la talla en el gravat a bur\u00ed, i com a reconeixement a les seues magn\u00edfiques qualitats el pintor Vicente L\u00f3pez es converteix en 1796 en el seu protector[2]<\/span><\/a>.<\/p>\n

\"Gravat<\/a>

Imatge de Sant Bernat d’Alcira.
Gravat de Francisco Jord\u00e1n.<\/p><\/div>\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 entre els dos artistes valencians \u00e9s una de les m\u00e9s extraordin\u00e0ries, a major gl\u00f2ria de l’art de l’estampaci\u00f3 de gravats, perqu\u00e8 Francisco Jord\u00e1n rep de mans de Vicente L\u00f3pez una gran quantitat de dibuixos o dissenys per a gravar, que aquell entalla amb tal precisi\u00f3 i coneixement que aquestes estampes sobre\u00efxen com a \u201clas estampas m\u00e1s hermosas del grabado valenciano\u201d <\/i>[3]<\/span><\/a>. En 1814 Ferran VII nomena a Vicente L\u00f3pez Pintor de Cambra i aquest, al seu torn, demana al gravador i amic Francisco Jord\u00e1n que li acompanye a la Cort, on continua la seua particular i fruct\u00edfera col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

El gravador Jord\u00e1n torna a Val\u00e8ncia al voltant de 1820, i pocs anys despr\u00e9s se li documenta en la Cartoixa de Porta Coeli, on mor l’any 1832. Les seues estampes li distingeixen per la seua netedat i bellesa sobre els gravadors de la seua \u00e8poca, sobretot per la seua amistat personal amb Vicente L\u00f3pez, a qui es deuen molts dissenys d’exquisit tra\u00e7. En la majoria de l\u00e0mines estampades per Jord\u00e1n segons dibuix de Vicente L\u00f3pez consta el nom del fam\u00f3s pintor, per\u00f2 no en totes. Per\u00f2 el fet de trobar id\u00e8ntiques caracter\u00edstiques en algunes estampes de Mar\u00eda, Crist i sants valencians, \u201ca los modelos y estilo juveniles de L\u00f3pez alrededor de 1800 permiten adjudicarle sin reservas su autor\u00eda\u201d<\/i>[4]<\/span><\/a>.<\/p>\n

\"Gravat<\/a>

Imatge dels tres Sants M\u00e0rtirs.
Gravat de Vicente L\u00f3pez.<\/p><\/div>\n

Aqueix \u00e9s el cas, per exemple, de l’estampa de Sant Bernat d’Alzira M\u00e0rtir que, de la magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 reunida pel prevere alacant\u00ed don Isidro Albert Berenguer, a la seua mort, adquireix la Biblioteca Nacional en els anys setanta del segle passat: \u201cDe cuerpo entero, y vestido con h\u00e1bito est\u00e1 atado en una cruz de aspa, con la mirada alzada al cielo, de donde desciende un angelito con la corona de su martirio\u201d<\/i>. Un clau li traspassa el front.<\/p>\n

De diferent composici\u00f3 i aconseguit conjunt \u00e9s un altre dibuix de Sant Bernat, i les seves germanes Maria i Gr\u00e0cia[5]<\/span><\/a> tra\u00e7at al voltant de 1808, que conserva tamb\u00e9 la Biblioteca Nacional: \u201cEl santo, de rostro joven e imberbe y vestido con h\u00e1bito cisterciense, de pie, atado a un \u00e1rbol. Arrodilladas a ambos lados, sus hermanas Gracia y Mar\u00eda, expresan el martirio en actitud de oraci\u00f3n. Sobre las cabezas de los m\u00e1rtires, tres palmas y coronas de flores, de las que surgen rayos de luz sobrenatural\u201d[6]<\/span><\/a>.<\/p>\n

El pintor Vicente L\u00f3pez va passar tamb\u00e9 alguns dissenys per a gravar a Vicente Capilla, un altre expert entallador valenci\u00e0, autor d’un nombr\u00f3s conjunt de l\u00e0mines molt apreciat pels devots. No obstant aix\u00f2 no pertany a l’\u00e0mbit creador del pintor esmentat l’autoria dels dibuixos d’un magn\u00edfic infoli, amb les imatges m\u00e9s venerades a principis del segle XIX a la ciutat de Val\u00e8ncia, aix\u00ed com els sants, beats i venerables valencians. Un conjunt de 25 estampes de xicotet format, abans de guillotinar-ho, d’un inter\u00e9s iconogr\u00e0fic extraordinari. En la segona fila, de dalt a baix, trobem a Sant Bernat, Santa Maria i Santa Gr\u00e0cia d’Alzira, formant part del pante\u00f3 devocional m\u00e9s universal de l’Esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

Andr\u00e9s de Sales Ferri
Director de l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de Val\u00e8ncia<\/h4>\n

 <\/p>\n