{"id":3884,"date":"2018-07-23T23:30:36","date_gmt":"2018-07-23T23:30:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=3884"},"modified":"2023-06-29T21:05:17","modified_gmt":"2023-06-29T21:05:17","slug":"devocio-sant-bernat-a-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/devocio-sant-bernat-a-italia\/","title":{"rendered":"La devoci\u00f3 a Sant Bernat a It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"\n

Un pleb\u00e0 espanyol … un sant … un culte<\/h2>\n

La devoci\u00f3 a Sant Bernat de Poblet i la figura del sacerdot que va afavorir el seu culte a l’Esgl\u00e9sia Matriu de Santa Eulalia (It\u00e0lia)<\/h3>\n

Les preguntes que sorgeixen d’espontani, a l’inici de qualsevol investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, s\u00f3n sempre les seg\u00fcents: qu\u00e8 va succeir? per qu\u00e8 va succeir? com va succeir?<\/p>\n

S\u00f3n les preguntes que impulsen a la cerca. Les mateixes que m’han portat, des de fa quatre anys, a buscar not\u00edcies sobre una figura del sant i del m\u00e0rtir que hauria significat, per a la comunitat de la qual soc pastor, redescobrir un culte antic i, tal vegada, una mica oblidat: la devoci\u00f3 a Sant Bernat de Poblet<\/b>, en la Iglesia Matriz de Santa Eulalia<\/strong><\/a>.<\/p>\n

\"Don

D.Manuel Fabris, pievano<\/i> de Santa Eulalia (It\u00e0lia)
i autor de l’article<\/p><\/div>\n

Com va arribar?… per\u00f2, sobretot, com va tirar arrels aquest culte (i co-patronatge) a l’Esgl\u00e9sia Matriu eulaliense? La veneraci\u00f3 a Sant Bernat va ser \u00abintrodu\u00efda\u00bb en la nostra comunitat per un sacerdot espanyol, Don Carlos Rodriguez<\/strong>, que va ser Pleb\u00e0 de Santa Eulalia en el segle XVII, per m\u00e9s de 40 anys, des de 1662 a 1703.<\/p>\n

El sacerdot Don Sante Piva, Pleb\u00e0 de Santa Eulalia en l’\u00e8poca de la Primera Guerra Mundial, l’any 1916 en ple conflicte, va compondre un Tridu d’oracions en preparaci\u00f3 a la seua festa que, a l’Esgl\u00e9sia Matriu se celebrava el 21 d’agost. Don Piva mateix, fa refer\u00e8ncia a alguns manuscrits que, lamentablement l’Arxiu Parroquial no conserva m\u00e9s probablement a causa dels saquejos suportats en la primera i segona guerra mundial; els quals parlaven de Sant Bernat de Poblet i de la seua relaci\u00f3 amb el Pleb\u00e0 Rodriguez.<\/p>\n

De fet, \u00e9s de notar una singular coincid\u00e8ncia: Piva ens diu que Don Rodriguez es va formar en un dels m\u00e9s prestigiosos monestirs de Catalunya, el monestir cistercenc de S. Maria de Poblet, el mateix que va acollir, tamb\u00e9 com a monjo, a Sant Bernat, el culte del qual ve all\u00ed celebrat amb ritu propi.<\/p>\n

\u00bfQui era Don Carlos Rodriguez?<\/h2>\n

Les not\u00edcies que ens han llegat respecte a aquesta singular quant exc\u00e8ntrica figura del pleb\u00e0, les podem recollir en les actes de la Visita Pastoral a Santa Eulalia del Sant Bisbe Cardenal Gregorio Barbarigo, ocorreguda el 24 de juny de 1669 i d’altres \u00abpocs\u00bb escrits conservats en l’Arxiu Parroquial.<\/p>\n

D’ell sabem que va n\u00e0ixer al voltant de 1630 i es definia \u00abVenetiarum civis\u00bb, \u00e9s a dir \u00abCiutad\u00e0 veneci\u00e0\u00bb, com est\u00e0 confirmat per una placa realitzada en la seua mem\u00f2ria i, actualment, posada davall del p\u00f2rtic de la vella can\u00f2nica.<\/p>\n

\"L\u00e0pida<\/a>

L\u00e0pida commemorativa de Don Carlos Rodr\u00edguez en l’antiga casa parroquial<\/p><\/div>\n

Abans de rebre el nomenament com Pleb\u00e0 de Santa Eulalia, al voltant dels 32 anys, havia viscut en una ermita situada al territori d’Al\u00e0 \u00abon el consideraven un home religi\u00f3s\u00bb . Del ja citat manuscrit de 1916, del Pleb\u00e0 Don Sante Piva, que inclou el Tridu en honor a Sant Bernat de Poblet M\u00e0rtir, venim a saber que va viure part de la seua formaci\u00f3 sacerdotal (o mon\u00e0stica?) al monestir tarragon\u00ed de Santa Maria de Poblet.<\/p>\n

De quant ens refereix Don Piva, Don Rodriguez mateix ho confirma \u00aben alguns manuscrits i cartes seues conservades en l’Arxiu Parroquial, on recorda els anys passats, en la seua joventut, en aquest monestir\u00bb. No ha de resultar estrany per a l’\u00e8poca (sent el per\u00edode en el qual l’Esgl\u00e9sia estava encaminant a l’ordre als pastors, a la llum dels dictats del Concili de Trento), pensar que Don Rodriguez puga haver sigut, com anota en el Liber Chronicus<\/i> del 1915 Don Piva, un \u00abclericus vagans\u00bb.<\/p>\n

Els clergues vagantes (o clerici vagi<\/b>, expressi\u00f3 del llat\u00ed medieval; en singular clericus vagans<\/b>) eren religiosos rodamons que, des del baix edat mitjana, solien despla\u00e7ar-se per tota Europa per a poder seguir les lli\u00e7ons que consideraven m\u00e9s oportunes (la denominada peregrinatio academica<\/b>). Eren, en conseq\u00fc\u00e8ncia, definits clergues perqu\u00e8 gaudien d’alguns privilegis eclesi\u00e0stics, encara que, en alguns casos podien no haver fet els vots definitius. La condici\u00f3 de clergue assegurava molts avantatges. Un alumne no freq\u00fcentava mai la mateixa universitat per tot el curs dels estudis: de fet, seguia al mestre en els seus despla\u00e7aments, o es dirigia a un docent fam\u00f3s en una altra ciutat, afavorit pel fet que el llat\u00ed, l’idioma oficial dels estudis, era utilitzat a tot arreu. L’experi\u00e8ncia de despla\u00e7ament de la peregrinatio academica<\/em> estava afavorida, a m\u00e9s, per l’abs\u00e8ncia de fronteres, pel car\u00e0cter universal dels t\u00edtols, per les estructures generalment molt similars. Docents i alumnes es despla\u00e7aven, amb freq\u00fc\u00e8ncia d’un centre cultural a un altre i, entre ells, els clergues, malgrat ser, en la seua majoria estrangers, gaudien d’una posici\u00f3 de privilegi a l’intern de la vida ciutadana i d’una notable independ\u00e8ncia respecte als poders locals: havien de respectar els seus propis estatuts, per\u00f2 eren quasi immunes respecte a les inger\u00e8ncies dels magistrats de la ciutat, tamb\u00e9 perqu\u00e8, com a clergues, reivindicaven el dret de ser, eventualment, jutjats per tribunals eclesi\u00e0stics (l’anomenat privilegium fori<\/i> ). Malgrat aix\u00f2, la seua vida inquieta i la conducta moral sovint discutible, va atraure sobre ells la ira dels ambients eclesi\u00e0stics. La seua fortuna va durar, per tant, fins al Concili Trident\u00ed, quan, gr\u00e0cies a un major control sobre la disciplina dels eclesi\u00e0stics, el fenomen es va extingir.<\/p>\n

El fet que Don Rodriguez es declarara ciutad\u00e0 veneci\u00e0, per\u00f2 que fera vida de \u00abclericus vagans\u00bb (aquest costum ho ha tingut per tota la seua vida, sent que el Cardenal Barbarigo en la visita Pastoral de 1669 es queixa que el sacerdot faltava massa vegades de la mateixa parr\u00f2quia de Santa Eulalia), no impedeix de pensar que, vist el seu clar origen espanyol, haguera pogut freq\u00fcentar o formar-se en un dels pols culturals m\u00e9s prestigiosos de l’Espanya d’aqueix temps, el Monestir Cistercenc de Poblet, justament.<\/p>\n

\"Esgl\u00e9sia<\/a>

Esgl\u00e9sia de Santa Eulalia (It\u00e0lia).
L’est\u00e0tua a l’esquerra del cam\u00ed \u00e9s la de Sant Bernat<\/p><\/div>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia, l’arg\u00facia i la capacitat estrat\u00e8gica pr\u00f2pies d’aquest home de l’esgl\u00e9sia, ens porten a suposar que Don Rodriguez hi haja, a prop\u00f2sit, portat amb si, com a equipatge espiritual del per\u00edode de la seua formaci\u00f3, la veneraci\u00f3 a Sant Bernat M\u00e0rtir, vist que exercitar\u00e0 el seu ministeri en territori veneci\u00e0. \u00c9s important recordar aix\u00f2, perqu\u00e8 Ven\u00e8cia, unida a la flota espanyola i no solament, en la \u00abLega Santa<\/abbr>\u00bb, va tindre un rol determinant en la vict\u00f2ria de Lepant de 1571 que va detindre l’amena\u00e7adora invasi\u00f3 d’Europa per part dels Turcs.<\/p>\n

La batalla de Lepant, va ser un enfrontament naval terrible, ocorregut el 7 d’octubre de 1571, en el curs de la guerra de Xipre, entre la flota musulmana de l’Imperi Otom\u00e0 i les cristianes (federades sota les ins\u00edgnies pontif\u00edcies) de la Lliga Santa, que reunia les forces navals de la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia, de l’Imperi Espanyol (amb el Regne de N\u00e0pols i el Regne de Sic\u00edlia), dels Estats Pontificis, de la Rep\u00fablica de G\u00e8nova, dels Cavallers de Malta, del Ducat de Savoia, del Gran Ducat de Toscana i del Ducat d’Urbino. La batalla, quarta en ordre de temps i la major, es va concloure amb una aclaparadora vict\u00f2ria de les forces aliades cristianes cat\u00f2liques, guiades per Don Joan d’\u00c0ustria, sobre les otomanes de M\u00fcezzinzade Ali Pasci\u00e1, que va perdre la vida en l’enfrontament.<\/p>\n

En l’euf\u00f2ria de la vict\u00f2ria sobre els turcs, Bernat M\u00e0rtir representava, per tant, en la imaginaci\u00f3 d’un ciutad\u00e0 veneci\u00e0 d’aqueixa \u00e8poca, la \u00abresist\u00e8ncia\u00bb de la fe cristiana respecte a la invasi\u00f3 turca, tema molt sentit en la societat veneciana del segle XVII.<\/p>\n

Un manuscrit an\u00f2nim de 1919 que es troba en l’Arxiu Parroquial de Santa Eulalia, titulat \u00abRelaci\u00f3 sobre les dues Sagrades Imatges de Sant Bernat de Poblet i Santa Rosa de Lima del Mestre Orazio Marinali\u00bb, encara que est\u00e0 deteriorat i estripat, ens refereix una singular presentaci\u00f3 de la figura de Sant Bernat i de la seua devoci\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia Matriu de Santa Eulalia. En la part descriptiva de tal relaci\u00f3 ve citada una carta (hui desafortunadament desapareguda) per enc\u00e0rrec de l’obra que el Pleb\u00e0 Rodriguez va enviar a l’escultor Orazio Marinali. En ella es descriu com es desitjava la imatge de Sant Bernat. Per aquesta carta, es compr\u00e9n la pres\u00e8ncia d’un gos en la nostra est\u00e0tua: \u00e9s la imatge del germ\u00e0 Almanzor (el fratricida), representat en manera menyspreadora als peus de Bernat, en la figura d’un gos que ataca grunyint.<\/p>\n

A m\u00e9s, Don Sante Piva<\/b> ens confirma que la imatge escult\u00f2rica provenia de l’altar major de la tercera Esgl\u00e9sia Matriu, esfondrada i redu\u00efda a ru\u00efnes, a causa d’un terratr\u00e9mol en 1695. Tal imatge ara est\u00e0 situada en la part esquerra externa de l’esgl\u00e9sia. En la seua descripci\u00f3, Don Piva subratlla, un singular detall : \u00abest\u00e0 representat amb un clau unit a la palma del martiri a la m\u00e0 dreta, hui brutalment afectada per un tret d’artilleria i conservada a la casa parroquial en espera de temps millors\u00bb (est\u00e0vem en ple furor de la primera guerra mundial) Tal m\u00e0 ha desaparegut… al costat d’altres antics documents (entre els quals els escrits aut\u00f2grafs de Don Rodriguez citats en el llibret del \u00abTridu\u00bb). El fet, no obstant aix\u00f2, que els signes hagen sigut la \u00abpalma<\/b>\u00bb i el \u00abclau<\/b>\u00bb certifiquen, inequ\u00edvocament, que es tracta de Bernat i no de Domingo de Guzm\u00e1n, com, en passat, alguns hist\u00f2rics locals havien cregut.<\/p>\n

L’escultura, a m\u00e9s, presenta una altra particularitat: en la cintura porta un \u00abrosari\u00bb. Tamb\u00e9 aix\u00f2 podria fer-ho confondre amb Santo Domingo, per\u00f2 tal rosari \u00e9s una mica particular. Un atent observador notar\u00e0 que la \u00abcorona\u00bb \u00e9s, en realitat, un \u00abtasbeeh\u00bb (el \u00abrosari\u00bb musulm\u00e0 redu\u00eft, amb 33 grans), que acaba amb una medalla i un crucifix.<\/p>\n

Segons la meua personal interpretaci\u00f3, estar\u00edem ac\u00ed enfront d’un extraordinari \u00abrelat de conversi\u00f3\u00bb representat en imatges: el pass de la fe musulmana (el tasbeeh de 33 grans) a la cristiana (la creu).<\/p>\n

La Esgl\u00e9sia Matriu de Santa Eulalia<\/strong><\/a> celebra la mem\u00f2ria el dia 21 d’agost, data en la qual, segons la tradici\u00f3, va patir el martiri. L’any passat, es va celebrar la seua festa junta a les festes de Santa Ana i dels Sants M\u00e0rtirs Romans gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia de l’Arquebisbe em\u00e8rit de P\u00e0dua que t\u00e8nia lliure aquesta data per visitar la parr\u00f2quia. Va ser celebrada una Missa Solemne a la qual va seguir una gran process\u00f3 pels carrers del poble de Santa Eulalia. Ha sigut una festa extraordin\u00e0ria sobretot gr\u00e0cies a la participaci\u00f3 de molts parroquians malgrat l’\u00e8poca de vacances. En aquesta ocasi\u00f3 hem renovat el record de l’agermanament entre les nostres comunitats de Santa Eulalia<\/b>, Alzira<\/b> i Carlet<\/b>.<\/p>\n

Que Sant Bernat ens bene\u00efsca i, esperem ens fa\u00e7a prompte retrobar!<\/p>\n

Don Manuel Fabris, pievano<\/i> de Santa Eulalia.<\/h4>\n
(Article publicat a l’anuari 2018 de l’Arxiconfraria dels Sants Patrons)<\/h5>\n\n