{"id":995,"date":"2018-07-19T13:10:28","date_gmt":"2018-07-19T13:10:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.es\/web\/?p=995"},"modified":"2023-01-31T20:37:04","modified_gmt":"2023-01-31T20:37:04","slug":"el-colera-de-1834","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sanbernardoalzira.com\/web\/val\/documents\/el-colera-de-1834\/","title":{"rendered":"El colera de 1834 i els nostres patrons"},"content":{"rendered":"

Al llarg de la seua hist\u00f2ria els habitants d’Alzira s’han aclamat a D\u00e9u a trav\u00e9s dels sants i de la Mare de D\u00e9u en moments de perill i congoixa demanant l’auxili div\u00ed.<\/p>\n

S\u00f3n molts els documents de l’Arxiu Municipal que ens donen compte de situacions dif\u00edcils: riuades, terrratr\u00e9mols, contagis, plagues (com la de la llagosta de 1756 de la qual ja vaig donar not\u00edcia en un dels anuaris de la Pontif\u00edcia Arxiconfraira dels Sants Patrons), etc… en qu\u00e8 els nostres avantpassats van tindre necessitat d’aclamar-se als seus protectors.<\/p>\n

\"Epidemia<\/p>\n

Posar\u00e9 com a exemple del que assenyale que l’any 1396 la vila vot\u00e0 una festa en honor de la Mare de D\u00e9u de l’Esperan\u00e7a \u201cper la especial gr\u00e0cia e miseric\u00f3rdia la qual lo nostre Salvador Jesucrist ha feta a aquest poble en lo gran e terrible perill que \u00e9s stat de terratr\u00e8mol en lo dia de la Expectaci\u00f3 de la benaventurada Verge Maria propassada\u00bb, que l’any 1571 la vila s’aclam\u00e0 a sant Gregori, el dia de la seua festivitat, davant l’amena\u00e7a d’una furiosa avinguda del riu, les aig\u00fces del qual \u00abMilagrosamente se volvieron a su cauce\u00bb i que per aix\u00f2 es va edificar sobre el pont de Santa Maria una ermita dedicada al sant taumaturg o com en 1756, tal com he referit, els sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia van ser obsequiats amb motiu de la plaga ja citada.<\/p>\n

En esta ocasi\u00f3 vullc donar compte d’una epid\u00e8mia de c\u00f2lera morbo<\/strong>, la que procedent d’Asia, concretament de l’India, va assotar el territori valenci\u00e0 el 1834<\/strong> i que nom\u00e9s a la ciutat de Val\u00e8ncia va produir 4.245 morts.<\/p>\n

\"Campanya

Campanya de vacunaci\u00f3 del Dr.Ferr\u00e1n a Alzira,
per\u00f2 en aquest cas era 50 anys despr\u00e9s, en 1884<\/p><\/div>\n

A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica eixa malaltia end\u00e8mica va entrar per Vigo el gener de 1833, on va apelgar des dels ports portuguesos. L’estiu d’eixe mateix any va apar\u00e9ixer un altre focus a Andalusia, que va remetre amb els rigors de l’hivern. L’assalt definitiu es va donar durant l’any 1834. Fins al maig es va mantindre estable al sud, per\u00f2 amb les primeres calors el seu avan\u00e7 es va fer incontenible i aix\u00ed va arribar a Val\u00e8ncia. Entre setembre i octubre d’eixe any va fer molt de mal i no va desapar\u00e9ixer completament fins a finals de 1835.<\/p>\n

A Val\u00e8ncia es feren rogatives i processons a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, que va ser condu\u00efda des de la seua capella fins a l’esgl\u00e9sia del Salvador. En acabar l’epid\u00e8mia s’organitzaren al Cap i Casal grans festes en acci\u00f3 de gr\u00e0cies.<\/p>\n

Una cosa semblant va oc\u00f3rrer a la vila d’Alzira. I d’aix\u00f2 no parlar\u00e9 jo, sin\u00f3 el document que tot seguit transcric que es localitza en el Llibre d’Actes Municipals de 1835, foli 7 v, que es custodia a l’Arxiu Municipal i diu aix\u00ed:<\/p>\n

\u00abEn Alcira, a veinte de julio de mil ochocientos treinta y cinco, reunidos en la Sala Capitular, en Ayuntamiento Ordinario, los se\u00f1ores Governador, Presidente y dem\u00e1s componentes, que abajo firman los que saben, dixeron: En el a\u00f1o anterior, cuando esta villa se hallaba atacada en la enfermedad del c\u00f3lera, por cuya raz\u00f3n trasladaron desde el Convento de San Bernardo a esta Parroquia a nuestro padre San Bernardo, m\u00e1rtir, y a Nuestra Se\u00f1ora del Lluch, de su hermita de San Salvador, prometiendo que, cesando dicha enfermedad, se volver\u00edan a sus respectivas yglesias y se har\u00edan solemnes fiestas en acci\u00f3n de gracias; habiendo experimentado esta villa los ausilios de su protecci\u00f3n y pareciendo justo obsequiar a dichos Patronos en cuanto sea posible, con lo cual est\u00e1n amantes todos los habitantes de este villa, determinaron que los d\u00edas veinte y tres, veinte y cuatro y veinte y cinco del pr\u00f3ximo Julio, se solemnicen haciendo solemnes fiestas en obsequio de dichos Patronos, y para suplir los gastos que puedan sobrevenir, se salga por el pueblo a pedir aquella cantidad que voluntariamente quiera se\u00f1alar cada vecino. As\u00ed lo resolvieron y firmaron los que saben de dichos se\u00f1ores. Doy fe\u00bb<\/i>.<\/p><\/blockquote>\n

En relaci\u00f3 amb el document en q\u00fcesti\u00f3 solament uns apunts:<\/p>\n

    \n
  • Que el c\u00f2lera feu acte d’aparici\u00f3 en la vila l’any 1834.<\/li>\n
  • Que eixe any van ser traslladats a l’esgl\u00e9sia de Santa Caterina des del seu convent, regit pels pares trinitaris, el Pare Sant Bernat, i des de l’ermita del Salvador, la Mare de D\u00e9u del Lluch.<\/li>\n
  • Que ambdues imatges -la de Sant Bernat<\/strong> i la de la Mare de D\u00e9u del Lluch<\/strong>– van romandre al principal temple de la vila durant un bon espai de temps, que no podem precisar amb exactitud, per\u00f2 que va ser de m\u00e9s de mig any.<\/li>\n
  • Que en agra\u00efment per haver experimentat la vila els auxilis de la seua protecci\u00f3 les autoritats van acordar -per semblar-los just \u00abobsequiar a dichos Patronos\u00bb amb unes festes que tingueren lloc entre el 23 i el 25 de juliol un any despr\u00e9s.<\/li>\n
  • Que de tot a\u00e7\u00f2 fa ara 183 anys.<\/li>\n<\/ul>\n

    Mirant cap arrere crida l’atenci\u00f3 que els alzirenys no es van encomanar a Sant Roc, tradicional protector contra la pesta. A Alzira des del segle XVI hi ha un carrer dedicat al sant nascut a Montpeller (Fran\u00e7a). El nostre poble va patir la pesta, segons referix l’arxiver Vicente Pelufo Corts, almenys els anys 1421, 1429, 1438, 1459, 1474, 1477 i 1523. Probablement, arran d’una d’eixes pestes i despr\u00e9s d’encomanar-se la poblaci\u00f3 al sant i rebre la seua protecci\u00f3, se li dedic\u00e0 l’ermita i amb esta el carrer. En 1834 les alzirenyes i els alzirenys no invocaren Sant Roc, ho feren als qui, sens dubte, centraven per aquelles dates la seua devoci\u00f3, als seus patrons: Sant Bernat<\/strong> i la Mare de D\u00e9u del Lluch<\/strong>. I no ho dic jo, que tamb\u00e9. Ho diuen els documents.<\/p>\n

    Aureliano J. Lair\u00f3n Pla – Cronista Oficial d’Alzira<\/h4>\n
    (Article publicat a l’anuari 2018 de l’Arxiconfraria dels Sants Patrons)<\/h5>\n\n