{"id":3648,"date":"2009-07-23T08:25:56","date_gmt":"2009-07-23T08:25:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3648"},"modified":"2025-08-19T19:39:12","modified_gmt":"2025-08-19T19:39:12","slug":"imatge-reliquiari-de-400-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/imatge-reliquiari-de-400-anys\/","title":{"rendered":"Una imatge reliquiari de 400 anys"},"content":{"rendered":"\n

L’escultura reliquiari de Sant Bernat compleix quatre-cents anys<\/h2>\n

A Antonio P\u00e9rez i Salvador Baeza, insignes Bernardins.<\/h4>\n
\n
\"La<\/a><\/figure>\n<\/div>\n

Res nou trobar\u00e0 el lector d’aquest article en el qual tan sols es pret\u00e9n correspondre a l’amable invitaci\u00f3 realitzada per Jos\u00e9 Palacios. Recalque aquest fet posat que despr\u00e9s de les esclaridores aportacions de Jaume Cervera, en 1702, i Aureliano Lair\u00f3n, en 2008, la resta de not\u00edcies publicades per altres investigadors i divulgadors resulten d’escassa rellev\u00e0ncia.<\/p>\n

Realitzada aquest aclariment passe a sistematitzar una s\u00e8rie de cites bibliogr\u00e0fiques referents a les imatges reliquiaris d’aquests m\u00e0rtirs que enllacen en les seues biografies Carlet, Alzira i Poblet.<\/p>\n

Joan de Ribera, arquebisbe de Val\u00e8ncia. 1603.<\/h3>\n

El 2007 la Pontif\u00edcia Arxiconfraria dels Sants Patrons va editar, en edici\u00f3 facs\u00edmil el \u201cLibro de la Vida, martirio y algunos milagros de San Bernardo, m\u00e1rtir, natural del territorio de la villa de AIzira<\/b><\/a>\u201d [1]<\/span><\/a>. Com a colof\u00f3 a l’obra de fra Honorato Gilbau es va tindre l’encert d’incloure (p\u00e1gs.107-108) la reproducci\u00f3 del document rubricat a Val\u00e8ncia el 18 de novembre de 1603 per Joan de Ribera, arquebisbe de Val\u00e8ncia, que es custodiava al costat dels ossos de Sant Bernat, en l’escultura de bronze fosa en 1609. Correspon al medievalista Aureliano Lairon la transcripci\u00f3 del document:<\/p>\n

\u201cNos, Don Juan de Ribera, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apost\u00f3lica, Patriarca de Antiochia, Ar\u00e7obispo de Valencia y Consejo de Su Magestad, etcaetera.
Al ministro del convento de Sant Bernardo de la villa de Alzira, Justicia y jurados della, salud en el Se\u00f1or:
Visto el grande abuso que ha havido en sacar los guessos y reliquias de Sant Bernardo, m\u00e1rtir, que est\u00e1n recondidos en una arca de tres llaves en dicho monasterio, las quales est\u00e1n repartidas entre vosotros para mayor guarda y custodia de dichas reliquias, y por evitar que ninguno se atreva a sacarlas, por tanto mandamos, so pena de excommuni\u00f3n mayor, latae sententiae<\/i>, que nadie se atreva a sacar ni saque de dicha arca reliquias de dicho santo por agora ni por ning\u00fan tiempo sin expressa licencia nuestra in scriptis<\/i>. Otros\u00ed, mandamos que este nuestro mandato sea publicado en el p\u00falpito de la parrochial de Alzira en d\u00eda de Fiesta, quando est\u00e9 el pueblo junto a los divinos officios, y que est\u00e9 recondido y guardado en dicha arca para que haya memoria desto en tiempos venideros\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Jaume Cervera. 1702.<\/h3>\n

En el 1702 el doctor Jaime Cervera, canonge magistral de la Santa Metropolitana Esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia, va publicar \u201cLas Tres P\u00farpuras de Alcira. Bernardo, Mar\u00eda y Gracia. Vida y Martirio de los tres santos hermanos<\/b><\/a>\u201d [2]<\/span><\/a>. En la p\u00e0gina 54 fa refer\u00e8ncia tant a les dates del modelatge i fosa dels reliquiaris com les circumst\u00e0ncies per les quals es van modelar:<\/p>\n

\u201cEl zelo de los Fieles en procurar alguna de las reliquias de San Bernardo, por los continuos Milagros, que por ellas se experimentan, ha sido siempre tal, que en el a\u00f1o 1609 se precisada la Villa de Alzira a hacer una Estatua de bronce del Santo, y poner dentro de ella sus huesos… cerrando de esa suerte la puerta a tantos, que con ansias las solicitaban\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Preservats els ossos del m\u00e0rtir -en ser introdu\u00efts en un tub met\u00e0l\u00b7lic lacrat, que disposa la cavitat de la bronc\u00ednea escuItura-, quatre d\u00e8cades despr\u00e9s s’acorda adoptar id\u00e8ntica soluci\u00f3 amb les restes \u00f2ssies de Maria i Gr\u00e0cia:<\/p>\n

\u201cY lo mismo se hizo en el a\u00f1o 1647, con las Reliquias de sus Santas Hermanas, Mar\u00eda, y Gracia, cerr\u00e1ndolas tambi\u00e9n en Urnas de bronce, como la de San Bernardo; para que fueran iguales con su Hermano, en los honores, ya que supieron hacerse uniformes con su Hermano en los merecimientos\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Aureliano Lair\u00f3n Pla. 2008.<\/h3>\n

\u00c9s conegut que en temps del Patriarca es guardaven les rel\u00edquies de Sant Bernat en una \u201carca cerrada por tres llaves\u201d<\/i> i a partir de 1609, en una escultura buida de bronze, hem d’esperar fins al 2008 per a con\u00e9ixer la identitat del seu art\u00edfex.<\/p>\n

La not\u00edcia va ser localitzada pel doctor Aureliano Lair\u00f3n en el Llibre dels Actes dels Jurats e Concell de la Vila<\/b>, corresponent a l’any 1609 [3]<\/span><\/a>:<\/p>\n

\u201cItem, a Geroni Galant, campaner de Val\u00e8ncia, en part de paga eo bestreta per la figura que fa de bronce per a posar les rel\u00edquies del glori\u00f3s Sant Bernat, quarante lliures…\u201d
(AMA, sign, 03\/131, f. 118 V-119 r.)<\/p><\/blockquote>\n

\u201cEn Hieroni Amella, clavari, etc, donam y paga meo returan en vostron poder de una part trenta lliures que per nostron orde haveu donat y pagat a Geroni Galant, campaner de Val\u00e8ncia, en part de paga de la bestreta se li ha donat per a la figura eo cos de bulto del glori\u00f3s Sant Bernat, que aquell fa de bronce per a posar les rel\u00edquies del dit Sant Bernat\u201d
(AMA, sign. 03\/131, f. 139 r.-139 v.)<\/p><\/blockquote>\n

Gr\u00e0cies als tres seients localitzats pel cronista oficial de la ciutat coneixem la identitat de l’art\u00edfex de la fosa (\u00bfSeria, al mateix temps, l’autor del modelatge de l’escultura, que despr\u00e9s de l’obtenci\u00f3 d’un motle d’escaiola s’obt\u00e9 el buidatge mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de la cera perduda?) i que aquesta escultura era exempta i buida -per a conservar en el seu interior els ossos del m\u00e0rtir.<\/p>\n

La imatge-reliquiari de Sant Bernat<\/h3>\n

En diverses ocasions he tingut oportunitat de sintetitzar quantes not\u00edcies coneixia sobre aquesta imatge-reliquiari fosa fa quatre-cents anys [4]<\/span><\/a>. A les fonts documentals consultades (especificades en els apartats bibliogr\u00e0fics), s’uneixen altres dos: l’oral i la iconogr\u00e0fica. Ambdues tenen el seu origen en la persona del meu pare Manuel Montagud Ricart. A ell dec la primera narraci\u00f3 -consignada per escrit en diverses publicacions per qui fora durant quatre d\u00e8cades president de la confraria- de la perip\u00e8cia patida per les imatges reliquiaris des de la infausta nit de 9 de maig de 1936 (data en qu\u00e8 van ser incendiats els temples alzirenys). Fins al 27 de maig de 1939 (dia en qu\u00e8 l’escultura Bernardina, salvada de les brases del temple de Santa Caterina per un heroic grup comandat per Ram\u00f3n Flor Ortells), procedent d’Onda, (on havia sigut ocultada a casa de Jos\u00e9 Mar\u00eda Llopico, el temps que va durar el fraticida enfrontament), va tornar a Alzira.<\/p>\n

Tamb\u00e9 conserve una fotografia en blanc i negre -40×30 cm.-, acolorida a m\u00e0 que segons va afirmar el meu pare, havia sigut realitzada al desembre de 1935, any del VIII Centenari del naixement de Sant Bernat. Aquesta reproducci\u00f3 permet acarar la iconografia original de la pe\u00e7a fosa en 1609 i contrastar-la amb l’estat actual de l’escultura tornada a venerar des de 1939 en el temple parroquial de Santa Caterina.<\/p>\n

Aprofitant la seua eventual ubicaci\u00f3 a l’altar major -conjuntura ocasionada per les obres de restauraci\u00f3 del retaule neobarroc i consolidaci\u00f3 de les estructures del temple on se situa) vaig poder efectuar un mesurament aproximat de l’obra. Al\u00e7ada de la peanya: 10 cms. Al\u00e7ada S.Bernat sense corona: 100 cms. Di\u00e0metre de la corona: 23 cms. Cap: 15×12 cms. Mans: 11 cms. Amplitud de les m\u00e0negues de la t\u00fanica: 30 cms. Amplitud base t\u00fanica: 34 cms. Amplitud cintura: 34 cms. Amplitud coll: 9 cms. Ornamentaci\u00f3 base. Escut d’Alzira. Rombe. (Corona, clau,barres). Clau en el front.<\/p>\n

La proporcionada escultura mostra l’ef\u00edgie del sant -situa en el front el clau amb el qual va ser martiritzat- en acte d’oraci\u00f3. La serena actitud de l’escultura condiciona l’horitzontalitat dels plecs de les vestidures. Tan sols la disposici\u00f3 de les mans -disposades en horitzontal i paral\u00b7leles als muscles- i d’una moderada inflexi\u00f3 en el seu genoll esquerre, proporciona plasticitat a les vestidures. Humanitza la fredor del metall el cromatisme aplicat al rostre i les mans. Nom\u00e9s els cal\u00b7ligr\u00e0fics adorns que ornamenten la cogulla, les bocam\u00e0nigues i la part inferior de la t\u00fanica trenquen l’austeritat de l’h\u00e0bit cistercenc.<\/p>\n

Les perip\u00e8cies patides per aquesta centen\u00e0ria escultura -incendie del temple, ocultaci\u00f3 durant la confrontaci\u00f3 civil, processons… unides a les servituds que comporta el pas dels anys- ha fet mossa en la imatge reliquiari. Per aix\u00f2 es constata l’exist\u00e8ncia de diverses fissures. La major abasta per complet el per\u00edmetre de l’obra; la segona, apareix a l’altura del tors. El clivellat de l’estuc permet apreciar altres danys menors en el rostre, mans i faldons de la t\u00fanica. \u00bfEn quin moment va oc\u00f3rrer aquesta fractura?<\/p>\n

En estar retocada a m\u00e0 la fotografia anterior al 1936 no s’aprecien les ruptures, tal vegada ocultes pel policromat. \u00bfEs van produir els majors mals en 1936 o va esdevindre alguna caiguda de l’escultura en un altre moment? \u00bfVa efectuar Enrique Caster\u00e1 i el seu soci Jos\u00e9 Enrique Mu\u00f1oz una restauraci\u00f3 de la imatge al mateix temps que en 1940 modelava i fonia la imatge de les germanes de Sant Bernat? [5]<\/span><\/a>.<\/p>\n

Aquestes inc\u00f2gnites tal vegada puguen ser revelades si es procedeix a una restauraci\u00f3 de la centen\u00e0ria escultura Bernardina. Tal vegada per la seua fragilitat que presentava aquesta pe\u00e7a, en 1966 la confraria, presidida per Manuel Montagud, va acordar preservar en el seu cambril la imatge reliquiari i encarregar a l’escultor Ram\u00f3n Granell, una r\u00e8plica en fusta dels tres sants.<\/p>\n

Bernat Montagud Piera
Doctor en Hist\u00f2ria, professor i escriptor.<\/h4>\n

 <\/p>\n