Les rel\u00edquies dels Sants Patrons al llarg de la hist\u00f2ria<\/h2>\n
Aquesta intencionalitat se li atribueix ja al Rei Don Jaume I el Conqueridor[2]<\/b><\/span><\/a> pel que respecta als nostres Sants Patrons, perqu\u00e8 havent transcendit temporal i geogr\u00e0ficament el tr\u00e0gic martiri esdevingut l’any 1180, \u00abhizo buscar sus cuerpos, y verificado el lugar de su Martirio, no sin manifiestas se\u00f1ales del Cielo, fueron hallados en el mismo sitio (…) trat\u00f3 luego de edificar en el mismo sitio una Iglesia, y all\u00ed hizo un suntuoso T\u00famulo (…). Ass\u00ed honr\u00f3 aquel gran Rey al que supo dexar un Reyno temporal, por el eterno, para que tuviera esta honra en la tierra, el que posse\u00eda mejor Reyno en el Cielo (…) M\u00e1rtir que av\u00eda ilustrado con su sangre la tierra de que av\u00eda sido Se\u00f1or\u201d<\/i>[3]<\/b><\/span><\/a>. Amb el temps donaria lloc al monestir de Sant Bernat, a c\u00e0rrec dels Trinitaris.<\/p>\n El per\u00edode agermanat aconsellaria l’ocultaci\u00f3 de les Rel\u00edquies per a preservar-les tant dels avatars b\u00e8l\u00b7lics donada la seua ubicaci\u00f3 extramurs, com de les pr\u00e8vies \u201creclamaciones <\/i>(de Valencia) exigiendo estas Santas reliquias para depositarlas en su catedral, apoy\u00e1ndose en que esta iglesia, por ser la matriz del reino, ten\u00eda sobre ellas un derecho indisputable. Se dec\u00eda tambi\u00e9n que el monasterio de Poblet hac\u00eda a Valencia la misma reclamaci\u00f3n\u201d<\/i>.[4]<\/b><\/span><\/a><\/p>\n I no seria fins a quasi un segle despr\u00e9s, que el 23 de juliol de 1599 van ser novament descobertes[5]<\/b><\/span><\/a>. \u201c(…) Don Juan de Ribera, Patriarca de Antioqu\u00eda, y Ar\u00e7obispo de Valencia (…) fue gran devoto, venerador de nuestro Santo; y avi\u00e9ndose hallado en su tiempo las Reliquias (…), de orden, y comisi\u00f3n suya, hiziesse riguroso examen, y aut\u00e9ntica averiguaci\u00f3n, ass\u00ed de la identidad de sus Reliquias, como de los Milagros que en su invenci\u00f3n sucedieron (…), pass\u00f3 su Excelencia en 22 de Enero del a\u00f1o 1601 a dar la Sentencia, en que declar\u00f3, quedar suficientemente probada la idemtidad de dichas Reliquias\u201d<\/i>[6]<\/b><\/span><\/a>. \u201c(…) pas\u00f3 desde luego a verificar la solemne traslaci\u00f3n de las santas Reliquias desde la caja del Sant\u00edsimo Sacramento, donde se colocaron provisionalmente a una magn\u00edfica urna, construida exprofeso (…)\u201d<\/i>[7]<\/b><\/span><\/a>. Encara es faria \u201cuna solemn\u00edsima translaci\u00f3n de las reliquias a su debido lugar, en veinte y cuatro de Enero del a\u00f1o mil seiscientos y diez, a que quiso hallarse presente el sobredicho se\u00f1or arzobispo\u201d<\/i>[8]<\/b><\/span><\/a>, la que tindria lloc baix Pal\u00b7li[9]<\/b><\/span><\/a>, el que actualment es conserva al Museu Municipal cobrint les Imatges Pelegrines dels Sants Patrons[10]<\/b><\/span><\/a>. Sant Joan de Ribera \u00ab(…) avi\u00e9ndose de despedir, pidi\u00f3 con grandes instancias le alargassen uno de aquellos Bra\u00e7os, en cuyas manos avia depositado el Cielo tantos prodigios (…). Y atendiendo la Villa, y Convento, a los m\u00e9ritos de tan gran Prelado, y a la solicitud y desvelo con que se aplicava al mayor culto del santo, le entregaron gustos\u00edssimos una Canilla del Bra\u00e7o derecho: la qual recibi\u00f3 su Excelencia con devido acatamiento, puestas las rodillas en tierra, y se la llev\u00f3 a su Colegio de Corpus Christi, que entonces acabava de labrar(…)\u201d<\/i>[11]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n En escrit de 18 de novembre de 1603 dirigit per Sant Joan de Ribera al monestir de Sant Bernat: \u201cVisto el gran abuso que ha habido en sacar los guesos y reliquias de San Bernardo M\u00e1rtir (…) mandamos so pena de excomuni\u00f3n mayor latae santae que nadie se atreva a sacar, ni saque de dicha arca reliquias de dicho sto. por agora, ni por ning\u00fan tiempo, sin expressa licencia nuestra in scriptis\u201d<\/i>[12]<\/b><\/span><\/a>. \u201cLa exigencia del Santo Patriarca, excit\u00f3 tanto la p\u00fablica piedad de los fieles y devoci\u00f3n a San Bernardo, que todos procuraban obtener alguna reliquia; lo que di\u00f3 margen a la villa de Alcira para construir en 1609 una magn\u00edfica estatua de bronce del Santo, en cuyo interior se dej\u00f3 un hueco en forma de caja para la colocaci\u00f3n de las Santas Reliquias (…) y con este fin en 1647 se construyeron tambi\u00e9n dos im\u00e1genes de bronce (para la conservaci\u00f3n de las hermanas Mar\u00eda y Gracia)\u201d<\/i>[13]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n Carlet va centralitzar el Culte a aquests fills il\u00b7lustres pel martiri, en rebre les seues Rel\u00edquies, motiu pel qual es va construir l’ermita de Pintarrafes, bene\u00efda en 1666[14]<\/b><\/span><\/a>. Seguint al mateix autor, sabem que els altars de moltes esgl\u00e9sies valencianes estan consagrats amb Rel\u00edquies dels nostres Sants M\u00e0rtirs.<\/p>\n De l’exhaustiu corpus documental compilat per D.Antonio Momparler[15]<\/b><\/span><\/a> hem pogut extraure les not\u00edcies seg\u00fcents:<\/p>\n – Arran de la desamortitzaci\u00f3 de 1835, les Imatges Reliquiaris van ser traslladades a l’Esgl\u00e9sia de Santa Caterina, al llavors altar de Sant Francesc Xavier, actualment dedicat al Sagrat Cor de Jes\u00fas.<\/p>\n – En 1874 el Cardenal-Arquebisbe de Val\u00e8ncia, E. i R. D.Mariano Barrio i Fern\u00e1ndez, va legitimar diverses Rel\u00edquies, donant fe \u201cque las sagradas reliquias (entre las que relaciona una de San Bernardo M\u00e1rtir); que se veneran en nuestro templo metropolitano, han sido tomadas de un lugar aut\u00e9ntico, leg\u00edtimamente reconocidas y colocadas en una caja plateada de forma oval, protegidas por un \u00fanico cristal, bien cerradas, atadas con un cord\u00f3n de plata de color rojo y garantizadas con nuestro sello (…)\u201d<\/i>.<\/p>\n – En 1936, el Reliquiari de Sant Bernat es va preservar traslladant-lo a Onda, i en prova de reconeixement i gratitud, la ciutat va fer lliurament a la d’Onda el 22 d’octubre de 1942 d’una Rel\u00edquia, fragment de peron\u00e9 de d\u00edhuit cent\u00edmetres. Per\u00f2 les imatges de Santa Maria i Santa Gr\u00e0cia van ser destru\u00efdes, quedant les seues rel\u00edquies al descobert escampades pel s\u00f2l de la factoria on es va procedir a la destrucci\u00f3. Recollides les mateixes, van quedar en cust\u00f2dia de diverses fam\u00edlies cat\u00f2liques de provada solv\u00e8ncia, perqu\u00e8 les guardaren fins que l’Esgl\u00e9sia es fera c\u00e0rrec d’elles. Entregades al rector de Santa Caterina, aquest es va dirigir en 1953 a l’Arquebisbe per a iniciar l’expedient de la seua reautenticaci\u00f3, completat en 1958. Tamb\u00e9 des de 1937 en qu\u00e8 li van ser confiades per la seua cust\u00f2dia, es van conservar en el domicili de D.Manuel Montagud Ricart com a president de la Arxiconfraria dues Rel\u00edquies de Sant Bernat, fragments de l’h\u00famer esquerre i una costella dreta, les quals van passar en 1981 al col\u00b7legi dels Sants Patrons on van ser danyades per les inundacions de 1982, i despr\u00e9s de la seua autenticaci\u00f3 en 1988 van passar novament a l’Esgl\u00e9sia de Santa Caterina[16]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n Moment de la signatura de l’autenticaci\u00f3 d’unes rel\u00edquies de Sant Bernat a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina en 1988<\/p><\/div>\n – El 1959, el dia 29 de juny, un pelegrinatge al monestir de Poblet va tenir com a objectiu lliurar una Rel\u00edquia, en substituci\u00f3 de les desaparegudes per l’exclaustraci\u00f3 de 1835[17]<\/b><\/span><\/a>, que havien sigut entregades el 2 de setembre de 1603[18]<\/b><\/span><\/a>. I per aix\u00f2 cada 2 de setembre es torna a peregrinar a Poblet en una jornada de conviv\u00e8ncia amb els monjos cistercencs. La fotografia que acompanya la present col\u00b7laboraci\u00f3, i que ha sigut cedida per Sr. Alfonso Rovira Mar\u00edn, reprodueix el Reliquiari venerat a Poblet, traslladat al monestir el 30 de juny de 1962 en una segona peregrinaci\u00f3 de alzirenys[19]<\/b><\/span><\/a>. Aix\u00ed mateix cada mes de juny es peregrina a la Pileta del Martiri, i al final de la Missa es dona a besar una Rel\u00edquia de Sant Bernat, portada en cada ocasi\u00f3 des de la parroquial de Santa Caterina Vg. i Mr.<\/p>\n – Tamb\u00e9 en 1959, coincidint amb l’enviament de la Rel\u00edquia a Poblet, l’Arxiconfraria va fer lliurament d’una altra Rel\u00edquia a la Parr\u00f2quia de Sant Joan Baptista, que encara la cust\u00f2dia en senzill Reliquiari, trobant-se aquest en proc\u00e9s de neteja dels efectes de les inundacions de 1982[20]<\/b><\/span><\/a>. La dist\u00e0ncia en el temps i la necessitat d’autenticaci\u00f3 d’aquesta Rel\u00edquia, justificarien un nou Expedient, a fi d’aconseguir que la mateixa puga ser venerada en aquesta Parr\u00f2quia i rebre el degut Culte.<\/p>\n Des de finals de la d\u00e8cada dels 70 del passat segle, la Parr\u00f2quia dels Sants Patrons tamb\u00e9 disposa d’una Rel\u00edquia que va ser entregada al Rnd.D.Fernando Vall\u00e9s Ram\u00edrez de m\u00e0 de S.E.R. Dr.D.Jos\u00e9 M.\u00aa Garc\u00eda Lahiguera[21]<\/b><\/span><\/a>.<\/p>\n Finalment tamb\u00e9 vam rebre not\u00edcia[22]<\/b><\/span><\/a> de la pres\u00e8ncia de Rel\u00edquies situades en el seu retaule, a Alcalal\u00ed, portades pel Rnd.D.Joaqu\u00edn Mestre Palacios, secretari de l’Arquebisbe Dr.D. Marcelino Olaechea i Loizaga.<\/p>\n <\/p>\n 2003<\/p>\n\nOcultaci\u00f3 de les rel\u00edquies per evitar l’espoli<\/h2>\n
Es troben les rel\u00edquies, per segona vegada<\/h2>\n
Una imatge de bronze de Sant Bernat per protegir les rel\u00edquies<\/h2>\n
I ara on estan les rel\u00edquies de Sant Bernat i les germanetes?<\/h2>\n
![\"Moment](\"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/wp-content\/uploads\/2003\/07\/autentificacion-reliquias-1988-380.jpg\" "\\"Moment")
<\/a>Pedro Benedito Carri\u00f3<\/h4>\n
\n