{"id":3767,"date":"2016-07-23T17:50:38","date_gmt":"2016-07-23T17:50:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3767"},"modified":"2023-01-31T20:42:07","modified_gmt":"2023-01-31T20:42:07","slug":"els-miracles-existeixen-de-debo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/els-miracles-existeixen-de-debo\/","title":{"rendered":"Els miracles existeixen de deb\u00f2"},"content":{"rendered":"\n

El miracle de Sant Bernat durant la 1a Guerra Mundial a Santa Eulalia(It\u00e0lia)<\/h3>\n

Fort Verena (posici\u00f3 militar en l’altipl\u00e0 de Asiago, pr\u00f2xim al poble de Santa Eulalia), hora 4 de la matinada del 24 de maig de 1915; dos tirs de can\u00f3, It\u00e0lia entra en guerra.<\/p>\n

Un mili\u00f3 tres-cents mil morts, centenars de milers de ferits i mutilats, aquest va ser el tr\u00e0gic resultat d’una guerra de trinxera iniciada fa cent anys, just aquella nit, des de la imponent fortalesa situada a la c\u00faspide d’una muntanya de la prov\u00edncia de Vicenza, a poca dist\u00e0ncia de la \u00abfrontera\u00bb amb \u00c0ustria.<\/p>\n

Amb un any de retard respecte a la \u00abespurna\u00bb de Sarajevo -l’homicidi de l’Arxiduc Francesc Fernan d’Habsburg va ser el 28 de juny de 1914- i a la declaraci\u00f3 de guerra austr\u00edaca de juliol de 1914, It\u00e0lia es converteix en part activa del conflicte mundial.<\/p>\n

\"Soldats

Soldats italians i francesos en Santa Eulalia en 1916.
Al fons s’aprecia l’esgl\u00e9sia<\/p><\/div>\n

Despr\u00e9s que en les places i els peri\u00f2dics del poble s’havia anat formant un corrent intervencionista, que no va ser sol una \u00abboutade\u00bb d’intel\u00b7lectuals amb pomposa cremor patri\u00f2tica, va haver-hi una vertadera i pr\u00f2pia \u00abconversi\u00f3\u00bb a la guerra: minorit\u00e0ria s\u00ed, per\u00f2 en grau de despla\u00e7ar les decisions governatives nacionals del \u00abneutralisme\u00bb, establit en 1914, al sobtat canvi de les aliances internacionals (de la \u00abTriple Alian\u00e7a\u00bb amb \u00c0ustria i Alemanya, a la Triple Entesa amb Fran\u00e7a, Anglaterra i R\u00fassia), fins a la crida a les armes d’una massa interminable de llauradors i obrers analfabets que, en la major part dels casos, no havien mai empunyat una arma, abans d’aquell moment.<\/p>\n

En deu mesos, succeeix alguna cosa que es va assemblar a un refer\u00e8ndum: cap altre poble europeu va ser interpel\u00b7lat com l’itali\u00e0, de manera tan forta, per a anar a la guerra.<\/p>\n

Ressons de guerra…<\/h3>\n

En aquest horitz\u00f3 opac i incert, tamb\u00e9 el poble de Santa Eulalia, al costat de tots els pobles lim\u00edtrofs, va viure en constant aprehensi\u00f3 pel que podria succeir; escriu el Pievano Arxipreste d’aqueixa \u00e8poca don Sante Piva (en algunes p\u00e0gines conservades en l’arxiu parroquial): \u00abEstem en la gola del llop, 30 km. al nord, la barb\u00e0rie austr\u00edaca <\/i><\/strong>(la frontera de l’Imperi Austro-Hongar\u00e9s, en aqueix llavors, distava solament 30 km del poble de Santa Eulalia) i ac\u00ed la boja euf\u00f2ria dels bel\u00b7licistes a ultran\u00e7a… \u00a1oh Senyor, oh gloriosos Sants Eulalia i Bernat, protegiu el nostre poble de la segura derrota!\u00bb<\/i><\/strong><\/p>\n

\"Tridu<\/a>

Tridu demanant a Sant Bernat la pau per a It\u00e0lia durant la 1a Guerra Mundial<\/p><\/div>\n

S\u00f3n, tal vegada, aquestes paraules, carregades de desil\u00b7lusi\u00f3 respecte a l’obrar dels homes, per\u00f2 plenes de confian\u00e7a en l’obrar del cel, que va fer n\u00e0ixer en Don Sante el desig d’escriure un \u00abtridu\u00bb en honor de Sant Bernat de Poblet<\/strong>, com a preparaci\u00f3 al dia de la seua festa que en la parr\u00f2quia se celebrava el 21 d’agost.<\/p>\n

I l’arxiu conserva un xicotet quadern amb les preg\u00e0ries, oracions i amb la descripci\u00f3 de la seua vida i martiri.<\/p>\n

El furor del conflicte…<\/h3>\n
\"Calze

Calze donat en honor a Sant Bernat en 1919<\/p><\/div>\n

Any 1916. Mentrestant, al llarg del curs del riu Piave, fracassaven els intents de fer bretxa per part dels austro-hongaresos del general alemany Otto von Below que es dirigia cap al Monte Grappa, al peu de la qual sorgeix Santa Eulalia. El mass\u00eds representava l’encuny de tot el front itali\u00e0: superar els seus 1770 metres significava propagar-se per la plana v\u00e8neta, deixant-se a l’esquena el \u00abriu male\u00eft\u00bb (aix\u00ed els austro-hongaresos cridaven al Piave).<\/p>\n

Des de l’11 de juny de 1916, en el ve\u00ed altipl\u00e0 de Asiago, refermava, amb alternants vicissituds, la viol\u00e8ncia dels ex\u00e8rcits que es deixaven a l’esquena, milers de morts entre soldats i civils i pobles sencers arrasats per la f\u00faria de les bombes.<\/p>\n

A Santa Eulalia, Don Sante Piva<\/strong>, preocupat pels possibles tristos successos tamb\u00e9 en la Pieve<\/strong> (t\u00edtol que defineix l’Esgl\u00e9sia matriu), proposa a tota la poblaci\u00f3 la signatura de dos vots, el primer a la Santa Patrona Eulalia de M\u00e8rida<\/strong> i el segon, que t\u00e9 data 21 agost 1916, a Sant Bernat M\u00e0rtir<\/strong>. S\u00f3n vots similars, encara que per a Sant Bernat es diga:<\/p>\n

\u00abA major gl\u00f2ria de D\u00e9u i en honor de Santa Eulalia verge i m\u00e0rtir i de Sant Bernat de Poblet m\u00e0rtir
– 21 de agost de 1916 –<\/p>\n

Nosaltres, els que subscrivim, representants de totes les fam\u00edlies de la Parr\u00f2quia de Santa Eulalia, fem hui, a gl\u00f2ria de D\u00e9u i en honor de Sant Bernat el seg\u00fcent vot, que amb l’ajuda de D\u00e9u, prometem de mantindre i transmetre als nostres descendents: si durant l’actual guerra italoaustr\u00edaca la nostra parr\u00f2quia no ser\u00e0, per part de les autoritats militars, obligada a evacuar i nosaltres podrem quedar-nos a les nostres cases sense que cap mal succe\u00efsca a les nostres cases, a la nostra Esgl\u00e9sia, a la Can\u00f2nica (la Casa Parroquial), a la Torre Campanar, al Cementeri, nosaltres solemnement prometem:<\/p>\n

    \n
  1. Donar un calze en honor de Sant Bernat de Poblet, m\u00e0rtir i celebrar cada any un Tridu solemne en el seu honor<\/li>\n
  2. Recordar tal gr\u00e0cia, si fora obtinguda, amb una festa anual votiva, el dia 21 d’agost\u00bb<\/li>\n<\/ol>\n<\/i><\/blockquote>\n

    A continuaci\u00f3, seguien les signatures de tots els caps de fam\u00edlia.<\/p>\n

    Un any despr\u00e9s…<\/h3>\n

    24 d’octubre de 1917, a les dos de la matinada, en Caporetto (actual Eslov\u00e8nia, en aqueixa \u00e8poca era part d’It\u00e0lia) succeeix la m\u00e9s gran derrota de la hist\u00f2ria de l’ex\u00e8rcit itali\u00e0, tant que, no solament en idioma itali\u00e0, encara hui, el terme Caporetto ve usat com a sin\u00f2nim de desbarate desastr\u00f3s.<\/p>\n

    El General Suprem de l’Ex\u00e8rcit Itali\u00e0 Armando D\u00edaz, conscient del perill, va ordenar construir immediatament una l\u00ednia defensiva al Monte Grappa de manera d’evitar el trencament total del front. La tasca va ser confiada a la Quarta Armada guiada pel General Di Robilant que arriba al mass\u00eds el 9 de novembre. Quatre dies despr\u00e9s es va iniciar la batalla del Monte Grappa. Don Sante Piva anota: \u00ab!\u00c9s la fi, \u00e9s l’imperi de les tenebres! \u00a1Oh gloriosos patrons, recordeu-vos de nosaltres!\u00bb<\/i><\/strong><\/p>\n

    El poble de Santa Eulalia, en pocs dies, es transforma en un enorme campament per a soldats italians i francesos, les cases van ser ocupades per les tropes… p\u00f2rtics i estables per mules, cavalls i autom\u00f2bils; en el camp, tendes i hospitals de campanya.<\/p>\n

    L’ordre, ja donada per l’autoritat militar, per a l’evacuaci\u00f3 del poble, va ser, estranyament anul\u00b7lada.<\/p>\n

    Algunes fam\u00edlies van partir pr\u00f2fugues cap a Ravenna i Pesaro, en carros que semblaven caravanes de \u00abcow-boys\u00bb, abandonant totes les seues coses. Per als quals van romandre, anota Don Sante, estaven esperant-los: \u00abidiomes desconeguts, dissoluci\u00f3 dels costums, esclats de bombes, sinistres centellejos, terror\u00edfiques xiulades i baluerns des de la plana fins a la muntanya, cel roig com el foc, gemegats de ferits, fosses per als morts, noves i impensables activitats per a dones i homes al servei del Cos d’Enginyers Militars\u00bb.<\/i><\/strong><\/p>\n

    Durant les violentes batalles al Monte Grappa, van caure bombes enemigues en tots els pobles lim\u00edtrofs, sembrant mort i destrucci\u00f3. Cap es va abatre sobre Santa Eulalia, que no va patir ni tan sols atacs aeris.<\/p>\n

    El vot havia sigut at\u00e9s, els miracles existeixen veritablement!<\/p>\n

    Els miracles existeixen de deb\u00f2…<\/h3>\n
    \"Process\u00f3

    Process\u00f3 votiva en honor als Sants Eulalia i Bernat deu dies despr\u00e9s del final de la guerra<\/p><\/div>\n

    Anota el Pievano-Arxipreste en la Cronohist\u00f2ria Parroquial, dia 21 d’Agost 1919: \u00abAh! Siguen donades gr\u00e0cies al Senyor i siga, tamb\u00e9, lloat el M\u00e0rtir Sant Bernat, que, escoltant les nostres s\u00fapliques, ens ha volgut preservar de la derrota, i a m\u00e9s, ens ha protegit de les bombes i granades enemigues\u00bb.<\/i><\/strong><\/p>\n

    Enguany celebrem el bicentenari de la Dedicaci\u00f3 de la nostra esgl\u00e9sia, i els 100 anys dels dos vots que la comunitat va fer als Sants Eulalia i Bernat. Despr\u00e9s dels anys 60 es va perdre una mica la mem\u00f2ria d’aquests vots i promeses. Siga aquesta, llavors, l’ocasi\u00f3 per a renovar la nostra Fe en el Senyor a trav\u00e9s els nostres patrons i recordar que els Sants, prop de D\u00e9u, poden, de deb\u00f2, complir el que sembla impossible… perqu\u00e8 per a D\u00e9u tot \u00e9s possible… tamb\u00e9 els miracles!<\/p>\n

    Don Manuel Fabris
    Pievano-Arxipreste de Santa Eulalia
    Professor d’Hist\u00f2ria en el Col\u00b7legi Eclesi\u00e0stic Opera Monte Grappa<\/h4>\n

    2016<\/p>\n\n