![\"El](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/wp-content\/uploads\/2004\/07\/casalicios-16-600wb.jpg\")
<\/a>Pont de Sant Bernat amb els Casalicis<\/p><\/div>\n
Decisions t\u00e8cniques han aconsellat abordar la restauraci\u00f3 dels casalicis del pont de Sant Bernat<\/b>, en diverses etapes. La primera d’elles, realitzada en els proleg\u00f2mens de la present Setmana Santa, va consistir a baixar les imatges majors i posposar per a una fase ulterior el desmunte \u00edntegre dels edicles al costat de l’estatu\u00e0ria menor que els corona. Despr\u00e9s d’haver-me comprom\u00e9s a redactar un article sobre el monument, pospose l’aproximaci\u00f3 hist\u00f2ric-art\u00edstica sobre les escultures a la fi del treball dels t\u00e8cnics. En el seu lloc, per a no ser descort\u00e9s amb la invitaci\u00f3 cursada per Josep Llu\u00eds Andr\u00e9s, abordar\u00e9 de manera simplificada una de les tradicions vinculades a l’espai m\u00e0gic-religi\u00f3s dels casalicis del demolit pont del raval. <\/p>\nLa \u00abruta\u00bb del col\u00b7legi<\/h2>\n
El pont de Sant Bernat forma part del paisatge urb\u00e0 dels qui vam n\u00e0ixer en la llarga postguerra. Creuar-ho, integrat en la \u00abruta\u00bb de p\u00e0rvuls, que a manera de procession\u00e0ria del pi caminava rumb al col\u00b7legi de la Pur\u00edssima dirigits per la tutora, resultava una experi\u00e8ncia divertida. La meua germana i jo, domiciliats en el n\u00famero 12 del carrer General Asensio -hui P\u00e9rez Gald\u00f3s-, esper\u00e0vem impacients l’arribada dels nostres companys d’inf\u00e0ncia. Integrats en la \u00abruta\u00bb i fortament agafats de la m\u00e0, realitz\u00e0vem un itinerari al llarg del qual s’anaven integrant altres xiquets al seu torn confiats pels seus familiars a la seguretat de la nostra acompanyanta. Aquesta, pendent de tots nosaltres, acreixia la seua actitud protectora quan enfil\u00e0vem per les estretes voreres del pont de Sant Bernat. En la seua empedrada via, de doble direcci\u00f3, acostumaven embossar-se vehicles a motor, carruatges tirats per cavalleries i ciclistes. L’espectacle aconseguia el seu zenit quan algun percher\u00f3, junyit a un pesat carro, trobava dificultat a remuntar la recosta. Un cabal d’improperis, vociferats pel carreter, acompanyava el sense fi d’espurnes que feien brollar de l’empedrat de granit les ferradures del pobre animal. D’aquells anys, ali\u00e9 a les escultures que coronaven els casalicis, encara recorde la pudent rambla enva\u00efda per la mala herba.<\/p>\n
Les l\u00e0pides epigr\u00e0fiques<\/h2>\n
Degu\u00e9 disc\u00f3rrer algun temps fins que vaig poder reparar en l’exist\u00e8ncia de les escultures que acollien els edicles. El meu pare va ser el cicer\u00f3: \u00abMira, Bernardito, en aquest casilici est\u00e0 Sant Bernat, el teu sant patr\u00f3. I ac\u00ed davant -el seu bra\u00e7 descrivia un arc fins a l’altre edicle- les seues germanes Mar\u00eda i Gracia. Els tres van ser martiritzats per ordre del seu propi germ\u00e0\u00bb. Res em va dir de les xicotetes escultures que coronaven les p\u00e8tries construccions. Un altre dia, va ampliar la seua explicaci\u00f3. \u00abFixa’t en aqueixes l\u00e0pides. Observa que estan brillants en la seua part inferior. Espera i veur\u00e0s el perqu\u00e8\u00bb. No vaig tardar a comprendre la causa. Als pocs minuts, un parell d’endolades senyores es van detindre davant un dels casalicis i es van senyar despr\u00e9s de fregar amb la punta dels seus dits la pedra epigr\u00e0fica. \u00abAquesta tradici\u00f3 -va concloure- \u00e9s tan antiga com el pont. En aqueixes pedres negres est\u00e0 anotada la data de la seua construcci\u00f3 i els qui van pagar l’obra\u00bb. Anys m\u00e9s tard, quan al costat d’Alfonso Rovira publiquem els dos volums de \u00abEl puente de San Bernardo. Iconograf\u00eda y tradici\u00f3n<\/cite> \u00bb(1984-1985), vaig completar la informaci\u00f3 infantil sobre el significat m\u00e0gic i tot\u00e8mic -taumat\u00fargic en terminologia cat\u00f2lica- del pont i les seues portes. Tamb\u00e9, la identitat i el poder benefactor de Sant Agust\u00ed, Sant Gregori, Sant Silvestre i les verges i m\u00e0rtirs, Santes B\u00e0rbara, Caterina i Luc\u00eda. Tot aquest santoral, al costat d’un Angel Custodi que coronava l’edicle del monjo cistercenc, oferia protecci\u00f3 a qui creuara el pont o partira de viatge.<\/p>\n Va ser el meu mestre Don Felipe Gar\u00edn y Ortiz de Taranco<\/strong>, catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria d’Art de la Facultat de Val\u00e8ncia i President de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles qui em va suggerir en editar el meu primer article en la revista de l’Acad\u00e8mia, que la veu \u00abCasilicio<\/strong>\u00bb no era correcta. \u00abEl terme exacte \u00e9s casalici o edicle. En cas de mantenir la veu que utilitzen vost\u00e8s a Alzira, posi-ho entre cometes o escriviu amb lletra cursiva<\/strong>\u00bb. Devem al doctor Garin la fortuna d’aquest nou vocable, que des de comen\u00e7ament de la d\u00e8cada dels 80, tots hem comen\u00e7at a utilitzar.<\/p>\n Felicitem la corporaci\u00f3 municipal per haver-se proposat fer realitat una vella aspiraci\u00f3 dels alzirenys: redre\u00e7ar els edicles i restaurar les deteriorades escultures. D’ara en avant, quan de nou acompanye als alumnes de l’institut Rei En Jaume a visitar la ciutat, haur\u00e9 de deixar de suggerir-los que constaten el grau d’inclinaci\u00f3 dels casalicis prenent com a refer\u00e8ncies els sem\u00e0fors empla\u00e7ats davant la farm\u00e0cia Alamanz\u00f3n o el lloc de premsa i llepolies de \u00abPalmireta\u00bb.<\/p>\n 2004<\/p>\n\nCasilicis o Casalicis?<\/h2>\n
Bernat Montagud Piera<\/h4>\n