{"id":3838,"date":"2009-07-23T12:45:30","date_gmt":"2009-07-23T12:45:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3838"},"modified":"2019-11-08T10:08:17","modified_gmt":"2019-11-08T10:08:17","slug":"la-desapareguda-esglesia-de-sant-bernat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/la-desapareguda-esglesia-de-sant-bernat\/","title":{"rendered":"La desapareguda esgl\u00e9sia de Sant Bernat"},"content":{"rendered":"\n

Documents sobre l’esgl\u00e9sia que va haver-hi en el lloc del martiri<\/h2>\n

Segons el sentir dels historiadors i hagi\u00f2grafs Bernat, Maria i Gr\u00e0cia van patir martiri confessant el seu amor a D\u00e9u i als Sants Evangelis, el dia 20 d’agost de l’any 1180.<\/p>\n

La vespra de Sant Silvestre de l’any 1242 el rei Jaume I va conquistar Alzira. Despr\u00e9s de laboriosa cerca va trobar els cossos dels Sants en el lloc on van patir martiri. All\u00ed va manar construir uns sepulcres per als mateixos i m\u00e9s tard una Esgl\u00e9sia perqu\u00e8 reberen el degut culte.<\/p>\n

El document m\u00e9s antic que coneixem fins al moment sobre aquesta Esgl\u00e9sia \u00e9s un testament de Fernando P\u00e9rez, fill del rei moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, convertit al cristianisme de data XI de les Kalendas de novembre (22 d’octubre) de l’any 1262, pertanyent a la Col\u00b7lecci\u00f3 de Pergamins de la Catedral de Val\u00e8ncia, signat amb el n\u00famero, 5.103.<\/p>\n

Entre les m\u00faltiples donacions que figuren en aquest, apareix una en la qual es donen 20 sous per a l’Esgl\u00e9sia de Sant Bernat, el contingut del qual que reprodu\u00efm del seu original \u00e9s com segueix:<\/p>\n

\"Part

.<\/p><\/div>\n

i la seua transcripci\u00f3 \u00e9s: \u00abEt operi Sancti Bernardi Algezire XX solidos regalium<\/strong>\u00bb. La traducci\u00f3 que efectuem \u00e9s la seg\u00fcent: \u00abI per a la f\u00e0brica de Sant Bernat d’Alzira XX sous reals\u00bb. A la paraula \u00aboperi<\/b>\u00bb, en aquest cas li donem la traducci\u00f3 de \u00abf\u00e0brica<\/b>\u00bb, que \u00e9s la renda o dret que es cobrava i fons que solia haver-hi a les Esgl\u00e9sies per a reparar-les i costejar les despeses del culte Div\u00ed.<\/p>\n

El seg\u00fcent document que presentem \u00e9s de data 11 de setembre de l’any 1391, pertanyent a la tesi doctoral que porta per t\u00edtol: \u00abActa Valentina. Los documentos relativos a la Di\u00f3cesis de Valencia en los Registros de Clemente VIII de Avi\u00f1\u00f3n, (1378-1394)\u00bb del meu professor de Paleografia el reverend Don Javier Serra Estell\u00e9s.<\/p>\n

Aquest document ho vaig utilitzar en les diverses classes sota la direcci\u00f3 d’aquest professor, procedint a poc a poc a la seua transcripci\u00f3, traducci\u00f3, i comentari. Va ser un treball cost\u00f3s i interessant.<\/p>\n

Abans d’entrar en els detalls sobre el mateix, crec convenient fer unes anotacions hist\u00f2riques per a situar-nos en la seua expedici\u00f3 i les vicissituds que van oc\u00f3rrer.<\/p>\n

Els primers anys del segle XIV, \u00e9s el per\u00edode d’una \u00e8poca anomenada \u00abCristiandat Medieval\u00bb. Algun historiador va considerar aquest per\u00edode com a decad\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia, encara que el m\u00e9s cert va ser una crisi profunda dins de la pr\u00f2pia Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Els pobles continuaven sentint-se profundament cristians, si b\u00e9 es precisava una renovaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia al cap i els seus membres.<\/p>\n

Davant la inseguretat que es vivia a Roma, part del Col\u00b7legi cardenalici es va traslladar a Aviny\u00f3, Aquest fet el coneixem a trav\u00e9s de la Hist\u00f2ria com \u00abEl Desterrament d’Aviny\u00f3\u00bb.<\/p>\n

El per\u00edode de Pontificat Avinyon\u00e9s, ha sigut cridat a vegades com la \u00abSegona captivitat de Babil\u00f2nia\u00bb.<\/p>\n

Tots aquests esdeveniments van provocar el Cisma d’Occident que va finalitzar amb la publicaci\u00f3 del Decret Sacrosanct de 29 de maig de 1415 de la sessi\u00f3 XII del Concili de Constan\u00e7a.<\/p>\n

\"Document<\/a>

.<\/p><\/div>\n

El document que tractem a continuaci\u00f3 s’origina amb Climent VII (anti papa), que indubtablement es va rebre a Alzira i es va perdre en el transcurs del temps. Del mateix el que ha quedat \u00e9s la Regesta (resum) pres dels Registres on anotaven el contingut dels documents que s’expedien i que en finalitzar el Cisma els van traslladar d’Aviny\u00f3 als Arxius del Vatic\u00e0.<\/p>\n

TRANSCRIPCI\u00d3 DEL DOCUMENT:<\/h4>\n
\n

…\u00bbIn eodem modo dilectis filiis abbati monasterii Vallisdigne Valentin di\u00f3cesis et Sancti Petri ac Sancti Agricoli Avinionen ecclesiarum decanis, salutem, etc.<\/p>\n

Apostolice, etc., usque resignatis.<\/p>\n

Quocirca mandamus quantinus vos vel duo aut unus vestrum per vos vel alium seu alios eundem lohannem vel procuratorem suum eius nomine in corporalem possessionem capelle Sancti Bernardi<\/b> iuriumque et pertinentiarium predictorum inducatis auctoritate nostra et defendatis inductum amotis quibuslibet detentoribus ab eadem, facientes ipsum vel dictum procuratorem pro eo ad huiusmodi capellam, ut est moris, admitti sibique de ipsius capelle fructibus, redditibus,(1) proventibus, iuribus et obventionibus universis integre responderi, non obstantibus omnibus supradictis aut si eisdem episcopo vel quibusvis aliis communiter vel divisim a prefata Sede indultum existat, quod interdici, suspendi vel excommunicari non possint per litteras apostolicas non facientes plenam et expressam ac de verbo ad verbum de indulto huiusmodi mentionem, contradictores auctoritate etc.<\/p>\n

Datum, ut supra.
\nExpedita XI kalendas martii anno XIIII\u00ba.
\nR. De Valle.
\nTradita X kalendas martii anno XIIII\u00ba.<\/p>\n

Dompnaperia.
\n[En margen superior del documento principal: Taxa: XIIII et dimidium.] [1] Repite redditibus\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

TRADUCCI\u00d3 DEL DOCUMENT<\/h4>\n
\n

De la mateixa forma [1]<\/b><\/span><\/a>, als dilectes fills l’abat del monestir de Valldigna de la di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia i als degans de les esgl\u00e9sies d’Avi\u00f3 Sant Pere i Sant Agr\u00edcola, salut, etc.<\/p>\n

[La circumspecta benignitat de la Seu] apost\u00f2lica, etc., fins [2]<\/b><\/span><\/a> resignats (per vosaltres de la forma esmentada).<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, manem que vosaltres o dues o un de vosaltres directament per vosaltres mateixos o per un o per varis indu\u00efu amb la nostra autoritat a l’esmentat Joan o al seu procurador en el seu nom en la possessi\u00f3 corporal de la capella de Sant Bernat<\/b> i dels esmentats drets i pertin\u00e8ncies, i que defenseu a l’indu\u00eft, apartats qualssevol detentors d’aquesta capella, fent que ell mateix o l’esmentat procurador en el seu lloc siga adm\u00e9s, com \u00e9s costum, en l’esmentada capella i que reba \u00edntegrament els fruits, rendes, productes, drets i guanys totes, no obstant aix\u00f2 totes les coses m\u00e9s amunt esmentades, fins i tot, si l’esmentat bisbe o qualssevol altres en com\u00fa o individualment tingueren autoritzaci\u00f3 d’aquesta Seu, que no puguen ser posats en dubte, suspesos o excomunicats per unes lletres apost\u00f2liques que no feren plena i expr\u00e9s esment, i paraula per paraula de l’esmentat indult, [reprimint] als quals actuen en contra amb [nostra] autoritat, [proposta tota apel\u00b7laci\u00f3].<\/p>\n

Donat, com a dalt.
\nExpedida [3]<\/b><\/span><\/a> el 19 de febrer del 1392, any XIIII del pontificat.
\nR. De Valle, secretari.
\nEntregada el 20 de febrer de 1392, any XIIII del pontificat.<\/p>\n

Dompnaperia.
\n[En marge superior del document principal: Taxa, 14,5 gruixos turonens].<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n