![\"Treballs](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2008\/07\/restauracion.jpg\")
Treballs durant el muntatge<\/p><\/div>\n
La p\u00e8rdua de trets que representen el bagatge hist\u00f2ric d’un poble, de la seua her\u00e8ncia cultural, producte d’etapes d’esplendor o de crisi, comporta a la seua despersonalitzaci\u00f3, risc encara major en aquests moments en els quals la tend\u00e8ncia a la globalitzaci\u00f3 fa que el particular perda valor enfront del general.<\/p>\n
Una ciutat amb l’antiguitat d’Alzira, en la qual s’han succe\u00eft societats i cultures, deixant profunda empremta del seu pas, hauria de conservar amb orgull vives mostres de cadascuna d’elles. Un desmesurat progr\u00e9s, precedit de destructius conflictes hist\u00f2rics i acompanyat per alteradors factors naturals, ha donat lloc a no voler o no saber conservar aqueix valu\u00f3s llegat i acontentar-se amb entendre tot el contrari: \u201cEl poc que queda ja no t\u00e9 valor\u201d<\/i> o \u201c… on tant s’ha perdut…\u201d<\/i>, per no dir la socorreguda expressi\u00f3: \u201cJa vindran temps millors\u201d<\/i>, i finalment: \u201cEl vell enlletgeix i el nou embelleix\u201d<\/i>, per no fer una llarga llista de desprop\u00f2sits injustificables per\u00f2 que en certa mesura han marcat la l\u00ednia d’actuacions insensibles amb el patrimoni de tots els alzirenys, passats, presents i futurs.<\/p>\n
Les actuacions encaminades a la recuperaci\u00f3 del Patrimoni Cultural<\/strong> s\u00f3n sempre costoses i delicades, per\u00f2 en canvi s\u00f3n necess\u00e0ries i gratificants. En aquest sentit la restauraci\u00f3 dels Casalicis del desaparegut Pont de Sant Bernat, no ha sigut una excepci\u00f3. L’acusada inclinaci\u00f3 dels templets amb seriosa amena\u00e7a de caiguda augurava una complicada intervenci\u00f3 que fora respectuosa amb el monument, i que alhora garantira corregir definitivament el problema de falta d’assentament de la feble estructura muntada sobre les restes del pont i del fals emplene del llit fluvial. Aquest repte demorava any rere any qualsevol intent de restauraci\u00f3.<\/p>\n Al complicat treball de desmuntatge d’un monument tan castigat pel temps; danyat en part amb la voladura d’uns dels arcs durant la Guerra d’Independ\u00e8ncia a principis del segle XVIII; els estralls de la Guerra Civil i la restauraci\u00f3 dels anys quaranta; la mutilaci\u00f3 i el trasllat de la d\u00e8cada dels seixanta, entre 1966 i 1967, entre altres incid\u00e8ncies, s’ha unit la dificultat de compaginar les obres evitant no obstaculitzar, o almenys causar el menor mal, a la vida di\u00e0ria de la ciutat, com la circulaci\u00f3 de vehicles lleugers i pesats, el constant esdevindre de transe\u00fcnts, el respecte als habitatges i comer\u00e7os, la celebraci\u00f3 d’actes p\u00fablics: processons, desfilades, etc… i per si no fos prou, la dificultat agreujada amb una nombrosa instal\u00b7laci\u00f3 subterr\u00e0nia de serveis en un redu\u00eft espai (telefonia, Gas Natural, Ono, enllumenat p\u00fablic, sem\u00e0fors, aig\u00fces potables, …). Ha suposat un considerable desafiament afegit per, sense interrompre el servei, poder traslladar i actualitzar les diferents xarxes i canalitzacions, algunes ja obsoletes, modificant en diferents ocasions el plantejament inicial, els pressupostos i els terminis d’execuci\u00f3. No obstant aix\u00f2 els esfor\u00e7os s’han vist recompensats en poder solucionar els problemes estructurals del monument, introduir millores i integrar un dels elements m\u00e9s emblem\u00e0tics de la nostra ciutat. M\u00e0ximament quan hi ha b\u00e9ns culturals que no es poden entendre en un altre lloc que no siga el propi, el que els correspon per raons hist\u00f2riques i per trobar-se en el seu vertader context, a difer\u00e8ncia d’uns altres que sense ra\u00f3 de ser o estar poden embellir qualsevol espai urb\u00e0.<\/p>\n La recuperaci\u00f3 ha sigut duta a terme per el Ajuntament d’Alzira<\/strong> i la Direcci\u00f3 General de Patrimoni Cultural Valenci\u00e0 de la Conselleria de Cultura i Esport<\/strong>, segons projecte de l’arquitecte Antonio Ingles Musoles<\/strong>. Un treball interdisciplinari en el qual han participat diferents equips i persones. La restauraci\u00f3 de les imatges majors va ser realitzada per l’empresa ESTECO<\/b> (Estudios T\u00e9cnicos de Conservaci\u00f3n). En la restauraci\u00f3 dels Casalicis i les est\u00e0tues menors, l’empresa EMR<\/b> (Estudios M\u00e9todos de la Restauraci\u00f3n)). En la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica proposada des del Museu Municipal d’Alzira<\/strong> per restituir l’Angel Custodio i les muralletes del monument, l’escultor Leonardo Borr\u00e1s<\/strong>, autor de l’escultura maternal que es trobava a la part alta del Casalicio bernardin i anava a ser substitu\u00efda per l’actual, es va encarregar amablement de confeccionar una escultura en fang de l’\u00c0ngel Custodi, que m\u00e9s tard serviria de model perqu\u00e8 l’escultor Ricardo Rico realitzara l’escultura en pedra que presideix el Casalici de Sant Bernat. L’Institut Rei En Jaume va facilitar les peces p\u00e8tries que estaven depositades al jard\u00ed. El ceramista Xavier Claur ha realitzat els taulells dels teuladells dels Casalicis. La il\u00b7luminaci\u00f3 ha sigut instal\u00b7lada per l’empresa alzirenya CEAL. En els treballs han participat les regidories de Patrimoni Hist\u00f2ric Art\u00edstic, Serveis P\u00fablics i Seguretat Ciutadana. Finalment, associacions culturals, festives o religioses, i historiadors locals, han manifestat el seu inter\u00e9s i suport per recuperar aquest emblema de la ciutat.<\/p>\n Ha sigut un rosari de dificultats, t\u00e8cniques, econ\u00f2miques, socials, culturals, per\u00f2 afortunadament, podem estar satisfets de preservar dignament un dels monuments m\u00e9s significatius del Patrimoni, la Cultura i l’Espiritualitat alzirenya. El delicat treball ha compaginat la restauraci\u00f3 del monument com ben hist\u00f2ric art\u00edstic, per\u00f2 encara ha anat m\u00e9s lluny en reubicar-ho en el seu lloc original i reintegrar-ho en l’espai urb\u00e0, com ben cultural, i mantindre d’altra banda el seu protagonisme iconogr\u00e0fic com ben espiritual del poble d’Alzira.<\/p>\n No en va podem afirmar, per tot l’exposat, que f\u00edsicament les dues riberes del riu X\u00faquer (no les actuals divisions administratives o pol\u00edtiques com a riberes Alta i Baixa) s’unien en aquest punt, sent per tant els Casalicis del Pont de Sant Bernat<\/b> un referent geogr\u00e0fic i cultural de la Ribera del X\u00faquer, un aut\u00e8ntic senyal d’identitat de car\u00e0cter comarcal.<\/p>\n 2008<\/p>\n\nAgust\u00ed Ferrer Clari<\/h4>\n